11 de març 2015

NEW YORK CITY SERENADE / SERENATA DE LA CIUTAT DE NOVA YORK

Una de les cançons mítiques, per molts del seus "talifans" una de les millors, personalment no m'apassiona (com ja he dit algun que altre cop "The Wild.." no està entre els meus preferits), no tant per la lletra, que es mou entre les històries urbanes i les de salvació en les quals Springsteen basa moltíssimes (la majoria potser?) de les seves lletres, com per la música en si, una barreja entre  jazz i soul i on el rock desapareix (com en gairebé tot l'àlbum) i que a mi em resulta totalment insípida...encara que al final la cosa s'anima una miqueta, només una miqueta...






SERENATA DE LA CIUTAT DE NOVA YORK

En Billy està al costat de les vies del tren
Estirat al seient del darrere del seu Cadillac
Diamond Jackie, està intacte
I cau suaument al seu darrere
La Jackie porta tacons alts
En Billy porta tacos a les botes
Junts aniran a ballar a Broadway i tornaran a casa amb el que guanyin
És mitjanit a Manhattan, no hi ha temps per arreglar-se
És una passejada perillosa
O sigui que camina decidida
O nena, no caminis

Sirena, oh sirena
Ella posa l’esquer als apartaments
No vol agafar nois del carrer
No tenen diners i són fàcils
Li dic: “Eps, nena, vols agafar-me la mà? Vine amb mi a Broadway
Vinga noia, agafa’t del meu braç i balla amb mi a Broadway”
Sóc jove, i li parlo alt.
Si nena, caminaré orgullós per tu
Vinga, treu-te’la de sobre
Vinga, treu-te de sobre la vida de carrer
Treu-te de sobre la vida de ciutat
Enganxa’t al tren
I enganxa’t al tren de la nit
Enganxa-t’hi
Enganxa’t al tren
Però sé que ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren
Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren
Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren
Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren
Te por que les vies la facin frenar
I que quan es giri aquell noi ja no hi sigui
És tant llarg, a vegades tan sols has de caminar, caminar

Eps saxofonista, eps jazzman, toqueu la serenata per mi
Si ho feu més trist acabareu tocant a la vostre tomba
Estalvieu-vos notes, no les malgasteu en un blues per mi
Estalvieu-vos notes, no les malgasteu per l’astut i agut noi
Les vibrants notes van directes a l’església, el saxofonista colpeja un cubell
Escolta el teu camell
Escolta el teu camell
Escolta el teu camell
Està cantant, està cantant, està cantant
Tot vestit de satí, caminant deixant enrere el carreró
Està cantant, està cantant, està cantant

Cantant, cantant, canta, si, canta, si, cantant, cantant, cantant, si, canta, si
Ooh, ooh, ooh, oh, si
Ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, oh, si
Ah, sacseja-la, centre, vigila, vigila, oh, vigila el teu camell
Treu-te’la, vigila allà fora, bah, ah, ah, vigila el teu camell
Ah, sacseja aquesta guitarra, sacseja aquesta maleïda guitarra, ah, vigila el teu camell
Ah, sacseja, parla’n, ah, ah, vinga, noieta
Vigila
Ooh, ooh, ooh
Ooh, ooh, ooh
Oh, ah, si
Oh, huh, oh, huh
Sacseja aquesta maleïda guitarra
Ah, vigila el teu camell
Oh, yeah
Oh, yeah
Vigila el teu camell
Uh, huh, uh, uh
Uh, uh, huh, huh, huh
Vigila el teu camell
Vigila el teu camell