18 de des. 2012

MURDER INCORPORATED / ASSASSINAT S.A.

El que va passar fa uns dies a Newtown torna a posar de manifest que als Estats Units tenen un greu problema amb les armes, ja no és que els criminals etc... puguin anar molt més ben armats que la policía (Springsteen o diu ben clar a la segona estrofa) i que qualsevol persona té accés no tan sols a una pistola (un 32 curt com el del protagonista de la cançó) sinó a un armament pensat directament per la guerra, que deu portar a un noi de 20 anys a agafar un fusell d'assalt i dues pistoles de l'armari de les armes de sa mare (com qui té un armari de les camises) i matar primer a la mare en qüestió i després anar  a una escola i començar a disparar a nens i adults? Sóc incapaç d'imaginar-me pel que deuen estar passant les famílies de les victimes...i l'Obama no té prous nassos de plantar-se, però clar els lobbies de les armes són poderosos, i  tantmateix mentre tot (o quasi tot) un país s'horroritza pels fets, el seu govern (i d'altres) continua bombardejant altre països i causant centenars de víctimes tant innocents com les de Newtown.





Durant un miniconcert presentant alguns temes del "Greatest Hits"


Un versió acústica


En Bobby té una pistola guardada sota el seu coixí
Al carrer les teves oportunitats són nules
Fes un cop d’ull al voltant (fes-ho ara)
No és massa complicat
Tens un problema amb Assassinat S.A.

Ara fes un cop d’ull enrere vagis on vagis
Baixant pel carrer hi ha ulls a cada ombra
Millor que facis un cop d’ull al voltant (fes-ho ara)
L’equip que portes està passat de moda
No pots competir amb Assassinat S.A.
Miris on miris, Assassinat S.A.

O sigui que guarda un petit secret ben endins del teu calaix
Per jugar amb foc ara et sents com a l’escorxador
No importa per on passis saps que mai estaràs fora de perill
O sigui que l’únic consòl que tens és un trenta dos curt daurat i platejat
Ho he sentit

Tens una feina al centre, això et fa tenir el cap fred
Miris on miris la vida no té ànima
Aquest apartament on vius sembla tan sols un lloc on amagar-se
Quan  camines pel carrer no mires als ulls a ningú
Els polis et diuen que tan sols ha estat un altre homicidi
Però puc dir que tan sols estàs frustrat
Per viure amb Assassinat S.A.
Miris on miris, Assassinat S.A.
Assassinat S.A.


12 de des. 2012

RACING IN THE STREET / CÓRRER PEL CARRER

Citant al mateix Springsteen: " Quan estava a Asbury Park hi havia dos carrers, Kingsley Avenue i Ocean Avenue, juntes formaven una espècie d'oval. I els divendres a la nit allà s'hi consumia la mitat de la gasolina d'Estats Units de semàfor a semàfor. Però fora de la ciutat, i havia aquell petit camí de terra, i era allà on feien curses improvisades". Una mostra més de que l'imaginari de Springsteen no és tant imaginari sinó que sempre té un rerafons ben real.Aquesta és una de les seves millors balades, uns protagonistes que es mouen entre l'alegria de viure del que més els agrada (curses de cotxes) i l'amargor de saber que és una vida sense futur, però tot hi això seguiran buscant la terra promesa.





Versió acústica durant la gira "Devils & Dust" al concert de Badalona


Estadi Olímpic de Montjuic el 18/05 del 2012, uns dels moments màgics de la nit.


Tinc un Chevy del noranta-sis amb un 396
Culata retocada i un Hurst al terra
Aquesta nit ella s’està esperant al pàrquing
Fora de la botiga Seven-Eleven
El meu company Sonny i jo la vàrem construir directament de la ferralla
I vé amb mi de ciutat a ciutat
Correm tan sols pels diners, sense cap condició
Les apuntàrem i després les esborràrem

Aquesta nit, aquesta nit la pista està bé
Els vull eliminar a la primera tanda
L’estiu ha arribat i fa bon temps
Per córrer pel carrer

Acceptem tot el que trobem
I cobrim tots els estats del nordest
Quan les pistes tanquen correm pel carrer
Desde les pistes forestals fins les interestatals
Alguns nois tan sols van deixant de viure
I començen a enfonsar-se poc a poc, peça a peça
Alguns nois van a casa desde la feina i es renten
I van a córrer pel carrer

Aquesta nit, aquesta nit la pista està bé
Els vull eliminar a tots dels seus seients
Cridant per tot el món, anem a córrer pel carrer

La vaig trobar a la pista fa tres anys
En un Camaro amb aquell tipus de L.A.
Vaig deixar enrere el Camaro i vaig endur-me la noia ben lluny
Però ara hi ha arrugues al voltant dels ulls de la meva nena
I a la nit plora fins que s’adorm
Quan torno a casa la trobo fosca
Ella sospira, “Nen, ho has fet tot bé?”
Ella seu al porxo de casa del seu pare
Però tots aquells bonics somnis s’han esvaït
I es queda tota sola amb la mirada fixa en la nit
Amb els ulls d’algú que s’odía tan sols per haver nascut
Per tots aquells corredors desconeguts a qui a vençut
Retronant per aquesta terra promesa
Aquesta nit la meva nena i jo, conduïrem cap al mar
I rentarem aquests pecats de les nostres mans

Aquesta nit, aquesta nit brilla l’autopista
Millor que surti del nostre camí, senyor
Perquè l’estiu ha arribat i fa bon temps
Per córrer pel carrer


1 de des. 2012

TWO FOR THE ROAD / DOS FENT CAMÍ

 Fa unes setmanes en Daniel (una amistat del Facebook) em va demanar si li podia donar un cop de mà en la traducció d'una cançó, es casava uns dies després i volia fer un recordatori amb les lletres de les cançons que sonarien aquell dia,  ja la tenia tota traduïda però tenia problemes en la primera frase, la veritat és que no el vaig poder ajudar gaire, era una frase feta i no hi havia manera de trobar-hi una equivalent en català, o sia que la va adaptar i li va quedar així de bé.

Enhorabona Daniel i Magdalena i sort, perquè la carretera és molt llarga !!!





Tot sol t’ho pots passar molt bé
Però desig besar-te, així que vine amb mi
No ho entenia, però ara ho sé
Un pot córrer, però són dos per fer el camí

Mil somnis en la nit
Però un somni és just un somni en un cor solitari
Es necessita a més d’un per emprendre la marxa
Així que anem, som dos per fer el camí
Dos bitllets d’anada i un anell de diamants
No importa el que la pluja pugui dur
Quan el món et tracti amb duresa i fredament
Estaré al teu costat, som dos per fer el camí

Quan et sentis sola, el meu amor t’il•luminarà
A través de la fosca nit
T’abraçaré i mai et deixaré anar
Anem ara, som dos per fer el camí
Hem d’estar els dos preparats, som-hi
Tu i jo, som dos per fer el camí






14 de nov. 2012

SHACKLED AND DRAWN / ENMANILLAT I DEMACRAT

"Treballar dignifica" diuen uns, "El treball us farà lliures" deien els altres (de maleït record)...actualment poder treballar és una sort i avui mentre uns exerceixen el seu dret a vaga uns altres intentaran exercir el seu dret a treballar, el que està clar és que tal i com diu Springsteen:  hi ha algú que s'ho juga tot als daus (els polítics que semblal que juguin a si l'encerto l'endevino), els treballadors paguen les seves factures (i les dels bancs) i els banquers com si sentissin ploure, realment aquest món no va gaire bé...

Versió d'estudi

Durant el festival de l'illa de Whigt


La grisa llum del matí travessa l’ombra
Un altre dia que passa, més a prop de la tomba
Més a prop de la tomba i arriba l’alba
M’he llevat aquest matí enmanillat i demacrat

Enmanillat i demacrat, enmanillat i demacrat
Carrega la pedra fill, porta-la
A empentes i rodolons per la foscor
En un món que no va bé
M’he llevat aquest matí enmanillat i demacrat

Sempre m’havia agradat sentir la suor a la camisa
Aparta’t fill i deixa treballar a un home
Deixar treballar a un home, això no està bé?
M’he llevat aquest matí enmanillat i demacrat

Enmanillat i demacrat, enmanillat i demacrat
Carrega la pedra fill, porta-la
Què pot fer un pobre noi en un món que no va bé
M’he llevat aquest matí enmanillat i demacrat

La llibertat fill és una camisa bruta
El sol a la cara i la meva pala al terra
Una pala a la terra fa fora el diable
M’he llevat aquest matí enmanillat i demacrat

Enmanillat i demacrat, enmanillat i demacrat
Carrega la pedra fill, porta-la
Què pot fer un pobre noi a part de seguir cantant la seva cançó
M’he llevat aquest matí enmanillat i demacrat

El jugador fa girar els daus,
El treballador paga la factura
De moment tot és fàcil al turò del banquer
Dalt del turó del banquer la festa va a més
Mentre que aquí sota estem enmanillats i demacrats

Enmanillat i demacrat, enmanillat i demacrat
Carrega la pedra fill, porta-la
A empentes i rodolons per la foscor
En un món que no va bé
M’he llevat aquest matí enmanillat i demacrat


Enmanillat i demacrat, enmanillat i demacrat
Carrega la pedra fill, porta-la
Què pot fer un pobre noi a part de seguir cantant la seva cançó
M’he llevat aquest matí enmanillat i demacrat




7 de nov. 2012

NOTHING MAN / EL NINGÚ

Potser no és una gran cançó, no et fa posar la pell de gallina, dubto molt que algú fes alguna pancarta per que la toqués en algún concert i gairebé posaria la mà al foc que no forma part del "Top 10" de cap fan...però a mi és una cançó que sempre m'ha agradat, és una història ben simple: un dels molts "herois anonims" de l'11-S sorprès per la (fugaç) fama que el fa apareixer al diari, ara torna a ser un ciutadà anònim i  no enten com pot ser que la vida de molts segueixi com si res no hagués passat, però busca la companyia d'una noia, potser per oblidar o poster per tenir algú amb qui parlar-ne.



Durant la gira del "Devils & Dust"

No recordo com em vaig sentir
Mai hagués pensat haver viscut
Per llegir sobre mi mateix
En el diari de la meva ciutat
Com la meva valenta i jove vida
Va canviar per sempre
En una densa boira de vapor rosa

Nena fes-me un petó
Tan sols per entendre
Sóc el ningú

Arrèu, tothom fa el mateix
Arrèu, tothom fa el com si res hagués canviat
Nit de divendres, la colla es troba a l’Al’s Barbecue
El cel segueix del mateix increible blau

Nena fes-me un petó
Vina i agafa’m la mà
Sóc el ningú

Em pots dir Joe,
Convida’m a una copa i dona’m la mà
Vull coratge
T’ensenyaré el coratge que pots entendre
La perla i plata
Estàn a la tauleta de nit
Tan sols sóc jo Senyor, sóc capaç de resar

Nena amb aquest petó
Digues que ho entens
Sóc el ningú
Sóc el ningú

1 de nov. 2012

A NIGHT WITH THE JERSEY DEVIL / UNA NIT AMB EL DIABLE DE JERSEY

Una regal de Halloween  amb que Springsteen va obsequiar als seus fans l'any 2009, tan sols va adaptar una llegenda de New Jersey i en va fer aquesta cançó i aquest vídeoclip, un genial Springsteen fent una de les seves millors interpretacions (quin gran actor podria haver estat...o no).



Escolteu-me ara !!!
Vaig ser el tretzè fill, nascut sota la tretzena lluna
Vomitat tot famolenc vaig néixer un altre cop

El papa em va arrossegar fins el riu i em va lligar amb unes roques
Llançant-me on és profund i ample
Vaig enfonsar-me, no vaig morir
Un forat al fons del riu, m’hi vaig arrossegar

Vaig tornar i matar sis germans i sis germanes, al papa també el vaig matar
Gronxa’t suaument mama, gronxa’t suaument i lenta
Sabran qui sóc on sigui que vagi

Fins al meu llit amb el seu querosè s’arrossega la mama
Fa que la meva carn cremi, encara que estigui dormint

Cremo, cremo, cremo, fins que la meva ànima es torna negre
Cau una pluja negre, torno, torno
Enfonsa’t mama, enfonsa’t lentament
Sabran qui sóc on sigui que vagi

Setze bruixes, llànçen setze encanteris
Fes-me una guitarra de pell i òssos humans
Canta una cançó  com el vent  sobre la sorrenca argíla
Treure’t nena fora de la teva feliç llar

Cap de boc, cua punxeguda, peülles, l’amor és el meu camí
Xuclo del teu cos, faig glops de la teva sang que sembla vi
El món de fora és seu, aquest és meu

O sigui que besa’m nena fins que et fereixi
Déu perd al cel, nosaltres a la terra
Gronxa’t suaument mama, gronxa’t suaument i lenta
Sabran qui sóc on sigui que vagi
On sigui que vagi, on sigui que vagi

Bé, tinc una flamant nova amant
L’estimo, si que ho faig
Ella és la millor i única i el seu nom és Baby Blue…

11 d’oct. 2012

Mrs. McGrath / Sra. McGrath

Una cançó original de 1815 i que va ser un dels himnes de l'alçament de Setmana Santa a Irlanda el 1915,   Springsteen la va adaptar pel "We Shall Overcome" i si bé va mantenir gairebé igual totes les estrofes hi va introduir un canvi més substancial (i simbòlic)  a l'última estrofa canviant "Jo proclamo que totes les guerres estrangeres / Entre Don Juan i el rei d'Espanya / I faré que es penedeixin del dia /Que es van emportar les cames el meu nen" per una clara referència a les guerres que el govern dels Estats Units te engegades arreu del món (passades, presents i futures).

Per cert, la tornada m'ha estat impossible de traduir...si és que té traducció.



La de l'àlbum

Durant el primer concert de presentació de l'àlbum

Els Dubliners cantant la versió original, val molt la pena


“Sra. McGrath” va dir el sergent
“Li agradaria fer-ne un soldat del seu fill Ted?
Amb un abric escarlata i una gran barret bicorn
Li agradaria això Sra. McGrath?”

Amb el teu too-ri-aa, fol-did-del-di-aa,
too-ri-oo-ri-oo-ri-aa, too-ri-aa, fol-
did-del-di-aa, too-ri-oo-ri-oo-ri-aa

La Sra. McGrath vivia a la costa
I després de set anys o més
Va veure un vaixell entrant a la badia
Amb el seu fill que venia de molt lluny

“Oh estimat capità on heu estat?
Heu navegat pel mediterrani?
Té notícies del meu fill Ted?
És viu o és mort?”

Amb el teu too-ri-aa, fol-did-del-di-aa,
too-ri-oo-ri-oo-ri-aa, too-ri-aa, fol-
did-del-di-aa, too-ri-oo-ri-oo-ri-aa

Després va arribar en Ted sense cap cama
I en el seu lloc dos pals de fusta
Ella el va besar una o dues dotzenes de vegades
I va dir, “Déu meu Ted, ets tu?
Anàves borratxo o eres cec
Quan  vas deixar enrere les teves boniques cames?
O va ser caminant per damunt la mar
Que es va emportar les teves boniques cames enllà? “

(tornada)

No anava borratxo i no era cec
Quan em vaig deixar enrere les meves dues boniques cames
Una bala de canó del cinc de maig
Va arrencar les meves dues boniques cames

(tornada)

“El meu petit Teddy” va plorar la vídua
“Les teves dues boniques cames eren l’orgull de ta mare
La soca d’un arbre no serà millor
Perquè no vas fugir de la bala de canó? “

(tornada)

“Jo proclamo que totes les guerres estrangeres
Viuen de la sang i del dolor d’una mare
Prefereixo tenir el meu fill com era abans
Que el rei d’Amèrica 
I tota la seva flota! “

(tornada)

27 de set. 2012

LEAH

En la meva opinió una de les cançons més maques i senzilles que ha escrit Bruce Springsteen, no és ni cap història d'èpica urbana, ni de rebel·lia ni res de tot això, tan sols un senzill  "Tinc una vida per viure, la vols viure amb mi?".






Vull construir-me una casa, en un terreny elevat
Em vull trobar en un món, on l’amor sigui l’únic so
Per damunt d’aquesta carretera, plena d’ombres i dubtes
Vull portar a sobre la meva càrrega, i entendre-ho tot
Amb la Leah

Vaig per aquest camí, amb un martell i un bufador
Amb aquesta mà he construït, i amb aquesta he cremat
Vull viure a la mateixa casa, sota el mateix sostre
Dormir en el mateix llit, buscar la mateixa prova
Com la Leah

Tinc alguna cosa al cor, esperant per donar-la
Tinc una vida que vull començar, una que esperava per viure
Prou esperes, aquesta nit noto la llum dic la pregària
Obro la porta, pujo les escales…

11 de set. 2012

INDEPENDENCE DAY / EL DIA DE LA INDEPENDÈNCIA

Tard o d'hora ha d'arribar...si fins i tot els fills més estimats marxen de casa imagineu-vos les ganes que en tenen aquells que ni tan sols en són ni se'n senten...




Bé papa, ara vés cap al llit s’està fent tard
Res del que diguem canviarà les coses
Marxaré al matí desde St. Mary’s Gate
Això no ho canviaríem encara que sabéssim com
Perquè la foscor d’aquesta casa ens ha pres el millor de nosaltres
Hi ha una foscor en aquesta ciutat que ens té agafats
Però ara no em poden tocar
I tu no em pots tocar
No em podràn fer
El que he vist que et feien a tu

O sigui que digues adéu és el Dia de la Independència
És el Dia de la Independència
Per tot arreu
Tan sols digues adéu és el Dia de la Independència
El Dia de la Independència ja ha arribat

Ara no sé què ens passava
Triavem les paraules, i si, traçavem les línies
Aquesta casa no ens podia aguanter el dos de cap manera
Suposo que erem massa iguals

Bé, digués adèu és el Dia de la Independència
És el Dia de la Independència tots els nois han de marxar
O sigui que digues adéu és el Dia de la Independència
Tots els homes hen de fer-se camí quan arriba el Dia de la Independència

Ara totes les habitacions estan buides al bar d’en Frankie
I l’autopísta està deserta més enllà de Breaker’s Point
Ara hi ha un munt de gent deixant la ciutat, deixant els seus amics, les seves llars
A la nit caminen tots sols per aquesta polsosa i fosca autopista

Bé papa, ara vés cap al llit s’està fent tard
Res del que diguem canviarà les coses
Perquè senzillament hi ha gent gent diferent arribant i veuen les coses d’una altre manera
I aviat tot el que coneíxiem serà simplement escombrat

O sigui que digues adéu és el Dia de la Independència
Papa ara sé les coses que volies però que no podies dir
Però no vols dir ni tan sols adéu és el Dia de la Independència
Et juro que no volia acabar-ho d’aquesta manera




4 de set. 2012

EASY MONEY / DINER FÀCIL

Aquesta va per en Txals...encara que espero que no hagi d'arribar mesures tant dràstiques estic segur que li agradaria tenir l'arsenal del protagonista a l'hora d'anar a fer entrevistes de feina o de parlar amb "simpàtics" banquers...ànim company !!!

Una de les boníssimes cançons de "Wrecking Ball", aquí el protagonista el que vol fer és el que a molts ens agradaria, marxar lluny d'aquí, a una llunyana riba on tot brilla i fa sol...el que passa és que per fer-ho necessita diners i obviament no en té, solució: atracar un banc i fotre el camp !!!

La versió del disc

Fa menys d'un més al Madison Square Garden 


Posa’t l’abric, jo em posaré el meu barret
Treu el gos , jo trauré el gat
Posa’t el teu vestit vermell per mi aquesta nit amor
Ara anirem a la ciutat
A buscar diner fàcil

No passa res amic
No sentiràs ni un soroll
Quan el teu món s’ensorri
I tots aquests peixos grossos, tan sols pensaràn que és divertit
Ara vaig cap a la ciutat, a buscar diner fàcil

Tinc una Smith & Wesson 38
Tinc un Hellfire a punt i tinc una cita
Tinc una cita en una riba llunyana
On tot brilla i fa sol
Vaig a la ciutat aquest nit, a buscar diner fàcil

Posa’t l’abric, jo em posaré el meu barret
Treu el gos , jo trauré el gat
Posa’t el teu vestit vermell
Estàs realment bé amor
Ara anem cap a la ciutat
A buscar diner fàcil
Ara anem cap a la ciutat
A buscar diner fàcil

1 de set. 2012

RAMROD / BAQUETA

Una de les cançons més gamberres d'en Bruce, ideal per fer el pallasso amb l'Steve durant els concerts, d'aquelles cançons en les quals és difícil trobar-hi (per no dir impossible) un missatge o una segona lectura sobre lo dura que és la vida, la tragedia de viure als USA o qualsevol altre dels tòpics springstinians...el que vol el protagonista és  ni més ni menys el què diu: fer anar la baqueta tota la nit... encara que s'hagi de casar.

Val a dir que en algunes paraules o frases m'he permès alguna que altre llicència de traducció ja que m'ha estat impossible trobar-ne un equivalent amb sentit (el mateix "baquetejar" em sembla que me l'he inventat...).

Un muntatge amb la cançó original

Paris '85, l'Steve no hi era o sia que el pallasso el va fer en Nils

Bcn '02...ara si, el pallasso és l'Steve

La curiosa versió que en va fer amb la Seeger.


Eps, nineta dels texans blaus
Vull fer anar la baqueta amb tu nena,  fins que es faci de dia
Deixa’t anar el cabell reina i agafa aquest ritme
Au va vine i troba’m aquesta nit a Bluebird Street
He estat treballant tota la setmana, estic fins el coll d’empenyoraments
Arriba dissabte a la nit i deixo la meva baqueta sacsegar-se

Té un sensual caminar a quatre grapes
És un potent motor en un Ford del ‘32
Tard a la nit quan ja estic al límit
Estic suant i penso en la seva boníca cara quan la deixo relaxada
Bé, miro per sobre i més enllà veig les llums de la ciutat
Vinga nineta anem a “baquetejar” aquesta nit

Vinga, vinga, vinga, vinga nena
Vinga, vinga anem a sacsejar-la aquesta nit
Vinga, vinga vinga reina
Balla amb el teu papa i anirem a “baquetejar” aquesta nit

Eps, nineta no em diràs el què vols?
Troba’m aquesta nit dalt del turó
Tan sols a unes quantes milles creuant la frontera del comtat
Hi ha una boníca i preciosa capella sota els pins
Digues que vols ser meva petita i tocaré de peus a terra
Digues la paraula ara reina, anirem a “baquetejar” per sempre més


9 d’ag. 2012

ATLANTIC CITY

Del "Nebraska", una de les meves preferides, l'història d'una parella de perdedors que marxen la seva ciutat natal (Filadèlfia) per anar a probar sort a Atlantic City, que vindria a ser una Las Vegas de la costa est, obviament la parella en questió no aixeca cap i el noi s'ho jugarà tot a una sola carta, la frase inicial fa referència a l'assasinat de Philip "Chiken Man" Testa, un cap mafiòs vinculat a la construcció i el joc.



