The promised land / La terra promesa

A petició de l’Anna, la seva preferida.

Una de les grans, d’aquelles que quan en els concerts sonen els primers acords, el públic se la fa seva i la canta i coreja. Del disc “Darkness on the edge of town” (1977), és la reivindicació d’un personatge que no es resigna a ser simple espectador i fart de tot està disposat  a deixar-ho tot enrere per trobar la seva terra promesa.

En un sinuós circuit del desert de Utah

Recullo els meus diners i torno de dret a la ciutat

Conduint  travésso els limits del comtat de Waynesboro

Tinc la ràdio engegada i estic matant el temps

Treballant tot el dia al taller del méu pare

Conduint tota la nit, perseguint algún miratge

Molt aviat noieta m’en faré càrrec

Els gossos del carrer principal borden, perquè han entès,

Que si pogués tenir un moment entre les mans

Senyor, jo no sóc un noi, no, sóc un home,

I crec en la terra promesa

He donat el millor de mi per viure correctament

M’he aixecat tots els matins i he anat a treballar cada dia

Però els teus ulls són cecs i la teva sang freda

Alguns moments em sento tant cansat que només vull explotar

Explotar i fer miques aquesta ciutat

Agafar un ganivet i tallar aquest dolor del meu cor

Trobar algú amb ganes per començar alguna cosa

Els gossos del carrer principal borden, perquè han entès,

Que si pogués tenir un moment entre les mans

Senyor, jo no sóc un noi, no, sóc un home,

I crec en la terra promesa

Hi ha un espessa boira sorgint del terra del desert

Vaig fer les maletes i surto de dret cap a la tempesta

Seré un tornado per arrasar tot

Allò que no tingui fe per mantenir-se ferm

Esvair el somnis que et t’esquinçen

Esvair el somnis que et trenquen el cor

Esvair les mentides que no et deixen res i ets sents perdut

 i amb el cor trencat

Els gossos del carrer principal borden, perquè han entès,

Que si pogués tenir un moment entre les mans

Senyor, jo no sóc un noi, no, sóc un home,

I crec en la terra promesa

I crec en la terra promesa

I crec en la terra promesa