20 de març 2015

LOOSE ENDS / CAPS SOLTS

Gravada l'any 79 és un de les nombroses cançons descartades per "The River", de manera oficial va veure la llum al "Tracks" (1998), a vegades hi ha un debat (certament estèril) sobre si els descartades són més bones o no que les escollides per formar part d'un àlbum, no ho sé, és un tema que em sembla banal, se suposa que no hi ha ningú millor que l'autor per saber quines han de ser les "bones" no?, el que està bé és que més tard o més d'hora disfrutem de totes elles, les escollides i les que no.




Va esperar trenta anys per tocar-la en directe...



CAPS SOLTS

Ens trobavem pel carrer quan no teniem lloc on anar
Recordo com em bategava el cor quan em deies “T’estimo tant”
Després de mica en mica anàrem estrangulant tota aquesta vida que el nostre amor havia aguantat
Oh no

És com si tinguèssim un nus afluixat
L’apretessim fins que ens envolta el coll
Mirant-nos, nena, fins que un digués “Quan?”
Bé nena, pots trobar-me aquesta nit amb un cap solt

No comptavem els dies, agafàvem el que podiem nena, i corriem
No hi havia temps per les penes, a cada lloc on anàvem t’aguantava la mà
I quan era nit tancada estava segur que els teus petons em deien tot el que havia de saber
Però oh no

És com si tinguèssim un nus afluixat
L’apretem fins que ens envolta el coll
Mirant-nos, nena, fins que un digués “Quan?”
Bé nena, pots trobar-me aquesta nit amb un cap solt

El nostre amor va caure al nostre voltant com deiem que mai podria fer
Deiem que passaria a tots els altres però que a nosaltres no
Bé, com podria una cosa tant dolenta, nena, venir d’una cosa tant bona
No ho sé

És com si tinguèssim un nus afluixat
L’apretem fins que ens envolta el coll
Mirant-nos, nena, fins que un digués “Quan?”
Bé nena, pots trobar-me aquesta nit amb un cap solt



11 de març 2015

NEW YORK CITY SERENADE / SERENATA DE LA CIUTAT DE NOVA YORK

Una de les cançons mítiques, per molts del seus "talifans" una de les millors, personalment no m'apassiona (com ja he dit algun que altre cop "The Wild.." no està entre els meus preferits), no tant per la lletra, que es mou entre les històries urbanes i les de salvació en les quals Springsteen basa moltíssimes (la majoria potser?) de les seves lletres, com per la música en si, una barreja entre  jazz i soul i on el rock desapareix (com en gairebé tot l'àlbum) i que a mi em resulta totalment insípida...encara que al final la cosa s'anima una miqueta, només una miqueta...






SERENATA DE LA CIUTAT DE NOVA YORK

En Billy està al costat de les vies del tren
Estirat al seient del darrere del seu Cadillac
Diamond Jackie, està intacte
I cau suaument al seu darrere
La Jackie porta tacons alts
En Billy porta tacos a les botes
Junts aniran a ballar a Broadway i tornaran a casa amb el que guanyin
És mitjanit a Manhattan, no hi ha temps per arreglar-se
És una passejada perillosa
O sigui que camina decidida
O nena, no caminis

Sirena, oh sirena
Ella posa l’esquer als apartaments
No vol agafar nois del carrer
No tenen diners i són fàcils
Li dic: “Eps, nena, vols agafar-me la mà? Vine amb mi a Broadway
Vinga noia, agafa’t del meu braç i balla amb mi a Broadway”
Sóc jove, i li parlo alt.
Si nena, caminaré orgullós per tu
Vinga, treu-te’la de sobre
Vinga, treu-te de sobre la vida de carrer
Treu-te de sobre la vida de ciutat
Enganxa’t al tren
I enganxa’t al tren de la nit
Enganxa-t’hi
Enganxa’t al tren
Però sé que ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren
Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren
Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren
Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren
Te por que les vies la facin frenar
I que quan es giri aquell noi ja no hi sigui
És tant llarg, a vegades tan sols has de caminar, caminar

Eps saxofonista, eps jazzman, toqueu la serenata per mi
Si ho feu més trist acabareu tocant a la vostre tomba
Estalvieu-vos notes, no les malgasteu en un blues per mi
Estalvieu-vos notes, no les malgasteu per l’astut i agut noi
Les vibrants notes van directes a l’església, el saxofonista colpeja un cubell
Escolta el teu camell
Escolta el teu camell
Escolta el teu camell
Està cantant, està cantant, està cantant
Tot vestit de satí, caminant deixant enrere el carreró
Està cantant, està cantant, està cantant

Cantant, cantant, canta, si, canta, si, cantant, cantant, cantant, si, canta, si
Ooh, ooh, ooh, oh, si
Ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, oh, si
Ah, sacseja-la, centre, vigila, vigila, oh, vigila el teu camell
Treu-te’la, vigila allà fora, bah, ah, ah, vigila el teu camell
Ah, sacseja aquesta guitarra, sacseja aquesta maleïda guitarra, ah, vigila el teu camell
Ah, sacseja, parla’n, ah, ah, vinga, noieta
Vigila
Ooh, ooh, ooh
Ooh, ooh, ooh
Oh, ah, si
Oh, huh, oh, huh
Sacseja aquesta maleïda guitarra
Ah, vigila el teu camell
Oh, yeah
Oh, yeah
Vigila el teu camell
Uh, huh, uh, uh
Uh, uh, huh, huh, huh
Vigila el teu camell
Vigila el teu camell



3 de març 2015

OPEN ALL NIGHT / OBERT TOTA LA NIT

El tema més alegre del Nebraska és aquesta espècie de road movie feta cançó, un altre cop  deixo que sigui el mateix Springsteen el que us expliqui l'origen...encara que es possible que no sigui veritat...o si.

 Algú ha estat alguna vegada en una autopista de Nova Jersey? Conduïa desde el nord de Jersey cap a la costa i eren les tres de la matinada, anava cantussejant alguna cosa, em trobava bé, anava una mica per sobre del límit de velocitat, només una mica, somiant amb un entrepà de pernil i formatge, m’imaginava quan arribés a casa anar a la nevera i agafar el pernil, agafar el formatge i posar-los sobre el pa tot seient davant el televisor, tan feliç, fins que de cop i volta vaig veure aquelles llums vermelles pel retrovisor, vaig parar i…bé…sóc del tipus de persones que sempre s’obliden la cartera a casa, mai porto la cartera a sobre, així doncs que s’acosta el policia i diu: “Deixi les mans sobre el volant, carnet i llicència” i dic: “Senyor, no porto ni el carnet ni la llicència” va apuntar el meu nom i va tornar al seu cotxe, cinc minuts després em cridà:“Eps! ets…ets aquell cantant de rock n’roll?” vaig dir: “Si si jo mateix jo mateix!!!” i digué: “Tu no vas escriure aquella cançó? Born to Run? No és teva?”i vaig respondre: “Si si, és meva, jo la vaig compondre” i em  digué : “Si, saps, tinc alguns discos teus a casa”  i jo vaig dir:”De veritat?” “Si” i va seguir “Fill, tens un gran problema “ Vaig tenir moltes multes impagades però bé, ja les vaig pagar totes, em varen acompanyar a la comissaria i m’hi retingueren, em confiscaren la furgoneta i bé... aquestes coses passen . Però sigui com sigui, allò em va inspirar i mentre estava allà assegut, vaig pensar “Tenia el carburador net (…)”. Finalment em deixaren marxar però es varen quedar la furgoneta, així doncs que anava caminant pel costat de l’autopista al voltant de les 4:30 i hi havia un petit cafè, vaig entrar-hi i allà hi havia una petita cambrera que em digué : “No et preocupis, noiet, perquè tenim obert tota la nit”. (08-07-1984, Cleveland, Ohio).

Extret del bloc Cowboys of the sea




La versió que en va fer durant la gira amb la Sessions Band

Pearl Jam fent-la seva.


OBERT TOTA LA NIT

Tenia el carburador net i revisat, amb tot a punt xiula com un turbojet
El tinc al patí aguantat per blocs de formigó, tot esperant un plat d’embragatje i un joc nou de gomes
El porto cap al rentacotxes i repasso les connexions
Sortiré aquesta nit  li faré rebentar les juntes

L’horitzó ple de xemeneies del nord de Jersey sóc un Cobra rugint tot travessant la nit
He de trobar una benzinera, una cabina telefònica, aquesta autopista espanta de nit quan vas tot sol
Hauré de trepitjar a fons perquè faig tard, New Jersey al matí és com un paisatge llunar

El cap no m’ha fet fora però m’ha posat al torn de nit
Tota la nit corrent per tornar on viu la meva nena
A altes hores de la nit la ment se’t trastoca, torres de ràdio, em guiaríeu cap a la meva noia?
Sota el pont el policia va movent el seu llum
Bona nit, bona sort un dos gas a fons!!

Vaig conèixer la Wanda quan estava treballant a la barra del Bob’s Big Boy , teníem pollastre fregit al seient del davant i ella seia a la meva falda
Ens netejàvem els dits amb el mapa de carreteres de la Texaco
Recordo la Wanda damunt una pila de ferralla amb els seus grans ulla marrons que feien que se’t atures el cor

Cinc del matí, la pressió de l’oli cau en picat
Faig una parada, netejo el parabrises, comprovo la benzina
He de trucar la meva nena
Li he de fer saber que el seu noi torna està tornant cap a casa
Posa’t còmode noieta, estic venint falten encara tres hores però vaig fent camí

Els ulls et piquen  de matinada, el sol és tan sols una bola vermella que treu el cap rera les torres de la refineria
La radio s’omple d’emisores de gospel, ànimes perdudes preguen per una salvació a distància
Eps sr. DJ vols escoltar la meva última pregària “Hey ho rock n’roll deslliura’m del no res”