Pels companys i companyes de Leffer's Runners...
M'és molt difícil posar en quatre ratlles el que significa Born to run, és d'aquelles cançons que saps que quan soni et posarà la pell de gallina (la veritat és que només tornant-la a veure el Dvd de Bcn ja s'he mi posa...), un dels punts àlgids dels concerts, quan els llums de l'estadi (o palau d'esports o el que sigui) s'encenen simultaneament al redoble de la bateria d'en Max i la gent esclata i la coreja, i si estàs a les grades només veure la "coreografia" que es monta ja és tot un espectacle...
Escrita l'any 1974 és potser la cançò més complexa que ha gravat mai, perfeccionista fins al límits insospitats va tardar mesos a deixar-la tal i com apareix a l'àlbum, si mai teniu oportunitat no deixeu de veure el documental "Wings for wheels: the making of Born to Run" i veureu com es va entregistrar una obra mestra...un cop fet l'àlbum però Bruce i la banda es van trobar amb un altre problema, com tocar-la en directe, quan escolteu la versió d'estudi us adonareu que no deu ser fàcil fer-ho i de fet si busqueu per You Tube veureu que la majoria de grups que la versionen o fan la versió acústica..... per alguna cosa serà
Cinc vídeos....el primer és la versió d'estudi, el segon és la versió en directe, concretament durant el primer concert que va fer mai a Europa (ritme frenètic...i quines pintes que tenien !!!), el tercer és el videoclip oficial, fet a partir d'imatges de concerts de la gira del "Born in the USA" primera gira on van tocar en grans estadis (i pensar que Springsteen tenia dubtes sobre si seria capaç d'arribar a omplir i "comunicar-se" amb el públic), el quart és del concert de BCN al Sant Jordi, que dir d'aquest concert, dels millors que he vist mai...(i fixeu-vos en la cara que fot quan veu el pilar de tres que aixequen uns del públic) i l'últim és una versió acústica, apa, ja direu quin us agrada més...
De dia resistíem pels carrers d’un fugisser somni americà
De nit conduíem travessant mansions de glòria en màquines suicides
Saltant de les gàbies a l’autopista 9
Llandes cromades, injecció de gasolina
I passant-nos de la ratlla
Nena aquesta ciutat t’arrenca els òssos de l’esquena
És una trampa mortal, una crida al suicídi
Hem de marxar mentre siguèm joves
Perquè els rodamóns com nosaltres, nena, hem nascut per córrer
Wendy, deixa’m entrar, vull ser el teu amic
Vull guardar els teus somnis i visions
Tan sols arrapa les teves cames al voltant d’aquestes llandes de vellut
I lliga les teves mans als meus motors
Junts podrem trencar aquesta trampa
Correrèm fins que caiguèm, nena mai tornarem enrere
Caminaràs amb mi per la corda fluixa
Perquè nena tan sols sóc un espantat i solitari genet
Però vull saber que sentiría
He de saber si el teu amor és salvatge
Noia he de saber si el teu amor és real
Més enllà del Palace bronzits a mitja potència retronen baixant pel boulevard
Les noies pentinen els seus cabells en els retrovisors
I els nois proven de semblar tan durs
El parc d’atraccions s'alça rígid i descarat
Nens amuntegats a la platja fent una boira
Vull morir amb tu als carrers aquesta nit
En un petó inacabable
Les autopístes embussades amb herois trencats
En una potent última oportunitat
Tothom a sortit a la carrera aquesta nit
Però no hi ha cap lloc on amagar-se
Junts, Wendy, podem viure amb la tristesa
T’estimaré amb tota la bogeria de la meva ànima
Algún dia nena, no sé quan, anirèm cap aquell lloc
On realment volem anar
I caminarèm al sol
Però fins llavors els rodamóns com nosaltres
Nena hem nascut per córrer
2 comentaris:
Jo em quedo amb el quart!!
I no podria ser que alguna d'aquelles polseres verdes fós nostra? ;-)
Inoblidable !!
Born tu run......gasssss
l'acustica és la millor honey!!!!
Publica un comentari a l'entrada