THE PRICE YOU PAY / EL PREU QUE PAGUES

Una de les millors cançons de l'immens The river (1980), una altre vegada Springsteen parla de la redempció, la culpa, el patiment i també de com engegar a pastar fang aquesta mena d'auto-flagel·lació que tants cops apareix en les seves cançons i com no podia ser de cap altre manera tira una mica d'imatges bíbliques per il·lustrar alguns d'aquests sentiments, ens parla del preu que sovint s'ha de pagar per decisions preses a consciència, fortuites,  imposades o fins i tot heredades  i que a vegades l'única sol·lució és senzillament trencar la baralla, i tornar  acomençar; cantada de manera brillant  alternant el cantar-la en solitari o amb cors (desconèc si és ell gravat o són els membres de la banda) cosa gens usual en les seves cançons.

Tal i com sona a l'àlbum

Durant la "re-gira" de The River, 2016

La gran Emmylou Harris versionant-la

EL PREU QUE PAGUES

Has pres una decisió, tries les oportunitats que pots tenir

Conduèixes cap on s’acaba l’autopista i comença el desert

I per una ample carretera conduèixes tot el dia

A la nit aprens a dormir amb el preu que pagues

Ara amb les seves mans agafades enlaire, intenten tocar l’ample cel

I en un últim alè construeixen les carreteres que els portaran cap a la seva mort

Conduïnt a través de la nit, incapaços de separar-se

Amb l’inquietant pressió del preu que pagues

Oh, el preu que pagues, oh, el preu que pagues

Ara no pots fugir del preu que pagues

Han vingut de tant lluny i han esperat tant temps

Tan sols per acabar caient en un somni on tot va malament

On la foscor de la nit fa tirar enrere la llum del dia

I tu has d’aguantar i lluitar pel preu que pagues

Oh, el preu que pagues, oh, el preu que pagues

Ara no pots fugir del preu que pagues

Una noieta a l’última bàula de la cadena

Amb aquell petit nadó a les seves mans

Recordes l’història de la terra promesa

Com va creuar l’immens desert

I no va poder entrar a la terra escollida

A la riba del riu va estar-se

Per encarar el preu que pagues

Deixa doncs que comenci el joc, millor que corris petit cor salvatge

Pots córrer travessant tots les nits i tots els dies

Però tot just a l’altre costat dels límits del comtat, un estrany que els creua posa un cartell

On hi ha comptats els homes que han caigut pel preu que pagues, i noia, abans que acabi del dia

El tiraré avall i el llençaré enllà