A primera escoltada i sense tenir en compte la lletra aquesta no deixa de ser un boníca cançó acústica d'un dels millors àlbums de Springsteen, però és una trista història dels somnis trencats de molta d'aquella gent que han marxat del seu país buscant aquella cosa anomenada American Dream que tantes vegades ell mateix ha reivindicat no com a fet real, sinó de com li agradaría que fos el seu país, perquè els Estats Units han demostrat una vegada i una altre que no són ni millors ni pitjors que d'altres països del "primer món", i ja fa un temps que veiem com en el cas particular dels Estats Units hi ha una gran quantitat de gent que vol tancar fronteres i construïr murs, i m'hi jugo el que vulgueu que molt d'aquests són seguidors de Sprimgsteen, són aquells que duien que s'ha de separar l'obra de l'artista, bé, en alguns casos dèu ser possible i la veritat és que és un debat inacabable, però és que en aquest cas crec que la sensibiltat social no només de moltíssimes de les sevess cançons si no també dels seus actes i per tant de les seves iddes polítiques/socials deixen clar quina és la sensibilitat de Springsteen,
Durant la "Reunion Tour"
COWBOYS DE SINALOA
En Miguel va venir d’una petita ciuat del nord de Mèxic
Va venir cap al nord amb el seu germà Louis a Califòrnia tres anys enrere
Vàren travessar pel dic del riu quan en Louis tan sols en tenia setze
I trobàren feina junts als camps de San Joaquín
Vàren deixar les seves llars i famílies
El seu pare digué: «Fills meus, heu d’aprendre una cosa, per tot el nord ús doni el que li retorneu tindrà el mateix preu»
Vàren treballar braç a braç als horts
Desde el matí i durant tot el dia
Fent la feina que els güeros* no volíen fer
Va córrer la veu que un home de Sinaloa buscava gent
A l’interior del comtat de Fresno hi havia una granja abandonada
Allà en un petit cobert de llauna a tocar d’un rierol
Miguel i Louis es vàren quedar preparant metamfetmamína
Pots passar-te un any als horts
O guanyar la meitat en tan sols deu hores
Treballant per l’home de Sinaloa
Però si rellisques portant àcid hidràcid
Pots cremar-te fins el ossos
Et deixaràn escopint sang enmig del desert
Si inhales aquests vapors
Era un vespre d’hivern, en Miguel s’estava a fora vigilant
Quan el cobert va explotar il·luminant la nit de la vall
Miguel va portar el còs d’en Louis pendent avall
Cap a la vora del rierol i allà en l’alta herba Louis Rosales va morir
Miguel carregà el cós d’en Louis a la seva furgoneta i es va conduïr
Cap on la llum del matí queia en una arbreda d’eucalíptus
D’aquella terra en va desenterrar deu mil dòlars tot el que havia estalviat
Va fer un petó als llavis del seu germà i el va posar a la seva tomba
*Güeros és com s'anomena als sud-americans de pell blanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada