4 de maig 2020

Does this bus stop at 82nd street? / Para aquest bus al carrer 82?

Si una cosa té el Greetings from Asbury Park, NJ. és que ens mostra un Bruce en plèna ebullició mental, certament hi ha cançons amb una forta càrrega emocional i personal, però també hi ha coses com aquesta, una espècie d'empanada mental, un seguit de conceptes, frases i històries de les quals n'és impossible treure'n alguna cosa similar a un relat, així com Blinded by the light té components  molt personals i situacions "normals"  viscudes per un jove de 20 anys (i que ell mateix més o menys explica a l'imprescindíble Storytellers) dubto molt que sigui capaç d'explicar què li passava pel cap quan va escriure Does this bus... l'any 95 en un concert va probar d'explicar-ho: "Aquesta cançó explica perquè mai vaig prendre al·lucinògens, ja estaven allà.... i ja estàven allà per alguna raó..."* evidentment es refería al seu cap...

*Extret del magnífic blog https://cowboysofthesea.blogspot.com/




A Tampa, 23 de març (el meu Sant) de 2012


PARA AQUEST BUS AL CARRER 82?

Eps conductor, agafa el canvi, beneèix els teus fills, posa-ls’hi noms no confiis en un home que camina amb crosses, beu-te això i et creixeràn ales als peus
Broadway Mary, Joan Fontaine, un anunci en un vagó del metro
Un pregoner del Nadal fent rebombori, s’ha tornat a enamorar

On somnis del treballador del port es barrejen amb colors de pantera per algún dia poseïr el rodeo
Dones corruptes en Vistavision actuen per nanos de fora l’estat en l’últim espectacle

Un bruixot coix, proxenetes amb mitjons suats, interestelars ninfes mestísses
En Rex diu que aquella dama el va deixar coix. L’amor és això (segur que sí)
Reina de diamants, as d’espases, amants recentement descoberts als Everglades
Fan un anunci a pàgina sencera per anunciar la seva arribada
I la Mary Lou descobreix com plantar cara, i cavalca cap al cel amb un giroscòpi
El Daiy News li pregunta per la droga
Ella diu, «Tio, la droga és que encara hi ha esperança.»

Señorita, Rosa española, s’eixuga els ulls i es sona el nas
A la part alta, a Harlem, llença una rosa cap a algún afortunat i jove matador








2 comentaris:

djxesc ha dit...

M'estic llegint l'autobiografia d'en Bruce i estic descobrint grans discos com aquest Greetings from Asbury Park. Molt recomanable!

Brucencatalà ha dit...

Jo vaig disfrutar molt llegint-lo, tinc en ment rellegir-lo un dia d'aquests, el Greeting és una meravella, i té algunes de le sseves millors cançons de joventut.