28 d’abr. 2011

Darkness on the edge of town / Foscor al límit de la ciutat

"Darkness on the edge of town" és considerat per molts com el millor àlbum de Bruce Springsteen, la veritat és que personalmemt se'm fa molt díficil escollir-ne un, en una altre entrada ja vaig dir que tant aquest com "Born to run" eren incomparables que no insuperables, però potser aquest és l'àlbum més rodó d'en Bruce, cançons com Badlands, Racing in the street, The promised land i la mateixa Darkness on the edge of town segur que estarien ben amunt en el rànquing de cançons preferides dels seguidors.

La canço que li dona títol és la que tanca l'àlbum, i com hi ha mòn que és un dels millors finals que es poden imaginar, molts cops costa d'explicar "de que van" les cançons, potser per a un tenen un significat molt clar però per d'altres estàn plenes e subtileses o de dobles lectures,  a vegades saps el que sents quan les escoltes però costa posar-ho per escrit. Poster en aquesta en Bruce es veu a ell mateix a punt de saltar al buit (el 1978 ja era una estrella del rock gràcies a "Born to run", o sigui que el següent àlbum era el de la consagració o el de la patacada) havia deixat moltes coses enrere que li havien costat sang, suor i llàgimes i ja estava a punt per forgar-se el seu propi destí i atrevesar aquesta foscor al límit de la ciutat.

Primer video, gira del '78 amb la curta introducció músical que utilitzava durant la gira (si la memòria no em falla és una part d'una banda sonora d'Ennio Morricone), el segon vídeo és de la versió acústica del '90, magnífica, com gairebé totes les versions acústiques que fa.




Ells encara fan curses als Trestles
Però la sang mai els hi va bullir a les venes
Ara he sentit que ella té una casa a Fairview
I un estil que prova de mantenir
Bé, si ella em vol veure,
Li pots dir que sóc fàcil de trobar,
Digue-li que hi ha un lloc sota el pont d’Abrams,
I digue-li, hi ha foscor al límit de la ciutat

Tothom té un secret, Sonny,
Alguna cosa que senzillament no pot afrontar,
Alguns companys passen tota la vida intentant amagar-lo,
El porten amb ells a cada passa que fan.
Fins que un dia se n’han de desprendre
Desprendre-se’n o deixar que els enfonsi,
On ningú fa cap pregunta,
o et mira massa estona a la cara,
En la foscor al límit de la ciutat.

Alguns companys ja van néixer amb una bona vida,
D’altres companys l’aconsegueixen de qualsevol manera,
He perdut els meus diners i he perdut la meva dona,
Aquestes coses no sembla que m’importin massa ara.
Aquesta nit estaré en aquell turó perquè no puc parar,
Estaré en aquell turó amb tot el que tinc,
Vides en la línia on els somnis són trobats o perduts
Seré allà a l’hora i pagaré el preu,
Per desitjar coses que només es poden trobar
En la foscor al límit de la ciutat.

12 d’abr. 2011

She's the one / Ella és única

1975 va ser l'any més decisiu de la carrera de Bruce Springsteen (i de la E Street Band), va publicar "Born to run" , va desembarcar  a Europa,  i es va fer un lloc entre els grans del rock. "Born to run" és per mi un dels millors àlbums d'en Bruce, la veritat és que no sabia quina canço escollir, i he optat per aquella que més em va agradar la primera vegada que el vaig escoltar...encara que per aquells temps el meu nivell d'anglès era poc més que zero i tan sols em guiava per la música, també es veritat que podria haver escollit la mateixa Born to run però  prefereixo guardar-la per algun moment especial...

Una figura recurrent en la història del rock, una "femme fatale" que atrapa al protagonista, i tot i que li agrada ser atrapat sap que n'ha de fugir si no vol ser destruit...,

El primer video no és res més que un  montatge amb fotos amb l'audio d'un concert del 1978, el segon és del concert de Hyde Park del 2009 que recentment ha sortit publucat en DVD, una adquisició totalment aconsellable, en Bruce i la E Street Band en plena forma.



Amb les seves gràcies assassines
I els seus llocs secrets
Que cap noi pot omplir
Amb les seves mans en els seus malucs
Oh i aquell somriure en els seus llavis
Perquè ella sap que això em mata
Amb la seva suau crema francesa
Dreta en aquell portal com  un somni
Desitjaria que m’hagués deixat sol
Perquè la crema francesa no suavitzarà les botes
I els petons francesos no trencaràn aquest cor de pedra
Amb els seus llargs cabells caient
I els seus ulls que brillen com un sol de mitjanit
Oh-o ella és única, ella és única

Aquell tro en el teu cor
A la nit quan t’agenolles en la foscor
Et diu que mai la deixaràs
Però hi ha aquest àngel en els seus ulls
Que diu tan desesperades mentides
I tot el que vols fer es creure-la
I aquesta nit escolliràs
Un sol cop més
Per deixar-ho tot enrere
I per trencar amb tot
Oh ella et pot prendre
Però si et vol trencar
Veurà que això no és tan fàcil de fer
I no importa on dormis
Aquesta nit o lo lluny que fugis
Oh-o ella és única, ella és única

Oh-o i amb tan sols un petó
Ella omplirà llargues nits d’estiu
Amb la seva tendresa
Aquell pacte secret que féreu
Quan el seu amor et podia salvar
De l’amargor
Oh-o ella és única, oh ella és única
Oh-o ella és única, oh ella és única
Oh-o ella és única, oh ella és única