21 de nov. 2020

SONG TO ORPHANS / CANÇÓ PELS ORFES

Una cançó publicada gairebé 50 anys després de ser composta, va ser una de les descartades pel Greeting from... (1972) i pel que he llegit (a l'impresindible blog Cowboys of the sea ) només ha estat interpretada en públic una vegada durant la gira de Devils & Dust, el perquè és un misteri i és una proba més de que el fons d'armari que pot tenir Springsteen pot ser inacabable. Val a dir que les adaptacions que fa de cançons "antigues" em semblen brillants.


Una grabació per la ràdio del 73

Solo & Acoustic Tour 2005


CANÇÓ PELS ORFES

La multitud es reuneix i intenta fer soroll

Els generals poetes negres i cecs amb els inquiets i cridaners nois blancs

El temps passa ràpid i l’aliança creix incompleta d’alguna manera

On, tot i les cries de lleona

Vàrem tenir envellides ovelles iònquis

Quants perdedors he vist dient «Hollywood o fracàs»

I han acabat cavalcant fantasmagòriques polsegueres d’Arizona

Animadores promiscues i nens amb grans amplificadors

Sonant al buit

Vampirs de l’alta societat, ex-campions dels pesos pesats

Confonent sutge per terra


Deixa’m anar Big Mama, com Old Faithful al final del dia

Creu-me, bona Linda, l’aurora t'il·luminarà el dia

La confederació està al meu nom

Els gossos no passen de la línia

L’aliança necessita un home més fort

Notes com se’t tensen els muscles?


La cortina de la porta oneja

Madonna fa sonar els timbres

La vaig veient de casa en casa

Fent els últims petons i desitjant sort

A cada heroi rodamón i misteriós

Per tal que els nens trobin un lloc

Que ja no trobaran amb la mama i el papa

En els seus caps de setmana a l’espai


Bé, fills busquen uns pares

Però els seus pares han marxat tots

Les ànimes perdudes busquen salvadors

Però els salvadors no duren gaire

Aquells sense nom, aquells ximplets renegats que no busquen res

Que viuen les seves vides en cançons

Que duren el que dura una espelma

I després de xiuxiuejar un «Bona nit» se’n van


Deixa’m anar Big Mama, com Old Faithful al final del dia

Creu-me, bona Linda, l’aurora t'il·luminarà el dia

La confederació està al meu nom

Els gossos no passen de la línia

L’aliança necessita un home més fort

Notes com se’t tensen els muscles?


Les missions estan plenes d'ermitans buscant un amic

Els terrats estan plens d’homes gat, que tan sols busquen la manera d’entrar

Hi ha orfes abandonats en muntanyes de plata

Perduts en carrerons celestials

Esperen en Moisès, aquell vell rodamón boig

Ell agafa tots els perduts



Ara ja no et fas gran escoltant llegendes buides

O solitàries cançons de bressol

Billy El Nen tan sols era un noi de granja

Que va fer camí tot voltejant les seves pistoles

La nit, llarga i desmanegada

I parla amb la llengua de sa mare

I canta cançons de bressol als refugiats amb un brunzit amplificat


Deixa’m anar Big Mama, com Old Faithful al final del dia

Creu-me, bona Linda, l’aurora t'il·luminarà el dia

La confederació està al meu nom

Els gossos no passen de la línia

L’aliança necessita un home més fort

Notes com se’t tensen els muscles?


La confederació està al meu nom

Els gossos no passen de la línia

L’aliança necessita un home més fort

Notes com se’t tensen els muscles?




8 de nov. 2020

BURNIN' TRAIN / TREN ARDENT

Un dia algú amb poca feina s'hauría de dedicar a agrupar les cançons de Springsteen per temàtiques: culpa, redempció, esperança, salvació... em dona la sensació que les que aniríen a redempció i/o salvació serien les més nombroses i Burnin' Train en formaria part, és una de les que més m'agrada de Letter to You, a un ritme ràpid però sense desbocar-se marcat per en Weinberg (això de fer servir la bateria a ritme de tren ja ho va fer Taylor a Breaktrough de Queen) Springsteen es torna a recolzar en un amor per salvar-se el mateix tot i que l'altre persona tampoc sigui un exemple de tranquilitat, llits d'espines, flames i trens llançats a tota velocitat als que tot i així Springsteen vol pujar per salvar-se.



TREN ARDENT


Zero és el meu número

El temps el meu caçador

Et volia per curar-me

Però en canvi m’has ençès

Estem fora, més enllà de les fronteres

Et vaig rentar en aigua beneïda

Vàrem xiuxiuejar pregàries negres

I ens aixecàrem en flames


Porta’m en el teu tren ardent

Porta’m en el teu tren ardent


Un sol blanc cremant

Ales negres batent


Faig córrer els meus dits pels plecs del teu ventre

Mentre jeus respirant

Amb la nostre fè compartida

Que s’alça negre i decaiguda

Agafa’m i treu-me d’aquesta gàbia mortal


Porta’m en el teu tren ardent

Porta’m en el teu tren ardent


Alguna cosa brilla en la llum sota el teu pit

La teva olor espèssa en el meu tors


En el teu llit d’espines

T’he portat brillants regals

Assecat la suor del teu front

I tocat els llavis

Fulles tacades de suor

Fora la pluja inacabable

Nena, estic beneït per la teva sang

I marcat per Caín


Porta’m en el teu tren ardent

Porta’m en el teu tren ardent





27 d’oct. 2020

50 ANYS A LA CARRETERA

Això no és una crítica de Letter to you, bàsicament perquè ja n’hi ha moltes i fetes per gent que de música en sap, i jo la crítica la tinc feta en un plis-plas: «M’agrada molt i m’és igual la resta d’àlbums que ha tret», i és que aquests dies m’he fet un fart de llegir crítiques/opinions que es podien resumir de la següent manera: «tot el que ha fet Springsteen des de The River (o Nebraska o Born in the USA sent generosos) és una porqueria, i només es salven quatre cosetes» certament l’opinó és lliure, però te’n adones quan llegeixes segons quin tipus de opinió que molta gent basa la seva opinió musical en un fet, senzillament no els hi agrada el que fa, potser penseu que és una obvietat que si no t’agrada un àlbum n’opinis negativament, i clar, així és, el problema és que bases la teva opinió en que per tu només són bons el 5/6 primera àlbums i a sobre en fas una crítica gairebé personal, vaig llegir una opinió d’un paio que sense manies deia que com que ell havia anat a 300 concerts tenia prou coneixements per dir que Letter to you era un fracàs, i la més absurda de totes les opinions és aquella que diu que Springsteen ha fet trampa perquè el que ha pretès és tornar a fer la música que feia abans (abans = anterior a BITUSA), és a dir, un paio que es queixa de que a partir dels 80 no va fer res de bò criticant que el mateix Springsteen hagi tornat a buscar aquell so que el paio enyora... una mica boig tot plegat i això ho he llegit de crítics «oficials», en resum, que el què ara em demana el cos és fer una espècie de defensa no d’aquest àlbum sinó de 50 anys de carrera d’un músic que per molts ha estat i serà un referent. 



