1 de jul. 2011

Streets of Philadelphia / Carrers de Filadèlfia


Si bé Springsteen ha estat sovint influenciat pel cinema (Ford, Malick...) aquest va ser el primer cop que va col-laborar directament en una pel-licula, l'any 1993 Johnathan Demme va dirigir Philadelphia (suposo que tothom la vist  per aixó m'estalvio fer-ne una sinposis...i qui  on l'hagi vist que ho faci, val molt la pena) i li va demanar que compongués el tema principal de la banda sonora, i val a dir que Springsteen va fer una joia i crec que és una de les cançons més conmovedores que ha fet mai, de fet li va suposar guanyar l'Oscar a la millor cançó l'any 1994. Va ser públicada en el "Greatest hits" l'any 1995.

El primer video és de l'actuació que va fer en l'entrega dels Òscars i lel segon d'un concert a Filadèlfia mateix.





Jo estava masegat i maltractat i no podia dir
El que sentia
No em reconeixia a mi mateix
Vaig veure el meu reflex en una finestra i no vaig conèixer
La meva pròpia cara
Oh germà estàs deixant
comsumir-me
Als carrers de Filadèlfia

Vaig caminar per l’avinguda fins que les cames em semblaven de pedra
Vaig sentir les veus dels amics desaperaguts i que han marxat
A la nit podia sentir la sang a les venes
Negre i xiuxiuegant com la pluja
Als carrers de Filadèlfia

I no vindrà cap àngel a saludar-me
Només tu i jo amic meu
La meva roba ja no em quedarà bé
He caminat mil milles
Tan sols per treure’m aquesta pell

La nit a caigut, estic estirat despert
Puc sentir com m’esvaeixo
Per tant acull-me germà amb els teus petons infidels
O ens deixarem l’un a l’altre així
Als carrers de Filadèlfia

2 comentaris:

Redacció ha dit...

Recorde quan va sortir,i quan va guanyar l'Òscar sonava a tot arreu. També recordo en aquells anys com portava aquesta cançó gravada en un walkman i passejava pels carrers de València de tornada a casa per la nit, tot sol fet un Springsteen de primera, je je. Molt bona cançó, Tinc el Ep que va sortir en la època, si alguna vegada el trobes no dubtis en adquirir-lo, també té en directe magnífiques versions de If i should fall behind, Growin' Up i The Big Muddy, aquesta última més fluixa en la seva edició d'estudi.
Disculpa el rotllo. Salut company.

Brucencatalà ha dit...

Ja ja !! els teus rotllos sempre són benvinguts...