Si hagués de buscar un significat per aquesta cançó suposo que el tema aniría cap a l'intent (reixit està clar) de sortir de merder legal que va tenir per aconseguir el control de tota la seva obra a partir del Born to Run (1975), de fet gairebé tot l'àlbum sembla una espècie de teràpia per superar tot el desgavell i el trauma que això li va suposar.
L'última estrofa l'he fet d'oida que es veu que es vàren despistar i no la posàren al llibret...
CARRERS
DE FOC
Quan
la nit està tranquil·la i ja no t’importa
I
tens els ulls cansats i hi ha algú a la porta
I
te’n adones que vols marxar
I
les febles mentides i els freds murs que abraces
Et
roseguen per dins i deixen que t’encaris amb
Carrers
de foc
Carrers
de foc
Carrers
de foc
Vaig
errant, un perdedor per aquests camins
Estic
moribund, però noia, no puc tornar
Perquè
en la foscor he sentit algú cridant el meu nom
I
quan te’n adones com t’han enganyat aquesta vegada
I
són tot mentides però lluito per mantenir l’equilibri
Per norma general qui marxa dels seu país és per poder tenir una vida millor, la gran diferència és que per alguns travessar una frontera és tan sols un tràmit i per d'altres és jugar-s'hi la vida, ja sigui travessant un mar, un riu o un desert.
TRAVESSANT
LA FRONTERA
Aquesta
nit he fet la bossa
Demà
caminaré per aquests camins
Que
em portaràn a travessar frontera
Demà
el meu amor i jo
Dormirem
sota un cel vermellòs
En
algún lloc travessant frontera
Estimada
meva, deixarem enrera
El
dolor i la tristesa que hem trobat aquí
I
beurem de les tèrboles aigües del Bravo*
On
el cel es torna gris i ampli
Ens
trobarem a l’altre costat
Travessant
la frontera
Per
tu construiré una casa
Damunt
d’un turò herbós
En
algún lloc travessant la frontera
On
el dolor i la memòria
Dolor
i memòria estiguin calmats
Allà
travessant la frontera
I
que dolces flors omplin l’aire
Pastures
daurades i verdes
Còrren
avall fins les fresques i clares aigües
I
en els teus braços sota l’ampli cel
Et
besaré la pena dels teus ulls
Allà
travessant la frontera
Aquesta
nit cantarem les cançons
Somiaré
en tu, «corazón»** meu
I
demà el meu cor serà més fort
I
potser els sants ens beneiran
Porta’m
segur entre els teus braços
Allà
travessant la frontera
Pel
què som
Sense
esperànça en els nostres cors
Que
algun dia beurem de les aigües beneïdes per Déu
I
menjarem el fruit de la vinya
Sé
que l’amor i la fortuna seràn meus
En
algun lloc travessant la frontera
* Rio Bravo o Rio Grande, riu que conforma part de la frontera entre els Estats Units i Mèxic
Jo la cosa la veig així: ella, noia de casa bona i ben acostumada, ell, un pelacanyes amb les butxaques buides, sense ofíci ni benefici; ella s'encaterina d'ell i el fa anar com vol, ell ho sap però l'estima i la vol convèncer per fotre el camp per començar en igualtat de condicions, quina manía té Springsteen a voler fotre el camp sempre de tot arreu...
MARY
QUEEN OF ARKANSAS
Mary
reina d’Arkansa, no és massa aviat per somiar
El
cel s’omple de llavors de nuvols i l’amor d’un bastard no pot
ser redemptor
Mary,
reina meva, el teu tou cos està revivint
No,
no vas tard per profanar, els criats tot just s’aixequen
Bé,
tan sols sóc un solitari acròbata, viure a la corda fluixa és el
meu ofíci
He
estat el noi brillant per la teva mala educació i una rata de
clavaguera pel teu estat
Mary,
reina meva, els teus aires de llibertat s’han esvaït
No
ets prou home per a mi com per odiar-te o prou dona per besar-te
Arribar
al capdemunt és per somiadors, podem agafar el circ i portar-lo a la
frontera
Les
forques estàn esperant els màrtirs que tinguin els papers en ordre
Però
jo vaig nèixer per viure, per morir i tu no vàres nèixer per
regnar
No
és massa tard per infiltrar-te, els criats tot just estàn marxant
Mary,
reina d’Arkansas, la teva blanca pell és decebedora
Et
despertes i esperes amb l’esquer, i gairebé sempre et crec
Però
en el teu llit Mary hi puc veure l’ombra d’un parany
No
puc entendre com em pots lligar tant fort i estimar-me tant
refotudament poc
Però
conèc un lloc on podem anar Mary
On
podem tenir una bona feina i tornar a començar nets de tot
Tinc
contactes dins de Mèxic on els criats han estat vistos.
Una de les cançons que porta alegria al The River (1980), un àlbum que no és especialment alegre, sempre ben rebuda als concerts, simple en la forma i en el contingut i amb un missatge que no necessita gaire explicació, menys ara en època de confinaments, restriccions i a la vegada manifestacions de tot tipus.
"Bona nit Los Ángeles! Estem molt
feliços de ser
a la vostra preciosa ciutat
aquesta nit... aquesta cançó és diu «Vivint al futur».... però
parla del que
està passant ara mateix... sobre totes les coses que estimem
d’Amèrica i del lloc d’on venim i les nostres llars, durant
aquests últims sis anys hem hagut d’afegir al panorama americà
coses com rendició i gravacions il·legals i el retrocés de
llibertats civils... acusacions sense Habeas Corpus o sense dret a
defensar-se dels càrrecs... hem vist una de les nostres ciutats més
culturalment importants
arrasada... i només pel teu color de pell o circumstàncies
personals o de religió,
pots sentir que moltes d’aquestes coses no t’afecten directament
però tot aquestes coses representen un atac a la nostre Constitució,
que és com un atac a nosaltres mateixos i als americans... aquesta
és una cançó que va de somiar amb coses que no haurien hagut de
passar, així que aquesta nit farem alguna cosa per això... cantarem
sobre això... perquè som músics, però és només un començament,
la resta depèn de tots." (Los Ángeles, 30-10-2007) Extret de Cowboys Of The Sea .
VIVINT
AL
FUTUR
Arriba
una carta volant, portada per un vent malaltís
Alguna
cosa sobre tu i jo
No
ens tornarem a veure mai més
Sí,
sabia que havia de passar
Tot
i així em vaig quedar sord i mut
Igual
que quan ens besàvem, amb aquell gust de sang a la llengua
No
estiguis trista nena, ara no et preocupis petita
Estem
vivint al futur i res d’això ha passat encara
No
estiguis trista nena, ara no et preocupis petita
Estem
vivint al futur i res d’això ha passat encara
Ens
llevem el dia de les eleccions
Cel
de pólvora i tons grisos
Sota
un sol brut xiulo mentre passa el temps
Després
mentre cau el sol
Vens
caminant tot travessant la ciutat
Se
sent el taconeig de les botes
Com
si fossin el tambor d’un revòlver
No
estiguis trista nena, ara no et preocupis petita
Estem
vivint al futur i res d’això ha passat encara
No
estiguis trista nena, ara no et preocupis petita
Estem
vivint al futur i res d’això ha passat encara
La
terra va mostrar el mar rosa fins al sol
Vaig
obrir-te el meu cor, amb totes les ferides i el que està per fer
El
meu vaixell Llibertat marxa cap a un horitzó vermell com la sang
L’encarregat
obre les portes i deixa que corrin els gossos salvatges
Passo
per la ciutat, un cowboy perdut al cavespre
Porto
el meu mico amb una corretja, tinc l’orella enganxada al terra
La
meva fe s’esquinça, digue’m si s’acosta una tempesta
O
tan sols és l’enfonsament de tot allò que és correcte
No
estiguis trista nena, ara no et preocupis petita
Estem
vivint al futur i res d’això ha passat encara
No
estiguis trista nena, ara no et preocupis petita
Estem
vivint al futur i res d’això ha passat encara
Una cançó de festa i xerinola, sense gaires pretencions que no siguin més que passar una bona estona, amb un Bruce més metafísic a la primera estrofa però sense dramatisme, a la gira de The Rising era la utilitzada per presentar la banda, també és vilipendiada per alguns per allò de l'autèntic Springsteen, que pesats que són...
CA
LA MARY
Tinc set imatges de
Buda
Parlo pel profeta
Onze àngels de
gràcia
Suspirant per sobre
aquell forat negre del sol
El meu cor és negre
però s’està curant
Tibo de tota la fe
que veig
Desde aquell forat
negre a l’horitzó
Sento la teva veu
cridant-me
Que plogui, que
plogui, que plogui,
Que plogui, que
plogui, que plogui, que plogui
Troba’m a Ca la
Mary, hi farem una festa
Troba’m a Ca la
Mary, hi farem una festa
Digue’m com podem
fer que comenci
Troba’m a Ca la
Mary
Cares familiars al
meu voltant
Rialles omplint
l’aire
La teva amorosa
gràcia m’envolta
Tothom és aquí
El mobles estàn al
porxo del davant
La música ben forta
Somio que et tinc
als braços
I em perdo entre la
multitud
Que plogui, que
plogui, que plogui,
Que plogui, que
plogui, que plogui, que plogui
Troba’m a Ca la
Mary, hi farem una festa
Troba’m a Ca la
Mary, hi farem una festa
Digue’m com pots
viure amb el cor trencat
Troba’m a Ca la
Mary, hi farem una festa
Troba’m a Ca la
Mary, hi farem una festa
Troba’m a Ca la
Mary, hi farem una festa
Tinc una foto teva
al meu medalló
Et mantinc prop del
meu cor
És una llum
brillant al meu pit
Guiant-me a través
de la foscor
Set dies, set
espelmes
A la meva finestra
iluminant el teu camí
El teu àlbum
preferit al tocadiscs
Abaixo l’agulla i
prego (puja el volum)
La banda avisa que
ja és mitjanit (puja el volum)
El terra tremola
(puja el volum)
El cantant anuncia
l’alba (puja el volum)
I espera aquell crit
de la multitud (puja el volum)
Espera aquell crit
de la multitud (puja el volum)
Espera aquell crit
de la multitud (puja el volum)
Espera aquell crit
de la multitud (puja el volum)
Espera aquell crit
de la multitud (puja el volum)
Espera aquell crit
de la multitud (puja el volum)
Puja el volum, puja
el volum, puja el volum
Puja el volum, puja
el volum, puja el volum, puja el volum
Tercera cançó del Darkness on the Edge of Town (1977) i com la resta de cançons no és precisament un himne a l'alegria (The Promised Land és l'única que posa la nota alegre a l'àlbum), altre cop Springsteen té ganes de fugir de tot i fer la seva.
QUELCOM
A LA NIT
Estic
conduïnt per Kingsley, per anat a fer una copa
Apujo
el volúm de la ràdio, per no haver de pensar
Trepitjo
a fons, buscant el moment que el món sigui millor
I
vaig veure les entranyes, de quelcom a la nit
Has
nascut sense res, millor així
Tant
aviat com tinguis quelcom t’enviaràn algú per agafar-ho i
emportar-s’ho
Pots
conduïr per aquesta carretera fins l’alba sense cap persona a la
vista
Tan
sols nens desaprofitant quelcom a la nit
Res
s’oblida o perdona, quan se’t acaba el temps aquí
Aquí el tenim. conduïnt sense carnet, ni papers, resant perquè el poli que hi ha al peatge no l'aturi, perquè, pel que sembla, té un passat, que tot i que a ell no el preocupa, potser al poli no li agrada tant, viu en un lloc de paisatge industrial, amb torres per tot arreu, mentre s'acosta ja va pensant com tocar la fibra a l'agent, però no està gaire fi, és negre nit l'únic que vol és arribar a casa de la seva xicota o que algú el tregui d'aquell lloc de merda.
POLICÍA
ESTATAL
Al
peatge de Nova Jersey, en una humída nit sota la llum de la
refineria, allà fora on el gran i negre riu flueix
Llicència,
permis, no en tinc cap, però tinc la consciència tranquil·la
Sobre
les coses que he fet
Senyor
policía estatal si us plau no m’aturi
Si
us plau no m’aturi
Si
us plau no m’aturi
Potser
tens un fill potser tens una boníca esposa, l’única cosa que jo
tinc l’arrossegaré tota la vida
Senyor
policía estatal si us plau no m’aturi
Si
us plau no m’aturi
Si
us plau no m’aturi
En
la nit* la ment s’emboira, les torres de repetició em porten cap a
la meva nena
La
ràdio és plena d’emisores de tertúlies
Tan
sols parlen, parlen, parlen fins que perds la paciència
Senyor
policía estatal si us plau no m’aturi
Eps,
algú de fora. Escolta la meva última pregària
Hi
ho silver-o** treu-me d’enllòc
*A l'oríginal fa referència a les "wee wee hours" expresió que fa referència a les hores que van de mitjanit fins que surt el sol
** Expresió que ve a ser una especie d'"arri cavall !!", m'agrada més l'original...
Pel que he trobat als EUA hi ha 21 poblacions amb aquest nom, és evident que el Jackson del qual ens parla Springsteen ha de ser un poble petit, d'aquells on més o menys tothom es conèix, amb tot el que això comporta de bo i de dolent, però Springsteen s'ho pren més pel costat dolent, i és que pel què sembla els dos protagonistes estàn en una situació incomòde i si bé ell ho té assumit també és veritat que al final és ella la que ha de decidir que fer, quedar-se o marxar.
Gira The River
A Barcelona 2016
LA
GÀBIA
DE JACKSON
Conduïnt
cap a casa, agafa alguna cosa per menjar
Gira
una cantonada i segueix carrer avall
Entre
una fila de cases es desfà
Com
l’escenàri
a
l’obra d’un altre home
En
una casa on les
persianes
estàn baixades
Per
tenir fora de la vista coses que ella no vol saber
Puja
les persianes i mira fora al carrer
El
fred de la nit fa esvaïr la calor
A
la gàbia de Jackson
Aquí
a
la gàbia
de Jackson
Pots
provar-ho amb totes les teves forçes
Però
te’n recordaràs cada nit
Que
has estat jutjada i sentenciada
Aquí
a la gàbia
de Jackson
Cada
dia acaba en una petició malgastada
Tan
sols xocs d’espases en el camp de batalla
Relaxar-se
és quedar-se sense saber
La
dura realitat que buscaves
Perquè
sempre hi haurà un dia més
I
sempre serà el mateix camí
Noieta,
fa tant de temps que estàs aquí
Que
puc dir que per la manera de moure’t pertanys a
La
gàbia de Jackson
Aquí
a la gàbia de Jackson
I
no importa el que diguis
Ets
prou dura per jugar el joc que juguen
O
tan sols vols que se’t acabi el temps i esvaïr-te
