CAUTIOUS MAN / HOME PRUDENT

Suposo que podriem dir que Tunnel of Love (1987) és l'únic àlbum temàtic de Springsteen, és a dir, que totes les cançons giren al  voltant del mateix, que no és altre cosa que l'amor, certament té infinitat de cançons d'altres àlbums que parlen del mateix, però diría que  en aquest cas el romanticisme vessa pels quatre costats, aquí hi trobem en Billy, un pobre paio que pateix per si no és capaç de mantenir els seus principis, però per sort aquest cop Springsteen no fa patir gaire el seu personatge i li fa veure la llum, val a dir que la frase final em sembla excessivament ensucrada? religiosa? nyonya? ja m'enteneu oi?

HOME PRUDENT

Bill Horton era un home prudent a la carretera

Anava mirant per sobre l’espatlla i es mantenia fidel al seu codi

Quan alguna cosa li feia el pes raonava si ho necessitava

I després curosament procedia

Billy va conèixer un noia jove a principis de maig

Va ser allà, entre els seus braços, que la seva prudència es va escolar

En els seus crepuscles amorosos mentre el capvespre s’enfosquía

S’ajeia entre els seus braços i reia del que li havia passat

A la seva mà dreta Billy s’hi va tatuat la paraula «amor» i a la seva mà esquerra la paraula «por»

I no estava gaire clar en quina mà hi havia el seu destí

Va venir un caluròs estiu i va prendre la seva jove amant com a muller

I amb les seves pròpies mans li va construir una gran casa allà a la vora del riu

I llavors en Billy era un home honest que buscava fer el que era correcte

Va treballar durament per omplir les seves vides de dies feliços i nits d’amor

Sol i agenollat en la foscor pregava per ser constant

Perquè sabia que en un cor inquiet hi ha la llavor de la traïció

Una nit en Billy es despertà d’un malsón tot cridant el nom de la seva dona

Ella jeia al seu costat dormint plàcidament, mil milles enllà

Es va vestir a la llum de la lluna i va caminar fins la carretera

Quan hi va arribar no hi va trobar res més que asfalt

Billy sentia una creixent fredor dins seu que no podia anomenar

Com les paraules que portava tatuades als artells, sabia que romandria per sempre

Va treure els cabells de la cara a la seva dona mentre la lluna brillava en la seva blanca pell

Omplint l’habitació amb la bellesa de la llum de Déu