Sergio Gisbert, talent en acústic.

El dissabte passat i en motiu de la festa que l’Stone Pony (club de fans de Bruce Springsteen) va organitzar per celebrar el 25è aniversari del club al Casino by Arcs de Vilafranca de Penedès vaig tenir l’oportunitat de veure en directe a Sergio Gisbert, val a dir que en Gisbert té una banda tribut a Springsteen, els Spirt in the Night, que segons diuen els entesos és la millor que hi ha, aquest cop però va venir sol i ens va oferir un concert en format acústic (una decisió que pel que vaig saber li fou mig imposada), he de reconèixer que sóc un fan absolut de l’Springsteen acústic, i tenia moltes ganes de veure si el de Saragossa estava a l’alçada.

Foto: Jose Maria Fernandez

D’entrada diré que en Sergio té prou presència per omplir ell sol l’escenari, sense gran escarafalls ni pretensions (de Springsteen  n’és un admirador no pas un imitador) i amb una indumentaria amb la qual un servidor se sentia plenament identificat (camisa a quadres, texans, camperes…) però que ja fa uns anys que vaig deixar de banda, d’entrada ja em va caure bé… per obrir el concert va triar My Hometown, una bona elecció, una peça tranquil·la per obrir orelles i que el mateix Bruce ha interpretat molts cops en acústic o amb acompanyaments molt lleugers de la banda, a primer cop d’ull (o potser hauria de dir d’orella?) ja es veu que en cap cas Gisbert vol ser Springsteen, i crec que sincerament no li cal, com a músic que és (ja porta vint i tants anys tocant, té 4 àlbums propis i 7 amb diferents grups)  crec que sap com mantenir-se al seu lloc, no cal semblar Bruce Springsteen per fer-li un homenatge, el concert va seguir amb The Promised Land i Dancing in the Dark,  després va interpretar una de les seves cançons i sincerament em van venir moltes ganes d’escoltar l’àlbum sencer, tot seguit va canviar la guitarra pel banjo i va interpretar Stay (de Jackson Brown) i Cover Me , he de dir que si bé no és que sigui una de les meves cançons preferides (segons la Lou has de ser dona perquè t’agradi…) la veritat és que si més no tocada amb un banjo va tenir la seva gràcia…The Promise va precedir Reason To Believe, per mi una de les millors cançons de Springsteen d’un dels seus millors àlbums, i Gisbert la va clavar, The River, Bobby Jean i Drive All Night se succediren per deixar pas a una brutal i magnífica Further On (up the road) que ens va tornar  a ensenyar a un Gisbert que diria jo que li agraden més els temes més “rockanroleros” que no pas les balades, Thunder Road va posar punt  seguit al concert…i dic seguit perquè en Sergio va tornar a sortir,  es veu que algú va tenir la brillant idea de passar-li una espècie de mix on hi havia una cançó de cada àlbum de Springsteen... o sia 19 cançons concentrades en 16 minuts, com ell mateix va dir “a ver como sale el invento este…” i la veritat és que se’n va sortir prou bé, no només de l’invent aquest sinó tot el concert, espero tornar-lo a veure aviat, si és amb els Spirt millor, m’agradaria veure’l explotant a fons el seu potencial, la llàstima és que va ser massa curt, és el que té anar de teloner, ja que després del concert d’en Sergio va tocar un tal Manel Fuentes amb els Spring’s Team Band, es veu que com a “showman” és molt bò…que voleu que us digui… jo amb 20 minuts ja en vaig tenir prou.

Aquí teniu el video grabat per en Javier Lopez Romo del Medley final

SET LIST

-MY HOMETOWN

-THE PROMISED LAND

-DANCING IN THE DARK

-EAST COAST ROAD

-INCIDENT ON THE 57TH STREET

-STAY

-COVER ME

-THE PROMISE

-REASON TO BELIEVE
-THE RIVER
-BOBBY JEAN
-DRIVE ALL NIGHT
-FURTHER ON (UP THE ROAD)
-THUNDER ROAD
-MEDLEY NEVER DONE BEFORE

Aquesta crònica també ha estat publicada al meu altre blog: http://cosesdeloriol.blogspot.com.es/