THE LINE / LA LÍNIA

Fa uns dies a twitter una persona que segueixo va fer un tuit on es podia interpretar que era un seguidor de Springsteen, curiosament sovint aquest persona fa tuits que denoten tendència a criminalitzar immigrants i a elogiar certs partits polítics, tal i com vaig explicar en l'entrada anterior (Springsteen for President) em costa entendre certes afinitats de segons qui amb la música de Springsteen. Arran d'això em va venir al cap traduir una altre peça del The Ghost of Tom Joad, un altre cop Springsteen afronta el drama de la immigració, però aquest cop des de un punt de vista diferent, el d'un home que, sense rumb després de la mort de la seva dona, troba feina a l'administració buscant i expulsant el immigrants il·legals que creuen la frontera (the line), però l'atzar (i l'amor) canviaran el seu destí.

LA LÍNIA

Em vaig llicenciar de Fort Irwin 1

I vaig obtenir una plaça al comtat de San Diego

Era divertit ser un civil de nou

Ja feia temps

La meva muller havia mort feia un any

Encara estava provant de trobar el camí de tornada

Anant cap a la feina per l’INS 2  a la línia

Amb la patrulla de fronteres de Califòrnia

En Bobby Ramirez hi portava deu anys, era un veterà

Ens vàrem fer amics

La seva família era de Guanajuato 

Per tan la feina era diferent per ell

Digué «S’enfronten a la mort, als deserts i a les muntanyes

Paguen amb tot el que tenen a les bandes de contrabandistes

Els enviem a casa i tornen a venir de nou

Carl, la gana és una cosa poderosa»

Bé, jo era bo en fer el que m’havien dit

Guardava el meu uniforme planxat i net

A la nit caçava les seves ombres

Travessant arroyos 3 i barrancs

Traficants, grangers amb les seves famílies

Dones joves amb nens petits al seu costat

Quan arriba la nit els esperem allà als canons

I provem d’evitar que travessin la línia

Bé, la primera vegada que la vaig veure

Estava a la cua per ser expulsada

Les nostres mirades es van creuar i ella la va apartar

Després va tornar a mirar enrere

El seu cabell era negre com el carbó

Els seus ulls em recordaven el que jo havia perdut

Tenia un nen plorant als braços

Li vaig preguntar «Señora, hi ha alguna cosa que jo pugui fer?»

Hi ha un bar a Tijuana

On en Bobby i jo bevíem al costat

De la mateixa gent que havíem retornat el dia abans

Va dir que el seu nom era Luisa

Era de Sonora i tot just havia arribat al nord

Ballarem i la vaig tenir entre els braços

I vaig saber el que volia fer

Va dir que tenia algun familiar al comtat de Madera

Si ella i el seu jove germanet poguessin travessar

A la nit els trobarem al dic

A la polsosa brillantor dels reflectors

Els empenyerem amb els nostres Broncos

Forçant-los a retrocedir i baixar cap el riu

Ella va pujar al meu cotxe

Es va inclinar cap a mi i ens besarem

Mentre conduíem la camisa del seu germà es va obrir

I vaig veure la cinta al voltant del seu pit 4

Estàvem entrant a la carretera

Quan a la meva dreta i entre la pols va aparèixer el jeep d’en Bobby

Vaig aturar-me sense parar el motor

I vaig baixar il·luminat per les seves llums

Vaig notar com em movia

La meva mà descansant sobre l’arma

Estàvem allà mirant-nos l’un a l’altre

Mentre ella corria travessant l’arroyo

Bobby Ramírez mai va dir res

Sis mesos després vaig deixar la línia

Vaig anar a la vall

I agafava qualsevol feina que pogués trobar

A la nit buscava pel bars dels pobles

I les ciutats de migrants

Buscant la meva Luisa

Amb el seu llarg cabell negre

1- Base de l'exèrcit a uns 400km al nord de San Diego

2- Immigration and Naturalization Service, 

3- En espanyol a l'original

4- Es refereix a la cinta adhesiva que es fa servir per lligar els paquets de droga al cos. 

THE RISING / L'AIXECAMENT

 Diu la llegenda que uns dies després dels atemptats de l'11-S  i mentre Springsteen passejava pel carrer una persona que anava en cotxe li va cridar "Et necessitem !!" i que això el va inspirar  per escriure The Rising, desconec si això és cert o no, m'agrada pensar que sí, és evident que va ser uns de les figures públiques que més va sobresortir i implicar, sobretot en recaptar fons per ajudar a les víctimes amb el que millor sap fer.

L’AIXECAMENT

No puc veure res davant meu

No puc veure res venint pel darrera

Faig camí travessant la foscor

Tan sols sento aquesta cadena que em lliga

He perdut el camí de tant lluny que he arribat

Tant lluny que he arribat, tant amunt que he escalat

A la meva esquena una pedra de vint-i-cinc quilos

A la meva espatlla mig quilòmetre de mànega

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos, agafem-nos de les mans

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos per l’aixecament aquesta nit

Vaig sortir de casa aquest matí

El repic de les campanes omplia l’aire

Revestint la creu de la meva crida

Amb les rodes ardents vinc cap aquí

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos, agafem-nos de les mans

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos per l’aixecament aquesta nit

Hi ha esperits a sobre i darrera meu

Les cares es tornen negres, ulls cremant i brillants

La seva preciosa sang em lliga

Senyor, mentre estic davant del teu lluminós foc

Veig la Mary al jardí

Al jardí de les mil visions

Hi ha boniques fotos dels nostres fills

Ballant en un cel ple de llum

Puc sentir els vostres braços al meu voltant

Puc sentir la vostre sang barrejant-se amb la meva

Un somni de vida ve cap a mi

Com un silur ballant al final de la meva mànega

Cel de negror i pena (un somni de vida)

Cel d’amor, cel de llàgrimes (un somni de vida)

Cel de glòria i tristesa (un somni de vida)

Cel de gràcia, cel de por (un somni de vida)

Cel de memòria i ombra (un somni de vida)

El teu vent ardent m’omple els braços aquesta nit

Cel d’enyorança i buidor (un somni de vida)

Cel de plenitud, cel de vida beneïda

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos, agafem-nos de les mans

Preparem-nos per l’aixecament

Preparem-nos per l’aixecament aquesta nit

SPRINGSTEEN FOR PRESIDENT

Vagi per endavant que amb aquest escrit en cap cas pretenc dir a qui li pot agradar la música de Springsteen o a qui no, tan sols tinc ganes d’expressar el meu punt de vista sobre un tema que crec que és prou interessant i que naturalment no només afecta al de New Jersey si no a qualsevol artista, en resum, és allò tant recurrent i absurd (en el meu parer) que no es poden barrejar música i política (curiosament els que diuen això tiren sempre cap al mateix costat...), però com que servidor només coneix (més o menys) l’obra i miracles del protagonista d’aquest humil bloc em centraré en ell.

Les ganes d’escriure això m’han vingut després de veure les respostes a un article que va penjar a Facebook l’Stone Pony (club de fans de Springsteen), l’article en qüestió es feia ressò d’una conversa entre Barack Obama i el mateix Bruce Springsteen, pel que sembla a alguns no li va semblar bé, un va dir que deixava de seguir Springsteen i l’altre va insultar directament a l’Obama, he tornat a buscar el post i sembla que els administradors de la pàgina han retirat tots els comentaris, o sigui que la cosa es deuria posar calenteta... també fa un temps navegant per l’univers tuitaire vaig anar a parar a un perfil d’un personatge que es declarava fan de l’ Springsteen, la meva sorpresa va ser que mirant el seu TL vaig veure de quin peu calçava, ho tenia tot: racista, xenòfob, homòfob, masclista... un joia vaja, com he dit abans no soc ningú per dir si li pot agradar o no la seva música, però us ben juro que que hi ha coses que no les entenc, és evident que hi ha cançons que no tenen càrrega política o ideològica i que per tant poden agradar a tothom, de fet m’atreviria a dir que la majoria no en tenen, però si coneixes mínimament la seva carrera i no hi veus un clar biaix ideològic, sobretot a partir de The Ghost of Tom Joad (1995), és que tens cera a les orelles o es que potser no t’agrada el missatge que t’arriba, de fet tenia una amistat que parlant sobre la cançó Worlds Apart (The Rising, 2001) em va dir «El que ha de fer és seguir fent rock and roll i deixar-se de política», curiosament a aquesta amistat li va encantar una pancarta que hi havia al Palau Sant Jordi el 2002 que posava «Springsteen for president», és evident que si dius això tu no ets un seguidor de Bruce Springsteen, tant sols t’agraden les cançons que no t’incomoden ideològicament, fa un temps en la mateixa pàgina algú va penjar el vídeo de Waiting on a Sunny Day (The Rising 2001) vaig quedar de pedra quan algú la va comentar dient «Aquest és l’autèntic Bruce Springsteen»,us puc assegurar que em varen caure els collons a terra, bàsicament perquè aquestes cançons tipus «pop facilón» no són habituals en la seva obra, suposo que només va ser un comentari musical i no ideològic, però és una prova més de que hi ha gent que s’ha quedat només a una mínima part de tot el que representa Bruce Springsteen.

