«Cotxes vells, recordo que el meu pare mai es va gastar més de 500 dòlars en un automòbil i per això ens passaven aquelles coses i funcionaven un temps fins que queia el paracops. Recordo que al veure un policia, parava el motor, esperant que passés i a més la marxa enrere tampoc funcionava i els dos empenyíem cap enrere a tots els aparcaments, així doncs si alguna vegada heu estat al mig del carrer a les 5:30 empenyent el cotxe fora del pas de tots els altres i us sentíeu el més estúpid del món, aquesta cançó es per vosaltres» 01/07/1984 St. Paul, MN, extret del bloc Cowboys of the Sea
COTXES USATS
La meva germana petita està al seient del davant amb un cucurutxo ple de gelat
La mare seu al seient del darrera tota sola
Mentre el pare condueix lentament sortint del descampat per provar com va tot baixant per Michigan Avenue
Ara la mare toca amb els dits el seu anell de casament
I mira com el venedor com observa les mans del meu vell
Ens comenta que si pogués ens faria un descompte però que no pot
Bé, si pogués dir les paraulotes que sé és just el que faria
Ara bé Senyor, el dia que em toqui la loteria, mai més tornaré a pujar a un cotxe usat
Ara els veïns venen de tot arreu
Mentre nosaltres arribem amb el nostre cotxe usat nou de trinca
Tan sols desitjo que trepitgi l’accelerador, deixi anar un crit i digui a tothom que ens poden fer un petò al cul, adéu
El meu pare sua la mateixa feina de sol a sol
Jo camino cap a casa pels mateixos carrers bruts on vaig néixer
Desde dalt del bloc puc sentir ma germana petita que asseguda al seient del davant fa sonar la botzina
El so ressona per tot Michigan Avenue
Ara bé senyor, el dia que guanyi el meu número mai més tornaré a pujar a un cotxe usat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada