Una de les cançons que més em va agradar la primera vegada que la vaig escoltar (en el Live 75/85), de la lletra n'entenia poca cosa, però lo suficient, tot i això una de les coses que més em va impressionar (era jovenet i per tant fàcilment impressionable) era el ritme que la bateria d'en Max imposava a la cançó, frenètic i potent però a la vegada simple. Queda clar de que va la cançó, un noi enamorat d'una prostituta i que creu , ingenuament, que és a ell i només a ell a qui la Candy vol, després de que el nano li hagi donat tot el que te per donar clar.
L'HABITACIÓ DE LA CANDY
A l’habitació de la
Candy hi ha pòsters dels seus herois a les
parets,
Però per anar a l’habitació
de la Candy, has de caminar per la foscor del rebedor de la Candy
Estranys de la
ciutat, truquen al seu numero i li
porten les seves joguines,
Quan vinc i truco,
somriu dolçament, sap que vull ser el noi de la Candy,
Hi ha una tristor amagada en aquesta bonica cara, una tristor que és
tota seva, de la qual cap home en pot
mantenir segura la Candy
Ens besem, el meu cor
bombeja al cervell
La sang corre per les
venes, quan toco els llavis de la Candy
Conduïm, conduïm
enfonsant-nos en la nit,
Condueixo
enfonsant-me en la llum, als ulls de la Candy.
Ella diu, nen, si
vols ser salvatge
tens molt per
aprendre, tanca els ulls,
Deixa’ls fondre, deixa’ls
que s’encenguin,
Deixa’ls cremar
Perquè en la foscor,
seran mons ocults que brillaran
Quan aguanto la Candy
a prop ella fa meus aquests mons amagats
Té vestits
sofisticats i anells de diamants,
Té homes que li donen
tot el que vol, però ells no veuen
Que el que vol és a
mi
Oh, i jo el vull a
ella també,
Mai la deixaré
marxar, no, no, no
Ella sap que he donat
Tot el que tenia per
donar
Tot el que vull, tot pel
que visc,
Per fer la Candy meva
Aquesta nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada