Un dissabte a la tarda vaig rebre un mail del Santi demanant-me aquesta cançó, curiosament el mateix dissabte al matí mentre corria per Togores havia decidit que seria la seguent.....
Per mi és una de les millors cançons de Bruce Springsteen, l'àlbum "The ghost of Tom Joad" (1995), no és precisament fàcil d'escoltar, no hi ha melodies enganxoses ni guitarres rabioses ni res del que molts esperen d'un disc de Bruce Springsteen ("Nebraska" a part) és un disc molt auster en les melodies (sona a acústic sense ser-ho) i aspre en les lletres, ja fa quinze anys de la seva aparició però les seves lletres reflecteixen en molts casos la dificil situació actual, encara que focalitzat tot en l'amèrica més profunda o genuina. O reconec, poques vegades l'he escoltat sencer d'una tirada, però hi ha dues joies que a mi em posen la pell de gallina, una és Youngstown (un dia o altre la penjaré) i l'altre és aquesta, explicar tot el que hi ha al darrera d'aquesta cançó requeriria una bona estona, a tall de resum: d'una tacada Springsteen posa Woody Guthrie (el gran nom del folk americà), John Steinbeck (l'autor de El raïm de la ira, el protagonista de qual és Tom Joad), tota la seva consciencia social (qui dubti d'aquesta és que senzillament no sap llegir) i el seu talent musical (no cal cap aclariment en això) en una partitura i en surt una obra mestra.
Una de les millors versions que ha fet en Bruce d'una canço pròpia, acompanyat de Tom Morello (Rage agains the machine) converteix The ghost of Tom Joad en un potentíssim cant contra la injustícia. En l'altre vídeo sol amb les seva guitarra, diferents versions d'un mateix missatge.
Homes caminant per la via
Anant a algun lloc d’on no hi ha tornada
Els helicòpters de la policía venen per damunt la carena
Sopa calenta en una foguera sota el pont
La cua de refugiats s’estira fins la cantonada
Benvinguts al nou ordre mundial
Famílies dormint dins els seus cotxes al sud-oest
Sense llar sense feina sense pau sense descans
L’autopista està viva aquesta nit
Però ningú enganya ningú sobre on porta
Estic assegut aquí a la llum de la foguera
Buscant el fantasma d’en Tom Joad
Ell treu el missal del seu sac de dormir
El predicador s’encén un cigarret i fa una calada
Esperant per quan l’últim sigui el primer i el primer sigui l’últim
En una caixa de cartró sota el pas subterrani
I té un bitllet d’anada a la terra promesa
Tu tens un forat a l’estòmac i una pistola a la mà
Dormint amb un coixí de solida roca
Banyan-te a l’aqüeducte de la ciutat
L’autopista està viva aquesta nit
Cap on va tothom ho sap
Estic assegut aquí a la llum de la foguera
Esperant el fantasma d’en Tom Joad
En Tom diu “Mama, on sigui que hi hagi un poli colpejant un tio
On sigui que un nadó famolenc plori
On hi hagi una lluita contra la sang i l’odi que es respira
Busca’m mama allà estaré
On sigui que hi hagi algú lluitant per un lloc on estar
O per una feina decent o per una mà amiga
On sigui que algú estigui esforçant-se per ser lliure
Mira-li als ulls mama i em veuràs a mi”
Bé, l’autopista està viva aquesta nit
Però ningú enganya ningú sobre on porta
Estic assegut aquí a la llum de la foguera
Amb el fantasma d’en Tom Joad
1 comentari:
Podríem dir que aquest àlbum és el gran oblidat de la carrera de Bruce. Suposo que a la gent no li agarda que li mostren lo crua que pot arribar a ser la vida lluny de la comoditat del seu sofà. Si que és veritat que hi ha qu estar preparat per a escoltar-lo de una sentada. A mí m'agrada molt. Molt bona la tradució, com fins ara.
Salt company
Publica un comentari a l'entrada