El video oficial

Gira "Born in the USA"

Versió acústica

Genial versió amb la Seeger Sessions


Vàren fer volar l’home dels pollastres la nit pasada a Philly  també  volàren casa seva
Al passeig estàven llestos per una baralla i anàren a veure de que eren capaços els buscaraons

Ara hi ha merder que ve de fora l’estat i el fiscal no te descans
Hi haura batussa allà al passeig i les comisions del joc penjen d’un fil

Tot mor nena, això és un fet
Però potser tot el que mor algun dia torna
Maquilla’t i pentina’t bé i troba’m aquesta nit a Atlantic city

Bé, jo tenia feina i vaig provar de fer més diners
Però vaig arriscar massa i no vaig poder pagar
Per tant vaig treure tot el que tenia del Central Trust
I vaig comprar dos bitllets per l’autobus de Coast City

Tot mor nena, això és un fet
Però potser tot el que mor algun dia torna
Maquilla’t i pentina’t bé i troba’m aquesta nit a Atlantic city

Ara potser s’ha mort la nostre sort i el nostre amor s’ha refredat però vull estar amb tu per sempre
Marxarem d’aquí anirem on la sorra es converteix en or o sigui que posa’t les mitjes perquè la nit serà freda i potser tot mor
Això és un fet però potser tot el que mor algun dia torna

Ara busco feina però es difícil de trobar
Aquí o guanyes o perds i millor no estar en el costat equivocat de la línia
Bé, estic cansat d’estar sempre amb els perderors
Però nena la nit pasada vaig trobar aquest tipus i li faré un petit favor
Bé, suposo que tot mor nena això és un fet
Pêrò potser tot el que mor algun dia torna
Maquilla’t i pentina’t bé i troba’m aquesta nit a Atlantic City

22 de jul. 2012

THIS LAND IS YOUR LAND / AQUESTA TERRA ÉS VOSTRA TERRA

El 14 de juliol passat es compliren 100 anys del naixement d'en Woody Guthrie , un dels pares del folk i de la cançó protesta...segurament si fos viu tindria més motius que mai per no parar de cantar....

Vaig tenir la sort (jo ho considero una sort) de que els meus pares m'apuntesin a un grup d'esplai (al millor de sabadell "La Roda" !!!!) i com a bon grup d'esplai una de les activitats més habituals , sobretot durant els campaments i excursions, era la música i sobretot folk (d'aquí i d'allà) Dylan, Denver...i en Guthrie. "This land is you land" en la seva versió adaptada al català (i sense topònims d'allà) era probablement de les més cantades. 


El mateix Woody

Arlo Guthrie, Bono, Emmylou Harris, Springsteen i molts d'altres...

Penúltim concert de la gira "Born in the USA", 1985


Bé, conduía per aquesta autopista
Vaig veure damunt meu el cel sense fi
Vaig veure sota meu la daurada vall
Aquesta terra va ser feta per tu i per mi

He vagarejat i caminat i seguit les meves passes
A través de les espurnejants sorres dels seus deserts de diamants
I al meu voltant una veu em cridava
Aquesta terra va ser feta per tu i per mi

Aquesta terra és la vostra terra
Aquesta terra és la meva terra
Desde California
Fins l’illa de Nova York
Desde el bosc de Redwood
Fins a les aigües de la corrent del golf
Aquesta terra va ser feta per tu i per mi

Bé, el sol vinguè brillant i jo passejava
A través dels onejants camps de blat i de les errants boires de pols
I una veu se sentia
Mentre la boira s’aixecava

Aquesta terra és la vostra terra
Aquesta terra és la meva terra
Desde California
Fins l’illa de Nova York
Desde el bosc de Redwood
Fins a les aigües de la corrent del golf
Aquesta terra va ser feta per tu i per mi



12 de jul. 2012

BRILLIANT DISGUISE / DISFRESSA BRILLANT

El mateix Springsteen diu que realment no va començar  a escriure cançons d'amor fins "Tunnel of love", i realment va recuperar el temps perdut, Brilliant Disguise n'és una de les més conegudes, la persona que estimem és realment tal i com la veiem? i nosaltres? sóm tal i com ens veuen? el mateix  Springsteen estava passant per una època de la seva vida prou difícil (o no), s'estava divorciant de Juliane Philips i era un secret a veus que estava embolicat amb la llavors corista de la E Street Band, Patti Scialfa amb tot el què això comportava: paparazzis, fotos en revistes del cor etc...és possible que tot aquest merder l'hagués influit a l'hora de escriure cançons com aquesta, el missatge de la cançó es podria resumir facilment: ella és de fiar? jo sóc de fiar? on collons m'he fotut ???!!!


El videoclip oficial


Durant la gira de Human Touch



Et tinc entre el meus braços
Mentre la banda toca
Quines són aquelles paraules xiuxiuegades nena
Just quan te’n vas?
Et vaig veure la nit passada
Al limit de la ciutat
Vull llegir els teus pensaments
Per saber tan sols què tinc en
Aquesta novetat que he trobat
Per tant digue’m que he vist
Quan t’he mirat als ulls
Ets tu nena?
O tan sols una disfressa brillant?

Vaig sentir algú dient el teu nom
Desde sota del nostre salze
Vaig veure alguna cosa plegada amb vergonya
Sota del teu coixí
Bé, m’hi he esforçat
Però no puc entendre
El que una dona com tu
Està fent amb mi
Per tant digue’m qui veig
Quan t’he mirat als ulls
Ets tu nena?
O tan sols una disfressa brillant?

Ara mira’m  nena
Intentant fer-ho tot bé
I després tot s’ensorra
Quan s’apaguen les llums
Tan sols sóc un solitari pelegrí
Camino per aquest món tan plè de riqueses
Vull saber si ets tu en qui no confio
Per què estic segur que no confio en mi mateix

Ara fas de dona amorosa
I ja faré d’home fidel
Però més val que no miris de molt a prop
El palmell de la meva mà
Estàvem a l’altar
La gitana va assegurar que tindriem un bon futur
Però arriba la matinada
Bé, potser la gitana ens va mentir nena
Així doncs quan em miris
Mira’m bé i mira’m dues vegades
Aquest sóc jo nena?
O tan sols una distressa brillant?

Aquesta nit el nostre llit esta fred
Estic perdut en l’obscuritat del nostre amor
Déu té misericordia de l’home
Que dubte del què està segur




1 de jul. 2012

PONY BOY / PETIT PONI


Aquesta va per la Carlota, que fa tan sols quatre dies que és amb nosaltres...espero no cantar-la gaires vegades...





Petit poni petit poni
No vols ser el meu petit poni?
Arri arri arri
El meu petit poni

Cavalca amb mi cavalca amb mi
No vols fer una cavalcada amb mi?
Sota el cel estrellat
El meu petit poni

Pels turons i a través dels arbres
Tu i jo farèm una cavalcada
Arri arri arri
El meu petit poni

Per les profundes valls
Sota dels ràfecs dormirem
Un cel de somnis damunt nostre
El meu petit poni

23 de juny 2012

THIS HARD LAND / AQUESTA DURA TERRA

Una altre de les joies de "Tracks", grabada l'any 1982 va ser descartada (com moltes altres) per formar part de "Born in the USA", una molt bona cançó però que crec que no haguès acabat de lligar dins de l'esmentat àlbum, va ser rescatada i regrabada l'any 1995 per ser inclòsa en el "Greatests Hits".

"This hard land" és un altre exemple del que en podriem dir el principal argument (o el més utiltzat) de gran part de les cançons de Springsteen: la vida és dura però seguim vivint i alegrem-nos d'estar vius. 


La versió del 82

En un concert del 95


En un programa de TVE....m'encanta el comentari de la presentadora: "después de Born to Run llegaron The  River , Hungry Heart y Born in the USA"...




Ei senyor pots dir-me
Que va passar amb les llavors que vaig sembrar
Em pots donar una raó, senyor, per la qual mai hagin crescut
S’han escampat per tot arreu de ciutat a ciutat
Han tornat  a aquests camps
On van caure de les meves mans
Han tornat a la pols d’aquesta dura terra

Bé jo i la meva germana
Desde Germantown vinguerém
I ferém el nostre llit, senyor
De la roca d’aquestes vessants
Anàrem de ciutat a ciutat
Buscant un lloc on establir-nos
On el sol travessés les boires i caigués com un cercle
Un cercle de foc sobre aquesta dura terra

Ara ni tan sols la pluja arriba per aquí
No vindrà per aquí mai més
I l’únic soroll de la nit és el del vent
Fent espetegar la porta del porxo
Si, et sacseja com si et volgués tombar
Fent giravoltar i removent la sorra
Deixant tots els espantaocells pel terra
En la pols d’aquesta dura terra

Desde un edifici dalt del turó
Sento una cinta on sona “Home on the Range”
I puc sentir el helicopters de “Bar-M”
Pentinant les planes a poca alçada
I som tu i jo, Frank, estem buscant el bestiar perdut
Les nostres petjades remouen i fan giravoltar la sorra
Cavalquem entre remolins tot buscant un tresor
Anant cap al sud del Rio Grande
Cavalquem i travessem aquest riu a la llum de la lluna
Fins pujar pels marges d’aquesta dura terra

Ei, Frank,  no faràs les maletes
I et trobaràs amb mi aquesta nit a Liberty Hall
Tan sols un petó teu, germà
I cavalcarèm fins que caiguèm
Dormirèm als camps
Dormirem  al costat dels rius
I al matí farèm un a plà
Bé si no pots fer-ho mantén-te fort, mantén-te afamat, mantén-te viu si pots
I troba’m en un somni d’aquest dura terra

20 de juny 2012

L'Springsteen muntanyenc

Com cada mes avui he rebut a casa la revista Vèrtex, publicada per la Federació d'Entitas Excursionistes de Catalunya, en aquesta  revista hi col-labora en Marc Pinsach, que és esquiador i corredor de muntanya (dels bons bons no com jo que sóc un pelacanyes....) i ,coses de la vida,  seguidor, o fan com ell vulgui, de Bruce Springsteen i aquest mes en Marc ha enllaçat aquestes dues aficions ,Bruce i muntanya, per escriure la seva columna, l'he trobada foça interessant, sobretot perquè coincideixo plenament amb el que hi exposa, i si bé ell es centra en la muntanya no costa gens fer-ne la mateixa lectura centrant-se no amb la muntanya sinó amb la vida mateixa, així doncs li he demanat permís (és "amic" meu al Facebook) per copiar-la i penjar-la al blog i com que m'ha dit que endevant aquí la teniu.


L'SPRINGSTEEN MUNTANYENC

Amb les joguines tecnològiques dels nostres dies és molt fàcil poder escoltar música voltant per la muntanya i així fer que un mateix paisatge cada dia pugui ser diferent. Aparent ment el paisatge é sle mateix, però l’estat d’ànim que ens suggereix la música canvia i canviant nosaltres no hi haurà mai dos paisatges iguals. La música, i en el meu cas majoritàriament la d’en Bruce Springsteen, fa que l’esforç sigui molt més amable per atrapar les emocions qui hi ha amagades dalt d’un cim. Springsteen sempre ha estat molt contundent i enèrgic amb les seves melodies i molt inspirador amb les seves lletres. Sovint ens avisa que tinguem cura de nosaltres mateixos per sortir dels pous on ens fiquem.

Per pou, el que ens hem construït i on ens hem capbussat tots plegats, el de la crisi econòmica que més o menys preocupa tothom. També als qui com jo vivim penjats fídicament i metafòricament pujant i baixant muntanyes a tota pastilla. La crisi econòmica és molt més present en l’últim disc de Springsteen, on amb aires de Glory Days, We take care of our own obre enèrgicament el disc per exaltar cos i esperit amb versos com aquests: “Vàrem demanar ajuda, però la cavalleria no hi era / No hi ha ningú escoltant la trompeta sonant / Tinguem cura de nosaltres mateixos / Tinguem cura d enosaltres mateixos”. Aquesta cançó i tot el disc ens marquen un camí per sortir de la crisi i pe rcaminar per la vida. Un camí que ens demana entrara a la majoria d’edat com a individus, atrevir-nos a pensar i saber ser amos de les nostres vides. Pot ser que Springsteen busqui la inspiració per fer cançons com aquesta envoltat de muntanyes, perquè la veritat és que el camí de muntanya ja fa molts anys que ens ensenya tot això.

Mesurar-te amb els altres, a tu mateix o davant d’una muntanya ensenya el cos i a la ment a canalitzar totes les energies per fer aparèixer la bona sort. Sobre el que facin els altres poc hi podem fer, per tant ens haurem d epreocupar per la nostra excel.lència intentat ser lleugers entre blocs de pedra, neus o camins. Si baixem de les muntanyes, un també ha de ser bellugadís a la jungla de la vida i, tenint cura d’un mateix, ha de procurar crear les condicions perquè no necessiti l’ajuda ni de cap miracle ni de cap ésser protector. Perquè quan agafes el camí de la muntanya, has de tenir clar que no hi haurà ningú que en un moment de dificultat et tregui les castanyes del foc. Un mateix ha de ser prou hàbil per sortir-se’n tot sol. O bé harà hagut de ser prou madur per saber dir no i estar-se del caramel que hi ha dalt d’un cim. A la vida sovint ens manca aquesta maduresa per saber dir no. Encara que ens allunyem dels perills clars i contundents de la muntanya en forma de tempestes, passatges exposats o allaus, no sabem defugir els perills més aparents que s’amaguesn darrera d’alguns desitjos i temptacions materials de la nostra vida quotidiana que no ens podrem pagar.

El temps ens permetrà agafar distància i saber com ens ha anat aquest viatge per la vida, però crec que podem estar força tranquils. Amb la música del Boss, la competició i la muntanya, si volem, gaudim d’uns bons mestres que ens faran tenir cura de nosaltres mateixos durant molt temps.

Marc Pinsach