Cançó tradicional basada en una història real, els fets van succeir a finals del segle XIX durant la construcció del ferrocarril, la lluita de l'home contra la màquina de sempre i que com sempre l'home acaba perdent. Una de les cançons més potents del "We Shall Overcome" que en concert era bomba. La vuitena estrofa no surt a la versió oficial, però Springsteen la canta al concert del Hammersmith (i no sé si en algun més), per tant l'he traduït "tal com sona" per tant és possible que no sigui del tot correcte.
En John Henry era un petit nadó
Assegut als genolls de son pare
Va recollir un martell i un petit tros d’acer
I plorà «Un martell serà la meva mort, Senyor, Senyor, un martell serà la meva mort»
I el capità digué a John Henry
«Ara portaré aquest trepant a vapor per aquí,
portaré aquest trepant a vapor per aquestes vies,
i colpejaré aquest acer i l’arrencaré, colpejaré aquest acer i l’arrencaré»
John Henry digué al capità
«Senyor, un home no és res més que un home,
però abans que deixar que aquest trepant de vapor em guanyi
moriré amb un martell a la mà, Senyor, Senyor,
moriré amb un martell a la mà»
John Henry anava per la dreta
Aquell trepant de vapor anava per l’esquerra
Digué, «Trepant de vapor, abans de deixar que em guanyis
em colpejaré a mi mateix fins la mort, Senyor, Senyor,
ximple de mi, em colpejaré fins la mort»
El capità digué a John Henry
«Què és aquesta tempesta que sento?»
John Henry va dir, «Això no és una tempesta capità,
tan sols és el meu martell voleiant, Senyor , Senyor,
tan sols és el meu martell voleiant»
John Henry digué al seu ajudant
«Ajudant, perquè no cantes? Perquè estic sacsejant
quinze quilos desde els malucs cap avall, sí
escolta com canta el fred acer, Senyor, Senyor,
escolta com canta el fred acer»
John Henry va colpejar per les muntanyes
El seu martell treia foc
Però ell va treballar dur;
Se li va trencar el cor
John Henry va deixar anar son martell i morí, Senyor, Senyor
John Henry va deixar anar son martell i morí
Però el pare d’en John Henry no tenia cap caixa
Que fos prou gran pels seus ossos
El van enterrar en una caixa per cotxes, ben endins a la terra
I van cobrir la tomba amb una pedra, Déu, Déu
I van cobrir la tomba amb una pedra
En John Henry tenia una dona
Que es deia Polly Ann
Va caminar fins aquelles vies
Recollí el martell d’en John Henry
La Polly feia anar l’acer com un home, Senyor, Senyor
La Polly feia anar aquell acer com un home
Cada matí, cada matí de dilluns
Quan un rossinyol* començava a cantar
Podies sentir John Henry desde una milla enllà o més
Podies sentir el martell d’en John Henry cantar, Senyor, Senyor
Podies sentir el martell d’en John Henry cantar
*Bluebird en l'original, la denominació en català de l'ocell en qüestió és la de Siala Muntanyenc per tant he preferit posar-hi un nom més "nostrats",
