THIS HARD LAND / AQUESTA DURA TERRA

Una altre de les joies de "Tracks", grabada l'any 1982 va ser descartada (com moltes altres) per formar part de "Born in the USA", una molt bona cançó però que crec que no haguès acabat de lligar dins de l'esmentat àlbum, va ser rescatada i regrabada l'any 1995 per ser inclòsa en el "Greatests Hits".

"This hard land" és un altre exemple del que en podriem dir el principal argument (o el més utiltzat) de gran part de les cançons de Springsteen: la vida és dura però seguim vivint i alegrem-nos d'estar vius. 

La versió del 82

En un concert del 95

En un programa de TVE....m'encanta el comentari de la presentadora: "después de Born to Run llegaron The  River , Hungry Heart y Born in the USA"...

Ei senyor pots dir-me

Que va passar amb les llavors que vaig sembrar

Em pots donar una raó, senyor, per la qual mai hagin crescut

S’han escampat per tot arreu de ciutat a ciutat

Han tornat  a aquests camps

On van caure de les meves mans

Han tornat a la pols d’aquesta dura terra

Bé jo i la meva germana

Desde Germantown vinguerém

I ferém el nostre llit, senyor

De la roca d’aquestes vessants

Anàrem de ciutat a ciutat

Buscant un lloc on establir-nos

On el sol travessés les boires i caigués com un cercle

Un cercle de foc sobre aquesta dura terra

Ara ni tan sols la pluja arriba per aquí

No vindrà per aquí mai més

I l’únic soroll de la nit és el del vent

Fent espetegar la porta del porxo

Si, et sacseja com si et volgués tombar

Fent giravoltar i removent la sorra

Deixant tots els espantaocells pel terra

En la pols d’aquesta dura terra

Desde un edifici dalt del turó

Sento una cinta on sona “Home on the Range”

I puc sentir el helicopters de “Bar-M”

Pentinant les planes a poca alçada

I som tu i jo, Frank, estem buscant el bestiar perdut

Les nostres petjades remouen i fan giravoltar la sorra

Cavalquem entre remolins tot buscant un tresor

Anant cap al sud del Rio Grande

Cavalquem i travessem aquest riu a la llum de la lluna

Fins pujar pels marges d’aquesta dura terra

Ei, Frank,  no faràs les maletes

I et trobaràs amb mi aquesta nit a Liberty Hall

Tan sols un petó teu, germà

I cavalcarèm fins que caiguèm

Dormirèm als camps

Dormirem  al costat dels rius

I al matí farèm un a plà

Bé si no pots fer-ho mantén-te fort, mantén-te afamat, mantén-te viu si pots

I troba’m en un somni d’aquest dura terra

L'Springsteen muntanyenc

Com cada mes avui he rebut a casa la revista Vèrtex, publicada per la Federació d'Entitas Excursionistes de Catalunya, en aquesta  revista hi col-labora en Marc Pinsach, que és esquiador i corredor de muntanya (dels bons bons no com jo que sóc un pelacanyes....) i ,coses de la vida,  seguidor, o fan com ell vulgui, de Bruce Springsteen i aquest mes en Marc ha enllaçat aquestes dues aficions ,Bruce i muntanya, per escriure la seva columna, l'he trobada foça interessant, sobretot perquè coincideixo plenament amb el que hi exposa, i si bé ell es centra en la muntanya no costa gens fer-ne la mateixa lectura centrant-se no amb la muntanya sinó amb la vida mateixa, així doncs li he demanat permís (és "amic" meu al Facebook) per copiar-la i penjar-la al blog i com que m'ha dit que endevant aquí la teniu.

L'SPRINGSTEEN MUNTANYENC

Amb les joguines tecnològiques dels nostres dies és molt fàcil poder escoltar música voltant per la muntanya i així fer que un mateix paisatge cada dia pugui ser diferent. Aparent ment el paisatge é sle mateix, però l’estat d’ànim que ens suggereix la música canvia i canviant nosaltres no hi haurà mai dos paisatges iguals. La música, i en el meu cas majoritàriament la d’en Bruce Springsteen, fa que l’esforç sigui molt més amable per atrapar les emocions qui hi ha amagades dalt d’un cim. Springsteen sempre ha estat molt contundent i enèrgic amb les seves melodies i molt inspirador amb les seves lletres. Sovint ens avisa que tinguem cura de nosaltres mateixos per sortir dels pous on ens fiquem.

Per pou, el que ens hem construït i on ens hem capbussat tots plegats, el de la crisi econòmica que més o menys preocupa tothom. També als qui com jo vivim penjats fídicament i metafòricament pujant i baixant muntanyes a tota pastilla. La crisi econòmica és molt més present en l’últim disc de Springsteen, on amb aires de Glory Days, We take care of our own obre enèrgicament el disc per exaltar cos i esperit amb versos com aquests: “Vàrem demanar ajuda, però la cavalleria no hi era / No hi ha ningú escoltant la trompeta sonant / Tinguem cura de nosaltres mateixos / Tinguem cura d enosaltres mateixos”. Aquesta cançó i tot el disc ens marquen un camí per sortir de la crisi i pe rcaminar per la vida. Un camí que ens demana entrara a la majoria d’edat com a individus, atrevir-nos a pensar i saber ser amos de les nostres vides. Pot ser que Springsteen busqui la inspiració per fer cançons com aquesta envoltat de muntanyes, perquè la veritat és que el camí de muntanya ja fa molts anys que ens ensenya tot això.

Mesurar-te amb els altres, a tu mateix o davant d’una muntanya ensenya el cos i a la ment a canalitzar totes les energies per fer aparèixer la bona sort. Sobre el que facin els altres poc hi podem fer, per tant ens haurem d epreocupar per la nostra excel.lència intentat ser lleugers entre blocs de pedra, neus o camins. Si baixem de les muntanyes, un també ha de ser bellugadís a la jungla de la vida i, tenint cura d’un mateix, ha de procurar crear les condicions perquè no necessiti l’ajuda ni de cap miracle ni de cap ésser protector. Perquè quan agafes el camí de la muntanya, has de tenir clar que no hi haurà ningú que en un moment de dificultat et tregui les castanyes del foc. Un mateix ha de ser prou hàbil per sortir-se’n tot sol. O bé harà hagut de ser prou madur per saber dir no i estar-se del caramel que hi ha dalt d’un cim. A la vida sovint ens manca aquesta maduresa per saber dir no. Encara que ens allunyem dels perills clars i contundents de la muntanya en forma de tempestes, passatges exposats o allaus, no sabem defugir els perills més aparents que s’amaguesn darrera d’alguns desitjos i temptacions materials de la nostra vida quotidiana que no ens podrem pagar.

El temps ens permetrà agafar distància i saber com ens ha anat aquest viatge per la vida, però crec que podem estar força tranquils. Amb la música del Boss, la competició i la muntanya, si volem, gaudim d’uns bons mestres que ens faran tenir cura de nosaltres mateixos durant molt temps.

Marc Pinsach

THE WRESTLER / EL LLUITADOR

L'any 2008 Daren Aronofsky va dirigir la pel-licula "The wrestler" , que tot i que aquí no va tenir gaire ressò va ser un èxit internacional emportant-se diversos premis en diferents festivals, alguns d'aquests van  anar  a parar a les mans de Bruce Springsteen que en va compondre la cançó després de rebre el guiò que en Mickey Rourke li va enviar. La cançó va ser inclòsa com a "bonus track" en l'àlbum "Working on a dream", personalment m'agrada molt i crec que és una de les poques que se salven de l'esmentat àlbum.

La versió d'estudi

Una de les poques interpretacions en directe

Has vist mai pel camp algun poni trapella tant feliç i lliure ?

Si mai has vist algún poni trapella aleshores m’has vist a mi

Has vist mai algun gos que li falti una pota fent la seva pel carrer ?

Si mai has vist algún gos que li falti una pota aleshores m’has vist a mi

(Aleshores m’has vist a mi) vinc i m’espero a cada porta

(Aleshores m’has vist a mi) sempre me’n vaig amb menys del que tenia abans

(Aleshores m’has vist a mi) però et puc fer somriure quan la sang esquitxi el terra

Digue’m amic, pots esperar res més ?

Digue’m amic, pots esperar res més ?

Has vist mai un espantaocells plè de res però cobert de pols i males herbes

Si mai has vist un espantaocells  aleshores m’has vist a mi

Has vist mai un home d’un sol braç colpejant a ningú tan sols a la brisa

Si mai has vist un home d’un sol braç aleshores m’has vist a mi

(Aleshores m’has vist a mi) vinc i m’espero a cada porta

(Aleshores m’has vist a mi) sempre me’n vaig amb menys del que tenia abans

(Aleshores m’has vist a mi) però et puc fer somriure quan la sang esquitxi el terra

Digue’m amic, pots esperar res més ?

Digue’m amic, pots esperar res més ?

Aquestes coses que m’ha reconfortat les he deixat marxar (res més)

En aquest lloc que és la meva llar ja no puc estar-hi (res més)

La meva única fe rau en els òssos trencats i els morats que llueixo

Has vist mai un home amb una sola cama provant de ballar a la seva manera

Si mai has vist un home amb una sola cama aleshores m’has vist a mi