Si, m'agrada el Bruce i que?!

Tan sols falten nou dies per el que per mi serà un dels esdeveniments més importants de l’any, bé, de fet no en serà un sinó dos perquè l’amic Bruce farà dos concerts a Barcelona i, obviament un servidor anirà als dos…i això (el fet d’anar a els dos concerts) sempre sorprèn a la gent “Ets un fanàtic!!” diuen uns “Estàs fatal!!” diuen uns altres, i si la cosa va a més sembla com si al final t’haguessis de fer perdonar la vida tan sols per anar  a dos concerts del que per mi és senzillament el millor, ja fa uns anys vaig anar a una tertúlia sobre Bruce Springsteen que van fer a Ràdio Sabadell, erem quatre convidats: una noia que no recordo com es deia, la Glòria (la dona d’un amic meu) en Rafi (que va fer la presentació de Thunder Road al blog) i un servidor, el Rafi era de lluny el que havia anat a més concerts, el locutor li va fer el típic comentari “Tants però si són tots iguals !!!”  i amb la seva facilitat de paraula habitual el Rafi li va preguntar rapidament si li agradava el futbol a lo que el locutor va contestar que sí, el comentari d’en Rafi va ser prou clar “I no són tots iguals ?, tot de tios perseguint una pilota….”.

Mai he sentit ningú havent d’explicar o raonar el perquè dels seus gustos musicals, algú ha vist algún seguidor dels Rolling Stones fer-ho, i d’U2 o potser de Madonna ??? (per anomenar-ne tres dels grans) jo no, se’m escapen els motius, i no crec que sigui perquè el fan de Springsteen sigui menys fan que els de qualsevol dels abans esmentats…sempre he cregut però que Springsteen genera tanta simpatia com al antipatia, fa unes setmanes vàrem tenir una discussió (amigable) sobre el tema amb un amic meu (i en la qual també i va inetervenir en Xavi “Keks”), el més curiòs és que l’amic en qüestió , tot i ser un amant del rock en genreral, no coneix un borrall de la música de Springsteen (temes típics a part), inicialment és va centrar en atacar “aquesta última cançó que posen per la ràdio” (es referia obviament a We take care of our own) tot argumentant que hi havia massa reververacions en la veu etc…(punt en el qual li vaig donar part de raò) però com que músicalment haviat se li van acabar als argumentsva decidir provar-ho per una altre banda, el segon  assalt es va centrar  en perquè fer aquest macroconcerts en estadis, segon ell això era pur marqueting, un concert de rock s’havia de fer en sales petites per arribar a la gent, la resposta també va ser prou clara: Springsteen arriba a la gent en clubs de poques desenes d’espectadors (Stone Pony per exemple), en teatres fent concerts acústics (Tívoli per exemple), en esglesies reconvertides (St Luke amb la Sessions Band), en petits pavellons d’esports tant en acústic com “endollat” (Badalona, Devils Tour i amb la Sessions), en grans pavellons (St Jordi The Rising Tour, segons els crítics un dels millors concerts que ha fet mai) i en estadis (Camp Nou 180.000 persones en dues nits històriques) de fet li vàrem oferir una entrada per un dels concerts de la setmana que ve perquè ho veies amb els seus propis ulls, s’hi va negar….i això que li regalavem l’entrada…va fer un altre intent tot argumentant que era un estafa pagar seixanta euros per una entrada, i la veritat és que també tenia part de raó però clar, totes (o la majoria) d’aficions són cares, a l’amic en qüestió li agarden les motos (com a en Xavi i a mi) i és capaç de gastar-se mil euros en un tub d’escapament….jo en sóc  incapaç però cadascú fot el que vol amb el seus diners…val a dir que en Xavi també apel-lava a les emocions que la música de Bruce Springsteen ens aporta, sobretot quan el veiem en directe però clar tants gustos tants colors…a ell l’emociona l’Albert Plà…el nostre amic també va intentar sentenciar amb l’argument que molta de la gent que anava als concerts era “de farciment” i si, tenia de raó, i part d’aquesta gent sortia reconvertida , potser no en fans ni en seguidors, però si en admiradors, a tall d’exemple: en el segon dels concerts al Camp Nou va venir ma mare i una amiga, la meva mare si coneix a Bruce Springsteen és perquè un servidor el posava a casa i poca cosa més, però li feia il-lusió veure’l o sia que els meus germans i jo li vàrem pagar una entrada (de grada això si), un cop acabat el concert  li vaig preguntar si li havia agradat, em va contestar que si, no tant per la música sinó per l’espectacle que era veure tot l’estadi cantant, cridant i ballant com un de sol… a part d’aquest argument també li vaig dir que quant gent anava a veure les curses de motos o de F1 tan sols perquè i corria un pilot espanyol i/o català i en realitat ni en tenien ni idea ni de motos ni de F1…finalment va arribar l´últim assalt, eren les tantes de la matinada i el nostre adversari encara no es donava per vençut, o sigui que va recorrer a l’argument contra el qual poc es pot fer (no perquè sigui irrefutable, sinó perquè quan es fa servir arribes a la conclusió que no val la pena perdre-hi el temps) el nostre estimat amic va dir: “A més no em cau bé, no m’agrada aquesta pinta de pro-americà que té !!!” ganxo directe a la mandíbula i tombat a la lona.

A partir d’ara quan algú em torni fer alguna cara rara que li digui que vaig al dos concerts del Bruce només pens-ho dir-li això: “Si, m’agrada el Bruce,i què?!”

Gràcies Ivan per fer-nos passar una bona estona !!!