20 de març 2024

MOONLIGHT MOTEL / MOTEL CLAR DE LLUNA

Una cançó pausada, sense presses, més aviat melancòlica (una miqueta com tot l’àlbum), uns arranjaments sense complicacions, tot això casa perfectament amb una lletra que et fa imaginar clarament un d’aquells motels de carretera tant típics però que ara ja està tancat i barrat. Un motel que pel que sembla mai havia estat de primera categoria (aquests llençols envellits...) ni gaire concorregut, potser el protagonista de la cançó hi treballava o era un dels pocs clients habituals i hi portava la seva amant (o parella), en qualsevol cas hi torna per recordar temps millors mentre es fot tot solet una ampolla de Jack (Daniels suposo) a la seva salut i a la de la seva amant.

Correcció: aportada pel Julià Salas, el protagonista segurament n'era el propietari i d'aquí la tristesa de veure el seu antic negoci tancat


De la pel·lícula "Western Stars" (2019), dubto que mai formi part d'un concert

MOTEL CLAR DE LLUNA

Hi ha un lloc en una carretera per on
ningú passa i on ningú va, el recepcionista diu que aquests dies
dos joves poden venir i desaparèixer entre
els llençols descolorits d’una endormiscada habitació cantonera
Entre l’enfosquida olor
de flors marcides
Mandroses hores de capvespre
Al Motel Clar de Lluna

Ara la piscina està plena de buidor, tres metres de fondària
Té Dents de Lleó creixent a les esquerdes del formigó
Una tanca de filferro mig rovellada
Un cartell que diu "Nens vigileu com jugueu"
El gust del teu pintallavis i el teu secret xiuxiuejat que vaig prometre no dir mai
Mig borratxo de cervesa i la teva respiració a la meva orella
Al Motel Clar de Lluna

I després hi ha factures i nens i nens i factures i el so d’una campaneta
Per tota la vall travessant la polsosa porta
Del Motel Clar de Lluna

La nit passada vaig somiar amb tu, la meva amant
I el vent bufà a través de la finestra i va aixecar la flassada
del meu llit solitari, m’he despertat amb una cosa que vas dir
Que és millor haver estimat, sí, és millor haver estimat
Mentre conduïa, hi havia frescor en la brisa
I les fulles voltaven pel cel i queien
Per una carretera tant negre que vaig fer marxa enrere
Cap al Motel Clar de Lluna

Estava tapiat i se’n havia anat com una vella cançó d’estiu
No era res més que una closca buida
Vaig entrar-hi i em vaig aturar a meu antic lloc

Vaig treure una ampolla de Jack d’una bossa de paper
En vaig servir una per mi i també una per tu
Després me’n vaig servir altre fora, a l’aparcament
Del Motel Clar de lluna




3 comentaris:

Julià Salas ha dit...

Jo diria que el protagonista, més que un client o treballador, n'era el propietari, d'aquí que parli de factures, de fills i responsabilitats que no pot assumir, després d'haver fracassat amb el negoci del motel. Ara només li queda la beguda, i els records del que un dia va ser un projecte de vida. El dramatisme que transmet recorda molt al Nebraska, de fet, el disc sencer el trobo com una 'precuela', com si els personatges de Nebraska fossin l'evolució dels de Western Stars, en una fugida cap enlloc, caient cap a l'abisme.

Julià Salas ha dit...

"És millor haver estimat"... es consola pensant que és millor haver-ho intentat, encara que hagi fracassat...

Brucencatalà ha dit...

Tens raó Julià, que en fos el propietari no m'havia passat pel cap, i de fet té tota la lògica, acabar la feina a altes hores de la nit no és el millor !!