28 de jul. 2011

I'm going down / M'enfonso


Enganxosa com ella sola I'm going down és d'aquelles cançons que, si bé potser mai posaries en el teu "Top 10", si que cada cop que la sents no t'en pots estar de cantussejar-la, de fet a "Born in the USA" n'hi ha unes quantes d'aquestes (Glory days, Dancing in the dark... ), és també un clar exemple de lo difusa que és a vegades la frontera entre el pop i el rock (qui sàpiga on és que m'ho expliqui..).

Quan l'escolto sempre em ve al cap la mateixa imatge: el Xavi i el Marc mirant embadalits com una noia (a qui ells anomenaven "el cos") posava tota la seva gràcia i habilitat (que era molta) en ballar-la, de fet em sembla que van ser ells mateixos que li vàren demanar a la Neus (la cambrera/DJ) que la poses perque sabien els efectes que provocava la cançó en l'esmentada noia....va per ells.






Estem asseguts al cotxe al costat de casa teva
Puc sentir el calor envoltant-nos
Estic posant el braç al teu voltant i tu em mires com si m’estigués passant de la ratlla, i deixes anar un dels teus aburrits sospirs
Últimament, quan et miro als ulls m’enfonso

Ens arreglem i sortim fora nena a la nit
Tornem d’hora a casa cremant, cremant, cremant en alguna acalorada discusió
Estic malalt i cansat de les teves travetes, travetes tan sols per colpejar-me, colpejar-me, colpejar-me i fer-me caure

T’abraço fort però quan ens besem puc sentir un dubte
Recordo quan vàrem començar, els meus petons et solien tornar boja
T’acostumava a portar a la feina al matí
Divendres a la nit te portava a fer una volta
Normalment t’agradava fer-me tornar salvatge
Però últimament tan sols t’ho passes bé enfonsant-me

13 de jul. 2011

American skin (41 shots) / Pell americana (41 trets)

El 4 de febrer de 1999 Amadou Diallo va ser abatut a trets per quatre agents de la policía de Nova York, pel que sembla el gest de ficar-se la mà  a la butxaca per treure's la cartera va fer creure a aquests agents que Amadou anava armat, van disparar-li quaranta un trets, el cas va aixecar  força polèmica als Estats Units tant per les circumstàncies que envoltaren els fets (la mà a la butxaca, un dels policies cau i els altres pensen que li han disparat...) com pel fets en si (la mort d'una persona innocent i si són necesaris quaranta un trets per abatre algú...). El 4 de juny del 2000 a Atlanta Springsteen presentava aquesta cançó.




41 trets
41 trets
41 trets
41 trets

i farèm aquella volta
Travessant aquest riu de sang cap a l’altre costat
41 trets… foradant la nit
Estaves de genolls sobre el seu cos al vestíbul
Pregant per la seva vida

És això una pistola, és això un ganivet
és això una cartera, això és la seva vida
Això no és un secret
Això no és un secret
No és un secret amic meu
Pots ser assasinat tan sols per viure
En la teva pell americana

41 trets
Lena va deixar al seu fill a punt per l’escola
I digué “en aquests carrers, Charles
Has d’entendre les normes
Si un policía et para
Promet-me que sempre seràs educat,
Que mai fugiràs corrent
Promet a la mama que tindràs les mans a la vista”

És això una pistola, és això un ganivet
és això una cartera, això és la seva vida
Això no és un secret
Això no és un secret
No és un secret amic meu
Pots ser assasinat tan sols per viure
En la teva pell americana

És això una pistola, és això un ganivet
Això és en el teu cor, això és en els teus ulls
Això no és un secret

41 trets…i farèm aquella volta
Travessant aquest riu de sang
Cap a l’altre costat
41 trets… tinc les botes cobertes de fang
Hem estat batejats en aquestes aigües i en la sang de tots nosaltres

És això una pistola, és això un ganivet
és això una cartera, això és la seva vida
Això no és un secret
Això no és un secret
No és un secret amic meu
Pots ser assasinat tan sols per viure
En la teva pell americana


8 de jul. 2011

Radio Nowhere / Radio Enlloc

Radio Nowhere va ser la primera cançó que es va poder escoltar de "Magic" , la veritat és que va ser una carta de presentació excel-lent i que a molts ens va fer suposar (i encertar) que seria un gran àlbum, la veritat és que el primer que vaig fer quan m'el vaig comprar va ser posar-la com a melodia de mòbil a tot drap i  l'Eva fotia un bot (i no d'alegria precisament) cada cop que sonava....Molts van veure aquesta cançó com un crit contra la mediocritat de molta de la música actual que només serveix per omplir hores de ràdio i per res més, com a nota curiosa sobre la cançó podriem dir que un grup (del qual no recordo el nom) va acusar Springsteen de plagi, la veritat és que no en vaig fer gaire cas, potser és que no sóc imparcial, però dubto molt que a aquestes alçades el senyor Springsteen vagi tant faltat d'idees com per anar copiant cançons d'altres (ara, tampoc m'hi jugaria el coll...).

2 videos, el primer és una gravació oficial, el segon...bé suposo que és el més semblant a estar a un concert assegut davant de l'ordinador....però mai entendre aquesta gent que en lloc de disfrutar del concert són capaços d'estar-se quiets ja sigui aguantant un mòbil, una camera o un collons de pancarta .



Estava probant de trobar el cami cap a casa
Però tot el que sentia era un brunzit
Rebotant desde un satèl-lit
Triturant l’última i solitària nit Americana
Això és Radio Enlloc,
Hi ha algú viu fora d’aquí?
Això és Radio Enlloc,
Hi ha algú viu fora d’aquí?

Estava fent girar un dial mort
Tan sols una altre numero perdut en un arxiu
Ballant i caient per un forat negre
Tan sols buscant un món
Amb alguna ànima

Això és Radio Enlloc,
Hi ha algú viu fora d’aquí?
Això és Radio Enlloc,
Hi ha algú viu fora d’aquí?
Hi ha algú viu fora d’aquí?

Tan sols vull escoltar algún ritme
Tan sols vull escoltar algún ritme
Tan sols vull escoltar algún ritme
Tan sols vull escoltar algún ritme

Vull un miler de guitarres
Vull bategants bateries
Vull un milió de diferents
 Veus parlant en llengues

Això és Radio Enlloc,
Hi ha algú viu fora d’aquí?
Això és Radio Enlloc,
Hi ha algú viu fora d’aquí?
Hi ha algú viu fora d’aquí?

Estava conduint a través d’una espessa pluja
Buscant un tren misteriós
Ballant a través del salvatge cel
Probant de conectar amb tu

Això és Radio Enlloc,
Hi ha algú viu fora d’aquí?
Això és Radio Enlloc,
Hi ha algú viu fora d’aquí?
Hi ha algú viu fora d’aquí?

Tan sols vull sentir algún ritme
Tan sols vull sentir algún ritme
Tan sols vull sentir algún ritme
Tan sols vull sentir algún ritme



1 de jul. 2011

Streets of Philadelphia / Carrers de Filadèlfia


Si bé Springsteen ha estat sovint influenciat pel cinema (Ford, Malick...) aquest va ser el primer cop que va col-laborar directament en una pel-licula, l'any 1993 Johnathan Demme va dirigir Philadelphia (suposo que tothom la vist  per aixó m'estalvio fer-ne una sinposis...i qui  on l'hagi vist que ho faci, val molt la pena) i li va demanar que compongués el tema principal de la banda sonora, i val a dir que Springsteen va fer una joia i crec que és una de les cançons més conmovedores que ha fet mai, de fet li va suposar guanyar l'Oscar a la millor cançó l'any 1994. Va ser públicada en el "Greatest hits" l'any 1995.

El primer video és de l'actuació que va fer en l'entrega dels Òscars i lel segon d'un concert a Filadèlfia mateix.





Jo estava masegat i maltractat i no podia dir
El que sentia
No em reconeixia a mi mateix
Vaig veure el meu reflex en una finestra i no vaig conèixer
La meva pròpia cara
Oh germà estàs deixant
comsumir-me
Als carrers de Filadèlfia

Vaig caminar per l’avinguda fins que les cames em semblaven de pedra
Vaig sentir les veus dels amics desaperaguts i que han marxat
A la nit podia sentir la sang a les venes
Negre i xiuxiuegant com la pluja
Als carrers de Filadèlfia

I no vindrà cap àngel a saludar-me
Només tu i jo amic meu
La meva roba ja no em quedarà bé
He caminat mil milles
Tan sols per treure’m aquesta pell

La nit a caigut, estic estirat despert
Puc sentir com m’esvaeixo
Per tant acull-me germà amb els teus petons infidels
O ens deixarem l’un a l’altre així
Als carrers de Filadèlfia