Un músic que ha fet 20 àlbums d’estudi i n’ha tret 20 més entre recopilatoris, directes, dvds i que pel que es comenta té la intenció de treure en breu una altre caixa com la de Tracks, cinc cd farcidets de cançons descartades dels àlbums publicats, en fi, prolífic com pocs, Springsteen ja fa molts anys que fa el que li rota (sobretot des de que el seu primer mànager li va voler fotre la pirula i controlar-li tota la seva producció) i és evident que part de la seva obra està influenciada pels esdeveniments de la seva pròpia vida i la seva manera de veure el món, cosa que certs crítics/opinadors no entenen o senzillament no tenen en compte; personalment crec que l’obra de Springsteen es pot dividir en 3 fases; la primera, desde el Greetings from Asbury Park, NJ (1973) al The River (1981), precisament aquella que tants diuen que és l’autèntic Springsteen, i en la que veiem clarament una evolució personal i musical, perquè és evident que no sona igual el seu primer disc que el sisè, tant evident com que ell i la banda perfeccionen i milloren i que les temàtiques no són les mateixes perquè la percepció de l’entorn personal i social no són iguals, més encara si parlem d’un jove nord-americà que va néixer en una ciutat de mala mort que mica en mica anava morint, que es va salvar d’anar Vietnam, que veia com el seu pare anava donant tombs sense rumb per la vida i la crisi econòmica feia estralls, si tot això no afecta la teva percepció de la realitat és que no tens vida, la segona fase aniría desde Born in the USA (1984) a Lucky Town (1992) a nivell personal va ser una muntanya russa, casament amb «estrella» de la TV, adulteri, divorci, casament amb la Patti, fills... i el seu pare sempre present, a nivell musical tenim l’aparició de l’Springsteen de masses (el perquè d’aquest canvi ja és un altre tema), gires mundials en estadis i concerts de tres hores o més, dos àlbums sense la E Street (denostats pels talifans però que tenien cançons bones, però certament tenien una sonoritat diferent), col·laboracions en gires (Amnistia Internacional), en resum es converteix en un artista global que pot rebentar estadis, col·laborar en concerts benèfics (grans i petits), fer un concert per la Mtv (endollat, que per alguna cosa és el boss...) i fins i tot guanyar un òscar... i la tercera i última fase que agafaría desde The Ghot of Tom Joad (1995) fins aquest últim Letter to you , aquesta és la més amplia (perquè com gairebé tothom a partir d’una edat ja estàs fet i et centres en el que t’interessa en cada moment) i per tant és la que els registres i temàtiques són molt variades cançons de frontera on el drama de l’inmigració té molt pes, tributs a cançons folk, crítica política, crides a renéixer després de tragèdies, caixeres de supermercat, bandits de l’oest americà, nostàlgia de dies llunyans etc...


Per alguns Springsteen no hauría de canviar...


Certament amb una carrera tant llarga és evident que hi ha discos millors o pitjors i que agraden més o menys, jo, com qualsevol altre tinc els meus àlbums preferits (Darkness, Devils, Wrecking...) i els que senzillament ni fu ni fa (Human, Lucky, High), també n’hi ha algún que majoritariament no han agradat gaire (Working) però a tots hi ha cançons que t’agraden i en molts hi ha cançons que t’emocionen, que et fan pensar, que denuncien injustícies, que et diverteixen, et fan ballar (bé, jo de ballar més aviat poc...) o que et posaríes a cantar a plè pulmó (jo això de cantar tampoc...), segur que Springsteen ha comès errors, però els que hagi comès ell sap quins són i ell sabrà si els ha pogut arreglar o no repetir, nosaltres no n’hem de fer res, si ell va creure oportú prescindir de la E Street Band en 2 àlbums i buscar una altre banda (bé de fet 3, Tunnel of Love el va grabar amb ajudes puntuals dels seus membre, cosa que no els hi va agradar gaire, per sort la gira vas ser amb la banda) doncs potser va ser perquè volia o necessitava un canvi i probar coses noves i punt, ni més ni menys, si li ve de gust fer un àlbum semi-acústic desolat com The Ghost of Tom Joad amb una temàtica més aviat fosca i depriment (i que té dues les meves cançons preferides) pos palante i de propina es marca una gira de petit format, amb aforaments de 500 persones i ho peta i tanca moltes boques, certament ha fet albums fluixos com Working on a Dream o High Hopes, però jutjar 50 anys de carrera (40 per alguns) d’un dels músics més potents que hi ha senzillament perquè no t’agrada el que «ara» fa, és com a mínim, d’un simplisme que espanta, entenc que hi hagi gent que no combregui en el canvi que va fer fa dècades, però noi, si volen escoltar sempre el mateix tenen cinc àlbums per posar-se en bucle i que no malgastin el temps criticant coses que no escolten perquè no els hi agrada, ja sé que l’Springsteen dels 70 i principis dels 80 era més «autèntic» (com si ara fos fals...), amb les seves epopeies urbanes, curses pels carrers, amors fugaços i alguna que altre palla mental, però a mi m’agrada tant aquest primer Springsteen com el que parla de l’immigració, el que fotría un tret als malparits que han enfonsat l’economía, el que es posa en la pell d’un soldat... i sí, també ha fet, per mi, autèntics desproposits com per exemple The Fuse, Let’s be Friends (The Rising) Queen of the supermarket (Working on a dream), Swallowed Up(Wrecking Ball) i alguna més, però en lloc de despotricar no les escolto i llestos, és ben fàcil, que del que es tracta és de disfrutar del que t’agrada i deixar córrer el que no.

Si després del que acabo d’exposar hi ha algú que encara creu que l’únic Springsteen bò (que sigui bò o no no té res a veure en que t’agradi més o menys el que fa, que això a vegades no s’entén) és el dels seus inicis, d’aquells que creu que ha de seguir fent el mateix als 25, 35, 45, 55 o 70 anys doncs m’imagino que deu ser un tipus anclat en el passat sense cap mena de visió de futur, que encara deu portar un Seat 127, té un Commodore de 4k, només té dos canas de tv i per descomptat només escolta vinils o casets, això de l’evolució no va amb ell.


25 de set. 2020

GHOSTS / FANTASMES

 Ja tenim aquí el segón senzill del proper àlbum, val a dir que el primer no em va entusiasmar massa i em temia que la cosa no millorés, però no ha estat així i un cop més el senyor Springsteen ha aconseguit fer-me posar la pell de gallina amb una cançó, ritmes del R'n'R que sempre ha dominat per una cançó plena de nostalgia i alegria a parts iguals i que fa que no perdem l'esperança en que potser podrem tornar a disfrutar d'un concert.




FANTASMES

Sento el sò de la teva guitarra

Venint del mític passat

Pedres i grava a la veu

Venen al meus somnis i me’n alegro


És el teu fantasma

Movent-se tot travessant la nit

Esperit ple de llum

Necessito, necessito al meu costat el teu amor i estic viu

Puc sentir la sang estremint-se als meus òssos


Estic viu i sóc fora pel meu compte

Estic viu i vinc a casa


La vella jaqueta de pell que sempre portaves

Penja de la porta de la meva habitació

Botes i esperons que utilitzaves per passejar

Sonant pel saló però no arribes mai


És el teu fantasma

Movent-se tot travessant la nit

Esperit plè de llum

Necessito, necessito al meu costat el teu amor i estic viu

Puc sentir la sang estremint-se als meus òssos

Estic viu i sóc fora pel meu compte

Estic viu i vinc a casa


El vell Fender Twin de Johnny’s Music del centre

Encara posat al màxim per tirar avall la casa

La banda conta i després entra a sac

Al final del repertori no deixem ningú viu


Fantasmes corrent travessant la nit

Els nostres esperits plens de llum

Necessito, necessito al meu costat el teu amor i estic viu


Em penjo la teva Les Paul i toco els trastes

Faig les meves promeses per aquells que han vingut abans

Pujo el volum i deixo que els esperits em guiin

Us trobo germà i germana a l’altre banda


Estic viu puc sentir la sang estremint-se als meus òssos

Estic viu i sóc fora pel meu compte

Estic viu i vinc a casa

Sí, vinc cap a casa






4 d’ag. 2020

SECRET GARDEN / JARDI SECRET

Escrita com a primer senzill del Greatest Hits (1995) però que va fer-se més coneguda degut a la seva aparició a la pel·lícla Jerry Maguire (1996), musicalment senzilla i cantada amb tendresa no deixa de sorprendre que de fet al final el que diu és "nano, ja pots fer-ho lo millor que puguis, però facis el que facis, mai em tindràs tota", com passa sovint les formes són elegants, però el fons és cruel...





JARDI SECRET


Et deixarà entrar a casa seva
Si truques tard a la nit
Et deixarà entrar a la seva boca
Si les paraules que dius són les correctes
Si en pagues el preu
Et deixarà entrar ben endins
Però hi ha un jardi secret que ella amaga

Et deixarà entrar al seu cotxe
Per anar a fer un tomb
Et deixarà entrar en les seves parts
Que et faràn sucumbir
Et deixarà entrar al seu cor
Si és que tens un martell i un serjant
Però al seu jardi secret ni t’ho pensis

Has fet un milió de milles
Però t’has quedat lluny
D’aquest lloc que no pots recordar
I que no pots oblidar

Ella et portarà per un camí
Hi ha tendresa en l’ambient
Et deixarà venir prou lluny
Però sabràs que ella està allà
Et mirarà i somriurà
I els seus ulls diràn
Que té un jardi secret
On tot el que vols
On tot el que necessites
Sempre estarà
Un milió de milles enllà

15 de jul. 2020

YOU'RE MISSING / NO HI ETS

La mort sempre fa mal, sobretot quan és inesperada, injusta, innecessària, el buit que deixa la persona que ha marxat és inmens i difícil d'omplir (si és que mai s'omple), com va dir en Txals "Springsteen a vegades és balsàmic", i és que aquesta cançó va ser escríta pensant en les famílies que vàren perdre els seus éssers estimats aquell llunyà 11-S però, com passa sovint amb tantes cançons,  aquesta també trascendeix aquell moment concret i serveix per posar lletra i música a aquest sentiment tant doloròs que pot ser l'enyorança per qui ha marxat.

Que la terra et sigui lleu Roc.



NO HI ETS

Camises a l’armari, sabates a l’entrada
La mare a la cuina, amb els nens
Tot al seu lloc
Tot al seu lloc
Però tu no hi ets

Tasses de cafè a l’aigüera, jaquetes a la cadira
Diaris al sofà, però tu hi faltes tu
Tot al seu lloc
Tot al seu lloc
Però tu no hi ets

Fotos a la tauleta de nit, la tele al menjador
La teva casa espera, la teva casa espera
A que hi entris, a que hi entris
Però no hi ets, no hi ets
No hi ets, quan apago els llums
No hi ets, quan tanco els ulls
No hi ets quan veig sortir el sol
No hi ets

La canalla pregunta si tot va bé
Ens abraçaràs aquesta nit?

Comença un nou dia, i ja arriba el capvespre.
Tinc massa espai al llit, massa trucades
Tot està al seu lloc?
Tot, tot
No hi ets, no hi ets

Déu donant voltes pel cel, el dimoni a la bústia
Tinc pols a les sabates, i moltes llàgrimes


7 de jul. 2020

FOR YOU / PER TU

Músicalment brillant, narrativament brutal i dolorosa, aquest cop el protagonista no busca la salvació als braços d'una noia, ni vol fugir d'una ciutat que arruina vides, aquest cop el protagonista vol salvar la vida d'un antic amor que s'ha intentat suicidar, potser l'heu de llegir un  parell de vegades per veure de que va, jo he hagut de recórrer al llibre de June Skinner i després corregir un error de traducció que canviava el sentit de la cançó...és el que té ser un aficionat, amb tot això m'he permés un parell de llibertats, la traducció literal no sempre funciona i molts cops és impossible trobar una frase o paraula amb el mateix significat, suposo que m'ho perdonareu oi?




Durant la gira del Darkness


Wrecking Ball tour 2012


FOR YOU

M’envia records en postals de princeses
Ulls de taberna brillen buits, per veure-la hauràs de fixar-t’hi
Greument ferit en la batalla, estic dissecat, impertèrrit com un soldat
Pel seu somriure de Cheshire* faria cua, ella és tot el que jo he buscat
Però deixes que les teves parets de tristesa s’interposin entre els fets
Nena, treu els teus trepes de la meva esquena
Ni tan sols em donaràs temps per tapar el meu rastre
Dius: «Aquí hi ha el teu mirall i el teu joc magnètic», però no són pel què he vingut, i estic segur que ja ho saps també
He vingut per tu, per tu, he vingut per tu, però tu no necessites la meva urgència
He vingut per tu, per tu, he vingut per tu, però a teva vida era una llarga emergència
I la teva pena m’apressa, i la meva electricitat brota lliurement

Gatejant fins l’ambulància, el teu pols es debilita,
Revela-m’ho tot ara nena, mentre tinguis la força per parlar
Perquè t’estan esperant al Bellevue amb les seves màscares d’oxígen
Però t’ho puc donar tot ara si ho pots demanar
I no preguntis pel teu cirurgià encara que diguin que és massa tard

Aquesta vegada no són els teus pulmons, és el teu cor que aguanta el teu destí
No em donis diners, nena, no vull que me’ls tornis
Tu i la teva cara de nena i la teva Union Jack
Agafa el teu bromista habitual i ensenya-li com actuar
Juro que mai vaig ser així ni tan sols quan em vaig ensorrar
Et pensaves que no sabia que havies nascut amb la potència d’una locomotora?
Capaç de tombar totes aquestes torres d’un sol cop
I el teu suicídi sense motiu aparent del Chelsea **
Pots riure i plorar a la vegada

I la teva força és devastadora davant de tots aquells pretendents
Recordes com et vaig enganxar mirant-me quan va ser el meu torn de ser el bò?

No eres ni la meitat d’orgullosa quan et vaig trobar trencada a la platja
Recorda quan et vaig posar sal a la llengua i em vaig apartar
I la banda tocava una cançó de benvinguda mentre jo t’acariciava la galta
Aquella melodía tant gastada encara s’aferra a mi com una sangonera
Però aquella medalla que portaves al pit sempre l’has merescut
Com una nena petita amb un trofeu massa suau com per obrir-li camí
Els dos erem autostopistes però tens l’orella prou fina per sentir el rugit metàl·lic d’un motor en una distant i estranya riba
Llavors tu, vols trobar un motiu millor que no pas pel que vivim
No és per aquella boqueta tant tendre pel que he tornat
No és per la manera que t’estires a terra
Perquè vaig trencar totes les teves finestres i m’he esmunyit per les teves portes
I qui sóc jo per dir-te que em llepis les ferides?
I has de saber que això és veritat...
He vingut per tu, per tu, he vingut per tu, però la teva vida era una llarga emergència
i la teva pena m’apressa, i la meva electricitat brota lliurement



*El gat d'Alícia al País de les Meravelles
** El Chelsea és un hotel on pel que sembla es va posar de moda suicidar-s'hi



24 de juny 2020

COVER ME / COBREIX-ME

Segon tall del Born in the USA, no és de les meves preferides, una vegada en un concert del Sergio Gisbert una amiga em va dir que havíes de ser dona per tal que t'agrades... és possible, qui sap, potser  a moltes els hi agradaría ser l'amant que Springsteen demana a crits, i és que el pobre Bruce en aquella època anava una mica perdut i buscava amants per tot arreu, I'm on fireI'm going down i fins i tot Darlington Country ens mostren que no anava sobrat d'afecte...




Durant la mateixa gira del Born in the USA

Rock in Lisbon 2016 (teniu el concert sencer a You Tube)


COBREIX-ME

Són temps difícils
I més difícils en vindràn
Aquest vell món és dur
I més dur es tornarà
Cobreix-me
Vinga nena, cobreix-me
Bé, estic buscant una amant que vingui a mi i em cobreixi

Promet-me nena que no deixaràs que ens trobin
Aguanta’m entre els teus braços
Deixa que el nostre amor ens encegui
Cobreix-me
Tanca la porta i cobreix-me
Bé, estic buscant una amant que vingui a mi i em cobreixi

A fora plou, cau la neu
Poc sentir el vent bufar
Encèn el llum
Bloqueja la porta
No aniré allà fora mai més
El món sencer és allà fora probant d’apuntar
Ja he vist suficient, no vull ho veure mai més
Cobreix-me
Vinga, cobreix-me
Estic buscant una amant que vingui a mi i em cobreixi
Buscant una amant que vingui a mi i em cobreixi


19 de juny 2020

WE ARE ALIVE / ESTEM VIUS

Wrecking Ball és un dels meus àlbums preferits (si en voleu llegir els motius llegiu la ressenya que en vaig fer), de fet i si la memòria no em falla crec que en la seva autobiografía ell mateix diu que és dels seus millors àlbums, plè de crítica social i mala bava, Springsteen deixa clar quin és el seu posicionament polític;  We Are Alive és una espècie d'homenatge a aquells que es vàren deixar la pell lluitant pels seus drets ja fossin laborals (fa una alusió directa als morts durant la vaga dels treballadors del ferrocarril del 1877 durant l aqual vàren morir 100 persones )  o tan sols a tenir una vida millor (immigrants que moren travessant el desert tot buscant la terra promesa), no és un himne, és una cançó senzilla sense èpica ni estridències, però ens recorda que, a vegades, la defensa dels drets és paga molt cara.





ESTEM VIUS


Hi ha una cruïlla a Calvary Hill
Hi ha una patina sang en un ganivet de plata
Hi ha un enterramorts allà baix
On a la nit els morts tornen a la vida
Sota les estrelles fan una foguera
Una lluna d’homes morts travessa set anells
Vàrem posar les orelles damunt les fredes làpides
Aquesta és la cançó que canten

Estem vius
I tot i que estem ajaguts
Sols aquí a la foscor
Els nostres esperits s’aixequen
Per portar el foc i encendre la guspira
Per aguantar braç a braç i cor a cor

Una veu crida «Vaig ser assasinat a Maryland el 1877 quan els treballadors del ferrocarril van alçar-se»
«Vaig ser assassinat el 1963 un diumenge al matí a Birmingham»
«Vaig morir l’any passat creuant el desert del sud, el meu nen ens va deixar enrere a San Pablo, bé, va deixar els nostres cossos per podrir-se, si us plau, feu-li saber»

Estem vius
I tot i que jeiem sols
Aquí a la foscor
Les nostres ànimes s’aixecaran
Per portar el foc i encendre la guspira
Per lluitar braç a braç i cor a cor

Deixa que la teva ment descansi
Dorm bé amic meu
Tan sols són els nostres cossos els que al final ens traeixen

Bé, em vaig despertar la nit passada en l'abisme fosc i ple de somnis
De cap a peus el cos se’m tornava de freda pedra
Hi havía cucs arrossegant-se al voltant meu
El meus dits rascaven la terra
Negre i dos metres avall

Sol en la negror de la meva tomba
Sol em vàren deixar per morir
Després vaig sentir veus cridan-me al meu voltant
La terra es va aixecar damunt meu
Els ulls se’m ompliren de cel

Estem vius
I tot i que els nostres cossos jeuen sols en la foscor
Les nostres ànimes i esperits s’aixequen
Per portar el foc i encendre la guspira
Per lluitar braç a braç i cor a cor
Per aguantar braç a braç i cor a cor
Estem vius

7 de juny 2020

DRIVE ALL NIGHT / CONDUIR TOTA LA NIT

The River és un àlbum carregat de joies, aquesta n'és una, potser no tant pel relat en si mateix, que és relativament recurrent (altre cop la parella de perdedors, on ell intenta redimir-se i fer feliç a la seva xicota, és capaç de fer el que sigui per ella,ja sigui per comprar-li unes sabates noves o per dormir tota nit als seus braços) ,la història no té gaire èpica que diguèssim (bé d'acord, això de conduir tota la nit a tavés de la pluja etc.. té el seu punt) però és que l'èpica i el sentiment els posa el mateix Bruce en la seva interpretació, que és senzillament sublím, amb un to apasionat i punyent deixa molt clar que el protagonista de la cançó no s'ho està passant gaire bé.











CONDUIR TOTA LA NIT

Quan et vaig perdre, estimada, a vegades penso que també vaig perdre les entranyes
I desitjo que Déu em pogués enviar una paraula, enviar-me alguna cosa que em fes por perdre
Jaient en la calorosa nit, com presoners tota la nostra vida
Tinc calfreds que em recorren l’espinada
El que vull fer és abraçart-te tota la nit

I juro que conduiré tota la nit tan sols per comprar-te unes sabates
I per tastar els teus tendres encants
I tan sols vull dormir aquesta nit als teus braços una altre vegada

Aquesta nit hi ha àngels caiguts i ens esperen a nosaltres, allà al carrer
Aquesta nit hi ha extranys cridant, escolta’ls plorant per la derrota
Deixa’ls marxar, deixa’ls marxar, deixa’ls marxar i fer la seva dança de la mort (deixa’ls marxar enllà)
Tan sols asseca’t els ulls nena, i vinga, vinga, vinga anem al llit nena, nena, nena

I juro que conduiré tota la nit tan sols per comprar-te unes sabates
I per tastar els teus tendres encants
I tan sols vull dormir aquesta nit als teus braços una altre vegada

Hi ha cotxes i hi ha incendis al límit de la ciutat
Estàn allà fora per buscar brega, però nena, ara ja no ens poden fer mal
Perquè tens, tens, tens, tens el meu amor, tens el meu amor
Travessant el vent, travessant la pluja, la neu, el vent, la pluja
Tens, tens el meu, el meu amor cor i ànima