Aquest cop faig un plagi directe i sense manies de l'explicació que en fa en Julià al seu blog Cowboys of the Sea , és un pou de saviesa...
Gravada entre juny i juliol de 1972 al Media. Sound Studios, Blauvelt, New York. Aparegué mé stard en el semi-legal "Before the fame". Allan Clarke la va gravar oficialment en el tribut de 1997 "One Step Up / Two Steps Back:The songs of Bruce Springsteen". Es podria considerar la primera part de Song to Orphans, però aquí no és un principiant temerós dels perills que el sotjen dins la indústria musical més aviat entreveient "una llum sobre una llunyana muntanya" i proba d'obrir-se camí entre personatjes de tot tipus, concsient que ha de resistir i deixar enrere (com a "Sandy") vells amics i vells temps, doncs té molt clar quins és el lloc que li correspon. Sense cap mena de dubte hagués estat una gran aportació al "Greetings".
PD: l'editor de text de blogger és una merda com un piano, faig el que bonament puc...
Hi ha una llum en aquelles muntanyes
I em demana que brilli
Hi ha una noia allà sobre la font
I em diu que vol ser meva
I Jesús s’està a l’entrada
Porta una jaqueta de cuir, botes i uns bonics esperons
Diu: «Et necessitem aquesta nit fill, allà Dodge City
Perquè hi ha masses bandolers provant de trobar mateix camí»
Si Jesús fos un xèrif i jo el sacerdot
Si la meva dama fos una hereva i la mama una lladre
Si el papa anés amb una escopeta pels límits de Fargo
Seguiría havent-hi masses nois dolents provant de trobar el mateix camí
Bé, la dolça Verge María dirigeix el saló del Sant Graal
Per un peníc et posarà un whisky i un globus per ella beneít
I l’Esperit Sant és l’amfitrió de tothom, dirigeix l’espectacle de cabaret
On et deixen entrar de franc i després et colpejen quan t’en vas
María oficía missa el dissabte i després ven el seu cos el diumenge
Al contrabandista que pagui el preu més alt
Ell no ho sap, però es va quedar penjat d’una perdedora, és una adicte al costo més que una usuària
Per una espècie de màgia només se l’ha fet una o dues vegades
Si Jesús fos un xèrif i jo el sacerdot
Si la meva dama fos una hereva i la mama una lladre
Si el papa anés amb una escopeta pels límits de Fargo
Seguiría havent-hi masses bandolers provant de trobar el mateix camí
Bé, les coses no són el mateix al paradís desde que el gran i dolent Bobby va venir a la ciutat
És conegut per abatre’n onze, després va preguntar si n’hi havía més
Tinc crostes als genolls d’agenollar-me massa temps
Ja era hora que em fes un home i trobés lloc allà on pertanyo
I m’oblidés dels vells amics i dels vells temps
Tan sols hi ha massa novells provant de fer el mateix camí
Si Jesús fos un xèrif i jo el sacerdot
Si la meva dama fos una hereva i la mama una lladre
Si el papa anés amb una escopeta pels límits de Fargo
Seguiría havent-hi masses bandolers provant de trobar el mateix camí
Bé, hi ha una llum en aquelles muntanyes
I em demana que brilli
Hi ha una noia allà sobre la font
I em diu que vol ser meva
I Jesús s’està a l’entrada
Revòlvers a punt per disparar
Diu: «Et necessitem aquesta nit fill, allà a Dodge City»
Vaig respòndre que ja havía estat a Cheyenne fa un temps
Ara si Jesús fos un sheriff i jo el sacerdot
Si la meva dama fos una hereva i la mama una lladre
Si el papa anés amb una escopeta pels límits de Fargo
Seguiría havent-hi masses nois dolents provant de trobar el mateix camí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada