"La cançó comença amb una genial intro de piano del gran Roy
Bittan, la intensitat de les seves notes es tant important com la lletra.
L’escena que imagino per aquest
tema és en blanc i negre, que com tants
altres d’en Bruce, podria ser ben bé de pel·lícula, l’acció transcorre en un
carrer (de Brooklyn, posem per cas...) tot humitejat per la pluja caiguda en
hores passades, mentre van apareixent els crèdits, les notes del piano segueixen
sonant i la càmera ens va apropant lentament a la façana d’un edifici on, darrera una finestra, s’entreveu una dona mirant cap al carrer que està desèrtic, sembla que estigui pensant en com afrontara un nou dia de la
seva vida, mentrestant el Bruce ens va
relatant de mica en mica la seva historia, una història que podria semblar
força habitual, la manera en la que ell ens l’explica no ens deixara gens
indiferents. Sempre ens agafa desprevinguts..."
La versió d'estudi
La versió en directe del concert de Winterland '78 (la cançó no sortiria publicada fins el 1981)
Versió acústica durant un concert al Shoreline Amphiteatre
A BOCA DE CANÓ
Segueixes dient les
teves pregàries quan vas al llit petita?
Prega perquè demà tot
estigui bé
Però els dies van
caient un a un
Et lleves i et mors
sense saber perquè
Bé, et disparen a
boca de canó t’han disparat per l’esquena
Nena, a boca de canó,
aquesta vegada t’han enganyat això és un
fet
Directe entre cella i
cella, a boca de canó, directe entre les mentides que et digueren
Nena has caigut
Vas créixer on les
noies joves creixen ràpid
Vas
agafar el que t’oferiren i deixares el que et demanaven, però el que et
demanaven no era just, tu no havies de viure aquella vida
Jo havia de ser el teu Romeo i tu series
la meva Julieta
Aquells dies tu no esperaves cap Romeo, tu esperaves el xec de l’assistència social
I
totes aquelles coses boniques que mai podries tenir i en totes les
promeses
Això sempre acaba a boca de canó, un
tret entre cella i cella
A boca de canó com petites mentides que
dius per esborrar el dolor
Camines al descobert, noia a boca de
canó
I si fas sol moviment en fals, nena, els
llums s’apaguen
Una vegada vaig somiar que estàvem un
altre cop junts tu i jo nena
Tornant
a casa cap aquells vells clubs com solíem fer abans
Estàvem drets a la barra, era difícil
sentir res
La banda tocava fort i tu em cridaves
alguna cosa a l’orella
Em vas treure la jaqueta i mentre el
bateria va contar fins a quatre
M’agafàres la mà i em vas portar a la
pisa de ball
Et quedares allà quieta i m’aguantaves,
després començares a ballar lentament
I mentre t’agafava fort et vaig jurar que
mai et deixaria marxar
Bé, et vaig veure la nit passada
caminant per l’avinguda
Tenies la cara a la penombra però vaig
saber que eres tu
Estaves dreta al llindar de la porta, on
la pluja no et mullava
No em vas contestar quan vaig cridar el
teu nom
Tan sols et vas girar, i després
tornares a mirar enllà, com un altre estrany esperant per sortir volant
A boca de canó, directe entre cella i
cella
A boca de canó, directe entre les
petites mentides has caigut
A boca de canó, un tret directe a través
del cor
Si a boca de canó, has estat enganyada
fins que has esdevingut part de l’engany
A boca de canó, camines al descobert
A boca de canó, un fals moviment més tan
sols un i desaparèixes
A boca de canó, et tenen a la vista
A boca de canó, t’has oblidat com estimar?
noia, t’has oblidat com lluitar?
A boca de canó, t’han de disparar al cap
Perquè a boca de canó, bang bang nena,
estàs morta
