Potser no és una gran cançó, no et fa posar la pell de gallina, dubto molt que algú fes alguna pancarta per que la toqués en algún concert i gairebé posaria la mà al foc que no forma part del "Top 10" de cap fan...però a mi és una cançó que sempre m'ha agradat, és una història ben simple: un dels molts "herois anonims" de l'11-S sorprès per la (fugaç) fama que el fa apareixer al diari, ara torna a ser un ciutadà anònim i no enten com pot ser que la vida de molts segueixi com si res no hagués passat, però busca la companyia d'una noia, potser per oblidar o poster per tenir algú amb qui parlar-ne.
Durant la gira del "Devils & Dust"
No recordo com em vaig sentir
Mai hagués pensat haver viscut
Per llegir sobre mi mateix
En el diari de la meva ciutat
Com la meva valenta i jove vida
Va canviar per sempre
En una densa boira de vapor rosa
Nena fes-me un petó
Tan sols per entendre
Sóc el ningú
Arrèu, tothom fa el mateix
Arrèu, tothom fa el com si res
hagués canviat
Nit de divendres, la colla es
troba a l’Al’s Barbecue
El cel segueix del mateix
increible blau
Nena fes-me un petó
Vina i agafa’m la mà
Sóc el ningú
Em pots dir Joe,
Convida’m a una copa i dona’m la
mà
Vull coratge
T’ensenyaré el coratge que pots
entendre
La perla i plata
Estàn a la tauleta de nit
Tan sols sóc jo Senyor, sóc capaç
de resar
Nena amb aquest petó
Digues que ho entens
Sóc el ningú
Sóc el ningú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada