28 de juny 2011

57 Channels (And nothin' on) / 57 Canals (I res en ells)


L'any 1992 en Bruce va treure dos àlbums simultàniament, "Human Touch" i "Lucky Town", suposo que tots els músics amb llargues trajectòries tenen els seus àlbums maleïts i aquests són els seus...seria molt llarg d'explicar el perqué d'aquests àlbums i si teniu curiositat segur que a internet i trobeu alguna crítica molt més amplia i acurada de la que us pugui fer jo, tot i això en faré una breu ressenya.

Entre "Tunnel of love" (1987) i aquests dos la vida d'en Bruce havia fet un tomb radical, s'havia casat amb Patti Scialfa (corista de la E Street Band) i havia tingut un fill i segons sembla això el va fer canviar, va trencar amb la E Street i va fer dos àlbums amb una nova banda de músics, bé de fet només en volia fer un però li va sortir tant de material que en va poder fer un altre..., la veritat és que no us sabria dir si són bons o dolents (això va a gustos) el que passa és que no sonen gens a Springsteen !!! hi ha algunes (poques) bones cançons  i personalment crec que entre el dos en podria haver sortit un de millor, de fet, i sense haver consultat cap savi springstinià, em sembla que de les 24 cançons que els formen només n'ha tornat a tocar 2 en les gires de d'àlbums posteriors !!!. En el seu moment també es va criticar molt la nova banda que l'acompanyava, no tant perque fossin mals músics (que no ho eren gens) sinó bàsicament perque no tenien el carisma de la E Street...peró sincerament jo vaig anar als concerts de BCN i m'ho vaig passar teta igualment...

57 Channels (And nothin' on) forma part de "Human Touch" i és potser la cançó més diferent a tot el que fins llavors havia fet, poster per això és la que més em va cridar l'atenció, en la versió original el mateix Springsteen és el que toca tots els instruments, com em sembla que ja he comentat alguna vegada crec que una de les coses que millor fa és versionar les seves cançons en acústic i el primer video n'és un altre exemple, el segón és del concert "plugged" que va fer per la Mtv, en l'època que tot cristo feia "unpluggeds" (desendollats) ell va dir que no, què collons ell era el Boss i el feia amb tota la parefernàlia...







He comprat una casa burgesa als turons de Hollywood
Amb un camió carregat de centenars de milers de bitllets de dòlar
Un home ve a instalar la meva TV per cable
Ens instal-làrem per passar la nit la meva noia i jo
Canviàrem de canal una vegada i una altre fins passada la mitjanit
Hi havia cinquanta set canals i res en ells

Bè ara el “home entertainment” era el que destijava la meva noia
Per tant d’un salt m’en vaig anar a la ciutat a buscar una parabòlica
El vaig lligar al sostre del meu cotxe japonès
Vaig anar cap a casa i el vaig apuntar cap a les estrelles
Un missatge va retornar del més enllà
Hi ha cinquanta set canal i res en ells

Bé ens podríem haver fet amics d’alguns bilionaris
Podríem haver-ho fet bónic i amistós
Si ho haguéssim fet al pis de dalt
Tot el que vaig tenir va ser una nota que deia “Adéu John
El nostre amor són cinquanta set canals i res en ells”

Per tant vaig comprar un Magnum 44 era de sòlid acer
I en el beneït nom d’ Elvis bè senzillament el vaig deixar petar
Fins que la TV va estar feta miques als meus peus
I ells m’arrestàren per pertorbar la totpoderosa pau
El jutge digué “Que tens en la teva defensa fill?”
“Cinquanta set canals i res en ells”
Puc veure en els teus ulls amic que estàs a punt d’anar-te’n
Cinquanta set canals i res en ells
Cinquanta set canals i res…

19 de juny 2011

Clarence "Big Man" Clemons

Avui ens ha deixat el que ,sense cap mena de dubte, ha estat el membre més carismàtic de la E Street Band,  el saxo d'en Clarence Clemons ja no tornarà a sonar, només ens quedaran els discos, els records d'inoblidable concerts viscuts i per sort You Tube...

Gràcies Clarence







"Clarence va viure una vida meravellosa. Va portar l'amor a molta gent i va ser correspost. Estimava el Saxofon, estimava als nostres fans i ho donava tot cada nit quan pujava a l'escenari. La seva pèrdua és incommensurable i estem orgullosos i agraïts d'haver-lo conegut i haver tingut l'oportunitat d'estar al seu costat durant gairebé 40 anys. Clarence va ser el meu gran amic, camarada. La seva vida i els seus records i el seu amor romandran en la història de la nostra banda." Bruce Springsteen

11 de juny 2011

Janey don't you lose heart / Janey no et desanimis

Pel Xavi (Keks) que no para de demanar......

De Bruce Springsteen diuen que és un del músics més prolífics, és a dir, que si per exemple un disc té 12 cançons realment en va escriure per exemple 30, i només aquestes 12 són les escollides per formar l'àlbum, de fet ,si no vaig errat, els més entesos xifren el repertori d'en Bruce en unes 350 cançons...casi res.

L'any 1998 va treure el que és el primer gran recopilatori oficial (segur que de pirates ja n'hi havia) de totes aquelles cançons que vàren ser descartades per formar part de la discografia oficial, "Tracks" és un recopilatori de 4 cd i 66 cançons moltes de les quals no passàren de les cares B dels singles de presentació.

Janey don't you lose heart va ser escrita l'any 1983, per tant podria haver format de "Born in the USA", finalment va ser  descartada però no oblidada, durant la gira següent en Bruce va tocar-la en alguna ocasió, el primer video és d'aquesta gira, el segon ha estat tota una troballa: la versió en acústic que va tocar ,com a mínim en un concert, durant la gira del "Devils & dust"





Tens el teu llibre amb totes les teves pors
Deixa’m, estimada, i jo agafaré les teves  llàgrimes
Agafaré la teva pena si vols que ho fagi
Vindré demà això és el que faré
Escolta’m

Janey no et desanimis
Janey no et desanimis
Janey no et desanimis
Janey no et desanimis

Bé dius que no tens nou somnis per tocar
Et sents com una estranya a que sap massa
Bé arribes tard a casa i et despulles
T’estires al llit, sents aquesta buidor
Bé escolta’m

Janey no et desanimis
Janey no et desanimis
Janey no et desanimis
Janey no et desanimis

Fins que el riu estigui sec
Fins que la dolçor del sol sigu arrencada del sol
Fins que cada por que hagis sentit esclatin lliurement
I s’enfonsin al mar

Janey no et desanimis
Janey no et desanimis
Janey no et desanimis
Janey no et desanimis

9 de juny 2011

Into the fire / Dins el foc

Diuen que uns dies després del atacs de l'onze de setembre a Nova York mentre en Bruce passejava pel carrer un noi desde un cotxe li va cridar "Et necessitem!!!", això el va motivar grabar "The rising", és un bon àlbum i si bé hi ha moltes cançons que no parlen directa o indirectament del atemptats i les seves conseqüències, clarament podriem dir que les que marquen la pauta (The rising, Worlds apart, You're missing...) tenen aquells fets com a fil argumental,  Into the fire és una d'aquestes  cançons i la lletra es prou clara per reconeixer que és un homenatge als bombers, policíes etc... que varen perdre la vida mentre feien la seva feina.

El video és del concert de  BCN (12/02/2002) durant la gira de presentació del "The rising"


El cel estava caient i embrutant-se amb sang
Et vaig sentir cridant-me, després vas desaparèixer dins la pols
Escales amunt, dins el foc
Escales amunt, dins el foc
Necessito el teu petó, però l’amor i el deure et van cridar per anar més amunt
Cap algun lloc escales amunt, dins el foc

Potser la teva força ens donarà força
Potser la teva fe ens donarà fe
Potser la teva esperança ens donarà esperança
Potser el teu amor ens donarà amor

Potser la teva força ens donarà força
Potser la teva fe ens donarà fe
Potser la teva esperança ens donarà esperança
Potser el teu amor ens portarà amor

Vas donar el teu amor per veure, camps vermells i marrò de la tardor
Em vas donar el teu amor i vas fer jeure el teu jove cos
Escales amunt, dins el foc
Escales amunt, dins el foc
Et necessito aprop, però l’amor i el deure et van cridar per anar més amunt
Cap algun lloc escales amunt, dins el foc

Potser la teva força ens donarà força
Potser la teva fe ens donarà fe
Potser la teva esperança ens donarà esperança
Potser el teu amor ens donarà amor

Potser la teva força ens donarà força
Potser la teva fe ens donarà fe
Potser la teva esperança ens donarà esperança
Potser el teu amor ens portarà amor

Era fosc, massa fosc per veure-hi, em manteines en la llum que feies
Vas posar-me la mà a sobre
Després caminàrem dins la foscor de la teva fumejant tomba
Escales amunt, dins el foc
Escales amunt, dins el foc
Necessito el teu petó, però l’amor i el deure et van cridar per anar més amunt
Cap algun lloc escales amunt, dins el foc

Potser la teva força ens donarà força
Potser la teva fe ens donarà fe
Potser la teva esperança ens donarà esperança
Potser el teu amor ens portarà amor…

Potser el teu amor ens portarà amor

5 de juny 2011

Cadillac Ranch / Ranxo Cadillac

Per mi una de les cançons més divertides de Springsteen, "The river" (1981) té algunes de les joies més preuades: The river, Independence day, Point blank... però per sort també hi ha algunes de les cançons menys ...pretensioses? de la seva carrera: Sherry darling, Crush on you, You can look... i aquesta, fa un temps vaig llegir (suposo que a la revista The Stone Pony) que en aquesta cançó quan Bruce parlava del Cadillac es referia  a la mort...bé, no ho sé, la veritat és que admiro ( i ho dic seriosament) a la gent que és capaç de fer uns lectures tant profundes de les seves cançons, jo no ho sóc, i menys d'aquesta, simplement i veig una bona dosis de diversió i un homenatge a una de les grans icones del R'n'R...i també a un dels llocs més curiosos (o absurds) dels EUA, el Ranxo Cadillac existeix, i no és res més que un tros de terra prop de Amarillo a Texas on hi ha una dotzena de Cadillacs clavats de morro a terra...són bojos aquests americans...

El primer vídeo és de la gira de The River (1980) i el segon de la del Born in the USA (1984)....quin canvi en quatre anys (i no em refereixo a la música)




Bé, allà s’asseu brillant al sol
Allà per rebre al treballador quan ja ha acabat el dia
Empaquetaré al meu papa i empaquetaré la meva tieta
Els portaré cap al Ranxo Cadillac

Aletes Eldorado, bandes blanques i faldons
Es condueix com un petit tros de cel aquí a la terra
Bé colega quan jo mori posa el meu cos al darrere
I porta’m al desballestador en el meu Cadillac

Cadillac, Cadillac
Llarg i fosc, brillant i negre
Engega els teus motors deixa’ls rugir
Esmicola l’autopista com un gran i vell dinosaure

James Dean en aquell Mercury ‘49
Junior Johnson corrent  a través del boscos de Carolina
Fins i tot Burt Reynolds en aquell Trans-Am negre
Tots es trobaràn al Ranxo Cadillac

Cadillac, Cadillac
Llarg i fosc, brillant i negre
Engega els teus motors deixa’ls rugir
Esmicola l’autopista com un gran i vell dinosaure

Hey, noieta amb el texans blaus tant ajustats
Conduint sola travessant la nit de Wisconsin
Tu ets el meu últim amor nena tu ets la meva última oportunitat
No deixis que em portin al Ranxo Cadillac

Cadillac, Cadillac
Llarg i fosc, brillant i negre
Es va parar a casa meva
Va venir i s’emportà la meva noia