THE RISING / L'AIXECAMENT

 Diu la llegenda que uns dies després dels atemptats de l'11-S  i mentre Springsteen passejava pel carrer una persona que anava en cotxe li va cridar "Et necessitem !!" i que això el va inspirar  per escriure The Rising, desconec si això és cert o no, m'agrada pensar que sí, és evident que va ser uns de les figures públiques que més va sobresortir i implicar, sobretot en recaptar fons per ajudar a les víctimes amb el que millor sap fer.

L’AIXECAMENT

No puc veure res davant meu

No puc veure res venint pel darrera

Faig camí travessant la foscor

Tan sols sento aquesta cadena que em lliga

He perdut el camí de tant lluny que he arribat

Tant lluny que he arribat, tant amunt que he escalat

A la meva esquena una pedra de vint-i-cinc quilos

A la meva espatlla mig quilòmetre de mànega

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos, agafem-nos de les mans

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos per l’aixecament aquesta nit

Vaig sortir de casa aquest matí

El repic de les campanes omplia l’aire

Revestint la creu de la meva crida

Amb les rodes ardents vinc cap aquí

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos, agafem-nos de les mans

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos per l’aixecament aquesta nit

Hi ha esperits a sobre i darrera meu

Les cares es tornen negres, ulls cremant i brillants

La seva preciosa sang em lliga

Senyor, mentre estic davant del teu lluminós foc

Veig la Mary al jardí

Al jardí de les mil visions

Hi ha boniques fotos dels nostres fills

Ballant en un cel ple de llum

Puc sentir els vostres braços al meu voltant

Puc sentir la vostre sang barrejant-se amb la meva

Un somni de vida ve cap a mi

Com un silur ballant al final de la meva mànega

Cel de negror i pena (un somni de vida)

Cel d’amor, cel de llàgrimes (un somni de vida)

Cel de glòria i tristesa (un somni de vida)

Cel de gràcia, cel de por (un somni de vida)

Cel de memòria i ombra (un somni de vida)

El teu vent ardent m’omple els braços aquesta nit

Cel d’enyorança i buidor (un somni de vida)

Cel de plenitud, cel de vida beneïda

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos, agafem-nos de les mans

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos per l’aixecament aquesta nit

SPRINGSTEEN FOR PRESIDENT

Vagi per endavant que amb aquest escrit en cap cas pretenc dir a qui li pot agradar la música de Springsteen o a qui no, tan sols tinc ganes d’expressar el meu punt de vista sobre un tema que crec que és prou interessant i que naturalment no només afecta al de New Jersey si no a qualsevol artista, en resum, és allò tant recurrent i absurd (en el meu parer) que no es poden barrejar música i política (curiosament els que diuen això tiren sempre cap al mateix costat...), però com que servidor només coneix (més o menys) l’obra i miracles del protagonista d’aquest humil bloc em centraré en ell.

Les ganes d’escriure això m’han vingut després de veure les respostes a un article que va penjar a Facebook l’Stone Pony (club de fans de Springsteen), l’article en qüestió es feia ressò d’una conversa entre Barack Obama i el mateix Bruce Springsteen, pel que sembla a alguns no li va semblar bé, un va dir que deixava de seguir Springsteen i l’altre va insultar directament a l’Obama, he tornat a buscar el post i sembla que els administradors de la pàgina han retirat tots els comentaris, o sigui que la cosa es deuria posar calenteta... també fa un temps navegant per l’univers tuitaire vaig anar a parar a un perfil d’un personatge que es declarava fan de l’ Springsteen, la meva sorpresa va ser que mirant el seu TL vaig veure de quin peu calçava, ho tenia tot: racista, xenòfob, homòfob, masclista... un joia vaja, com he dit abans no soc ningú per dir si li pot agradar o no la seva música, però us ben juro que que hi ha coses que no les entenc, és evident que hi ha cançons que no tenen càrrega política o ideològica i que per tant poden agradar a tothom, de fet m’atreviria a dir que la majoria no en tenen, però si coneixes mínimament la seva carrera i no hi veus un clar biaix ideològic, sobretot a partir de The Ghost of Tom Joad (1995), és que tens cera a les orelles o es que potser no t’agrada el missatge que t’arriba, de fet tenia una amistat que parlant sobre la cançó Worlds Apart (The Rising, 2001) em va dir «El que ha de fer és seguir fent rock and roll i deixar-se de política», curiosament a aquesta amistat li va encantar una pancarta que hi havia al Palau Sant Jordi el 2002 que posava «Springsteen for president», és evident que si dius això tu no ets un seguidor de Bruce Springsteen, tant sols t’agraden les cançons que no t’incomoden ideològicament, fa un temps en la mateixa pàgina algú va penjar el vídeo de Waiting on a Sunny Day (The Rising 2001) vaig quedar de pedra quan algú la va comentar dient «Aquest és l’autèntic Bruce Springsteen»,us puc assegurar que em varen caure els collons a terra, bàsicament perquè aquestes cançons tipus «pop facilón» no són habituals en la seva obra, suposo que només va ser un comentari musical i no ideològic, però és una prova més de que hi ha gent que s’ha quedat només a una mínima part de tot el que representa Bruce Springsteen.

Perquè dic jo que si ets seguidor de Springsteen sabràs alguna cosa d’ell, com per exemple que durant la gira del Born in the USA (1984) va contestar les alabances que li havia fet Ronald Reagan «aquest jove patriota americà, Bruce Springsteen» tot dient «Dubto que el president hagi escoltat el Nebraska», que amb frases com «Ningú hi guanya sinó hi guanya tothom» deixava molt clar al costat de qui estava, que va col·laborar en un disc homenatge a Woddy Guthrie (aquell que a la guitarra i portava escrit «Aquesta màquina mata feixistes»), que va donar un cop de mà a Patti Smith (que diríem que no és de dretes precisament), que un dels seus amics i referents era Joe Strummer (que encarnava el prototip de «torie» anglès....oi?), que va tocar amb Pete Seeger durant la cerimònia de la presa de possessió de Barack Obama (curiosament varen tocar un tema d’en Guthrie) i per no allargar-me més, que s’involucrés de ple en la gira Vote for Change que donava suport explícit al demòcrata John Kerry per fer fora a Bush Jr. de la Casa Blanca.

Tot això (i molt més que hi ha) és suficient per dir que sí, que Springsteen té ideologia, com tothom, podríem dir que és d’esquerres? Sí, és evident que donar suport als drets dels treballadors, als immigrants, al programa de salut pública, tot tipus de causes socials... et col·loca sense cap dubte a l’esquerra, agradi o no a alguns, aquests alguns que li poden recriminar que com pot ser d’esquerres si està forrat? És el típic argument absurd i sense fons, la gràcia precisament és que gràcies a tenir diners (i haver-los guanyat honestament) es pot ser molt més conscient de les grans diferències socials que hi ha a la «terra de la llibertat» i que allò del somni americà queda molt lluny per a massa gent i que ell, gràcies a la seva posició, pot fer coses per ajudar, ja sigui fent un concert per recaptar fons pels veterans del Vietnam, per lluitar contra malalties minoritàries i mil actes benèfics més.

És evident que segur que té les seves contradiccions, com tothom, per exemple, és conegut el seu antibel·licisme però quan els USA varen decidir envair l’Afganistan arran de l’11-S ell hi va donar suport, si la memòria no em falla va dir «Si els responsables són allà que hi vagin i els agafin» però quan es va decidir anar a Irak s’hi va posicionar clarament en contra, tot hi això va recolzar, amb Michael Stipe de REM, el moviment «Support our troops», una moviment que si bé no estava a favor de la guerra demanava a l’administració que dotés als soldats del millor equipament possible per salvar les seves vides (hi va haver cert rebombori per un tema d’equipament defectuós o no adequat), és possible que aquest posicionament li fes perdre seguidors, i? Diria que en va sobrat... arran de las seva cançó «41 Shots» (Live in New york City, 2001) també va tenir problemes amb la policia de Nova York que es va sentir atacada pel seu contingut.

En fi, així com soc incapaç de veure cap biaix en d’altres artistes de fama mundial perquè no en conec ni l’obra ni la vida, tinc molt clar que Springsteen té ideologia, com tothom, que té una opció política definida (comptant que allà o ets republicà o ets demòcrata, no hi ha més), i que la seva extensa obra deixa molt clar els seus ideals.