Perquè dic jo que si ets seguidor de Springsteen sabràs alguna cosa d’ell, com per exemple que durant la gira del Born in the USA (1984) va contestar les alabances que li havia fet Ronald Reagan «aquest jove patriota americà, Bruce Springsteen» tot dient «Dubto que el president hagi escoltat el Nebraska», que amb frases com «Ningú hi guanya sinó hi guanya tothom» deixava molt clar al costat de qui estava, que va col·laborar en un disc homenatge a Woddy Guthrie (aquell que a la guitarra i portava escrit «Aquesta màquina mata feixistes»), que va donar un cop de mà a Patti Smith (que diríem que no és de dretes precisament), que un dels seus amics i referents era Joe Strummer (que encarnava el prototip de «torie» anglès....oi?), que va tocar amb Pete Seeger durant la cerimònia de la presa de possessió de Barack Obama (curiosament varen tocar un tema d’en Guthrie) i per no allargar-me més, que s’involucrés de ple en la gira Vote for Change que donava suport explícit al demòcrata John Kerry per fer fora a Bush Jr. de la Casa Blanca.

Tot això (i molt més que hi ha) és suficient per dir que sí, que Springsteen té ideologia, com tothom, podríem dir que és d’esquerres? Sí, és evident que donar suport als drets dels treballadors, als immigrants, al programa de salut pública, tot tipus de causes socials... et col·loca sense cap dubte a l’esquerra, agradi o no a alguns, aquests alguns que li poden recriminar que com pot ser d’esquerres si està forrat? És el típic argument absurd i sense fons, la gràcia precisament és que gràcies a tenir diners (i haver-los guanyat honestament) es pot ser molt més conscient de les grans diferències socials que hi ha a la «terra de la llibertat» i que allò del somni americà queda molt lluny per a massa gent i que ell, gràcies a la seva posició, pot fer coses per ajudar, ja sigui fent un concert per recaptar fons pels veterans del Vietnam, per lluitar contra malalties minoritàries i mil actes benèfics més.

És evident que segur que té les seves contradiccions, com tothom, per exemple, és conegut el seu antibel·licisme però quan els USA varen decidir envair l’Afganistan arran de l’11-S ell hi va donar suport, si la memòria no em falla va dir «Si els responsables són allà que hi vagin i els agafin» però quan es va decidir anar a Irak s’hi va posicionar clarament en contra, tot hi això va recolzar, amb Michael Stipe de REM, el moviment «Support our troops», una moviment que si bé no estava a favor de la guerra demanava a l’administració que dotés als soldats del millor equipament possible per salvar les seves vides (hi va haver cert rebombori per un tema d’equipament defectuós o no adequat), és possible que aquest posicionament li fes perdre seguidors, i? Diria que en va sobrat... arran de las seva cançó «41 Shots» (Live in New york City, 2001) també va tenir problemes amb la policia de Nova York que es va sentir atacada pel seu contingut.

En fi, així com soc incapaç de veure cap biaix en d’altres artistes de fama mundial perquè no en conec ni l’obra ni la vida, tinc molt clar que Springsteen té ideologia, com tothom, que té una opció política definida (comptant que allà o ets republicà o ets demòcrata, no hi ha més), i que la seva extensa obra deixa molt clar els seus ideals.

ROULETTE / RULETA

 El 28 de març de 1978 a la central nuclear de Three Miles Island es va produir un accident, el nucli es va començar a fondre i va estar a punt de foradar la càpsula que el contenia, sortosament no va succeir sinó hauria estat un desastre de proporciona incalculables, (curiosament 12 dies abans s'havia estrenat la pel·lícula "El síndrome de la Xina" on una central nuclear patia el mateix accident) aquest fets varen impulsar encara més el moviment anti-nuclear als USA, el 22 de setembre del mateix any es va celebrar el primer concert dels anomenats "No Nukes" on un grapat de grups tocaven com a protesta contra una energia que consideraven potencialment perillosa, Springsteen no hi podia faltar, aquesta cançó la va escriure gravar l'Abril de 1979.

RULETA

Vàrem deixar les joguines al pati

Vaig agafar la muller i els nens i deixar la casa sense vigilar

Carregàrem tot el que poguérem al cotxe

Ningú d’aquí sap com va començar

De cop i volta tot va estar fora de control

Ara tinc algunes preguntes, senyor, necessito saber

He escoltat tot el que diu però no entenc que està dient

Però penso que tinc una bona idea de a quin joc estàs jugant

Ruleta, aquest és el nom

Ruleta, aquest és el joc ara

Ruleta, no crec el que estàs dient

Ruleta, tothom hi juga

He crescut en aquest carrer

On res es mou, tan sols una estranya brisa

En una ciutat plena dels pitjors records

Hi ha una ombra al pati del darrera

Tinc una casa plena de coses que no puc tocar

Bé, moltes d’aquestes coses ara no em faran cap bé

Jo era bomber a Riker, feia la meva feina

Senyor m’han enganyat, sento com si m’haguessin robat

Sóc prescindible, la meva vida ha estat cancel·lada, anul·lada i buidada

I ara que faràs amb el teu nou noi

Ruleta, estàs jugant amb la meva vida

Ruleta, amb els meus nens i la muller

Ruleta, cada dia les estaques es fan més grans

Ruleta, un dit diferent al gallet

Baixant pel riu que murmura

La nit parla amb reflectors

I ràdios d’ona curta xisclen

La policia patrulla pels carrers

Però he deixat enrere l’home que acostumava a ser

Tot en el que ell creia i tot el que em pertanyia

He provat de trobar el meu camí cap on cregui que serà segur

Em varen parar al control que posaren a l’interestatal

Em detingueren però em vaig deslligar i vaig córrer

Ells deien que només em volien fer algunes preguntes però crec que tenien uns altres plans

Ara no sé a qui creure i no sé què puc creure

Diuen que em volen ajudar però amb el que segueixen dient

Em sembla que aquests paios tan sols volen seguir jugant

Ruleta, amb la meva vida

Ruleta, amb els meus fills i la meva muller

Ruleta, la bala a la recambra

Ruleta, qui és l’estrany desafortunat

Ruleta, sorpresa, estàs mort

Ruleta, la pistola al cap

Ruleta, la bala girant al tambor

Ruleta, prem el gallet, nota el clic

No hi ha perill

JACK OF ALL TRADES / MANETES

 Wrecking Ball (2012) destil·la mala llet, escrit durant una crisi brutal que va fer estralls en una societat sense suficient xarxa de protecció pels més desafavorits, aquesta cançó és un bon resum del que varen haver de fer molts per subsistir i té una de les millors estrofes que ha escrit mai.

MANETES

Segaré la teva gespa

Treure les fulles del desguàs

T’arreglaré la teulada, per mantenir fora la pluja

Agafaré la feina que Déu proveeixi

Sóc un manetes

Estimada estarem bé

Clavaré els claus, posaré la pedra

Recolliré el que cultivis,

Quan hagi crescut i madurat

Treure aquell motor

I el posaré a punt fins que giri ben rodó

Sóc un manetes, estarem bé

L’huracà bufa, porta la forta pluja

Quan es trenca el cel blau

Sembla com si el món hagi de canviar

I comencem a tenir cura l’un de l’altre

Com Jesús va dir que féssim

Sóc un manetes, estarem bé

El banquer s’engreixa

El treballador s’aprima

Tot això ha passat abans i tornarà a passar

Tornarà a passar, sí, t’hi pots apostar la vida

Sóc un manetes

Nena, estarem bé

Però algunes vegades el demà

Arriba carregat de joia i sang

Aguantem la sequera, aguantem la inundació

Hi ha un nou món que s’acosta, puc veure la llum

Sóc un manetes, estarem bé

Per tant utilitza el que tinguis

Aprèn a conformar-te

Agafa el que és vell, per fer-ho nou

Si tingués una pistola, trobaria els bastards

I els hi dispararia entre cella i cella

Sóc un manetes, estarem bé

Sóc un manetes, estarem bé

JOHN HENRY

 Cançó tradicional basada en una història real, els fets van succeir a finals del segle XIX durant la construcció del ferrocarril, la lluita de l'home contra la màquina de sempre i que com sempre l'home acaba perdent.  Una de les cançons més potents del "We Shall Overcome" que en concert era bomba. La vuitena estrofa no surt a la versió oficial, però Springsteen la canta al concert del Hammersmith (i no sé si en algun més), per tant l'he traduït "tal com sona" per tant és possible que no sigui del tot correcte.

JOHN HENRY

En John Henry era un petit nadó

Assegut als genolls de son pare

Va recollir un martell i un petit tros d’acer

I plorà «Un martell serà la meva mort, Senyor, Senyor, un martell serà la meva mort»

I el capità digué a John Henry

«Ara portaré aquest trepant a vapor per aquí,

portaré aquest trepant a vapor per aquestes vies,

i colpejaré aquest acer i l’arrencaré, colpejaré aquest acer i l’arrencaré»

John Henry digué al capità

«Senyor, un home no és res més que un home,

però abans que deixar que aquest trepant de vapor em guanyi

moriré amb un martell a la mà, Senyor, Senyor,

moriré amb un martell a la mà»

John Henry anava per la dreta

Aquell trepant de vapor anava per l’esquerra

Digué, «Trepant de vapor, abans de deixar que em guanyis

em colpejaré a mi mateix fins la mort, Senyor, Senyor,

ximple de mi, em colpejaré fins la mort»

El capità digué a John Henry

«Què és aquesta tempesta que sento?»

John Henry va dir, «Això no és una tempesta capità,

tan sols és el meu martell voleiant, Senyor , Senyor,

tan sols és el meu martell voleiant»

John Henry digué al seu ajudant

«Ajudant, perquè no cantes? Perquè estic sacsejant

quinze quilos desde els malucs cap avall, sí

escolta com canta el fred acer, Senyor, Senyor,

escolta com canta el fred acer»

John Henry va colpejar per les muntanyes

El seu martell treia foc

Però ell va treballar dur;

Se li va trencar el cor

John Henry va deixar anar son martell i morí, Senyor, Senyor

John Henry va deixar anar son martell i morí

Però el pare d’en John Henry no tenia cap caixa

Que fos prou gran pels seus ossos

El van enterrar en una caixa per cotxes, ben endins a la terra

I van cobrir la tomba amb una pedra, Déu, Déu

I van cobrir la tomba amb una pedra

En John Henry tenia una dona

Que es deia Polly Ann

Va caminar fins aquelles vies

Recollí el martell d’en John Henry

La Polly feia anar l’acer com un home, Senyor, Senyor

La Polly feia anar aquell acer com un home

Cada matí, cada matí de dilluns

Quan un rossinyol* començava a cantar

Podies sentir John Henry desde una milla enllà o més

Podies sentir el martell d’en John Henry cantar, Senyor, Senyor

Podies sentir el martell d’en John Henry cantar

*Bluebird en l'original, la denominació en català de l'ocell en qüestió  és la de Siala Muntanyenc per tant he preferit posar-hi un nom més "nostrats", 

GALVESTON BAY / BADIA DE GALVESTON

 Enèsima demostració del discurs social que Springsteen fa en moltes de les seves cançons, sobretot de l'àlbum on hi ha aquesta cançó, una cançó que reflecteix el que va passar realment en aquella zona a mitjans dels 70 i inicis dels 80, la tensió entre pescadors locals i els vietnamites va arribar a ser un conflicte bastant greu i la presència del KKK no ho va afavorir, és evident que escoltar o llegir Springsteen és una bona manera d'aprendre coses de la història dels Estats Units.

BADIA DE GALVESTON

Durant quinze anys en Le Bin Son

Va lluitar a costat dels americans

A les muntanyes i deltes del Vietnam

Al ‘75 caigué Saigon i ell va deixar el seu comandament

I va portar la seva família cap a la terra promesa

Seabrook, Texas i les petites ciutats del Golf de Mèxic

Era un país de deltes i li recordava casa seva

Havia treballat com a maquinista, va estalviar diners

I va comprar una barca per pescar gambes amb el seu cosí

I junts varen recollir-ne per tota la badia de Galveston

Al matí abans que sortís el sol

Feia un petó a la seva filla adormida

Sortia pel canal

I llençava les xarxes a l’aigua

Billy Sutter va lluitar amb la companyia Charlie

A les Terres Altes de Quang Tri

Va ser ferit a la batalla de Chu Lai

Va tornar el ‘68

Llavors es va casar i va treballar pescant pel golf

En una barca que havia estat del seu pare

Al matí feia un petó al seu fill adormit

I llançava les xarxes a l’aigua

Billy seia davant el televisor mentre queia el sud*

I els comunistes entraven a Saigon

Ell i els seus amics miraven com venien els refugiats

S’assentaven en els mateixos carrers i treballaven a la costa on ells havien crescut

Aviat als bars al voltant del port se’n va parlar

D’Amèrica pels americans

Algú va dir «Els vols fora, els has de cremar»

I va portar el Klan de Texas

Una humida nit texana hi havia tres ombres al port

Van venir per cremar les barques vietnamites

A la llum del foc varen sonar trets

Dos texans jeien morts al terra

Le estava dret amb una pistola a la mà

Un jurat el va absoldre per defensa pròpia

Mentre davant del jutge estava

Però mentre en Le baixava per l’escala del tribunal

Billy digué «Amic meu, ets home mort»

Una nit de finals d’estiu Le estava mirant la riba

Billy estava a l’ombra

Amb el seu ganivet K-bar** a la mà

I la lluna va lliscar entre els núvols

Le va encendre una cigarreta, la badia semblava de vidre

Mentre caminava en Billy va guardar els ganivet a la butxaca

Va agafar aire i el va deixar passar

En la foscor en Billy va aixecar-se

Va anar a la cuina a beure aigua

Besà la seva muller adormida

I es dirigí cap el canal

I va llençar les xarxes a l’aigua

De la Badia de Galveston

*Vietnam del Sud

** Ganivet reglamentari del cos de Marines

HUNTER OF THE INVISIBLE GAME / CAÇADOR DEL JOC INVISIBLE

 Curiosa cançó, no se gaire com definir-la i desconec que va ser primer si la idea del curtmetratge/videoclip o la cançó però són una simbiosi perfecte, sembla un relat post apocalíptic una barreja de The Walking Dead, The Road, Eli's Book, però sense sang, el protagonista sembla ser una espècie de salvador o redemptor, m'agrada.

CAÇADOR DEL JOC INVISIBLE

Em vaig arrossegar fora de la rasa

I em vaig fer un arca amb fusta de xiprer i brea*

Vaig seure al marge del camí a esperar mentre plovia

Sóc el caçador del joc invisible

Em vaig despertar la nit passada per un fort crepiteig

I un espantaocells en flames damunt les vies del tren

Hi havia ciutats buides i planes cremant

Sóc el caçador del joc invisible

Tots anem amunt però ens quedem curts i caiem durament

Aquests dies passo el temps saltant per la foscor

Travessant imperis de pols, canto el teu nom

Sóc el caçador del joc invisible

Tremolant travessem el cementiri i el fum negre

Rodolem

Cap a la vall

On la bèstia té el seu tron

Allí cantaré la meva cançó i esmolaré la fulla

Sóc el caçador del joc invisible

Força és vanitat i temps és il·lusió

Noto la teva respiració, la resta és confusió

La teva pell toca la meva, que més explicar

Sóc el caçador del joc invisible

Ara prega per tu mateixa per tal de no caure

Quan l’hora de la salvació vingui a nosaltres

Quan la nostre esperança i fe i valor i confiança

Es pugui aixecar o s’esvaeixi com pols entre la pols

Hi ha un regne d’amor esperant a ser reclamat

Sóc el caçador del joc invisible

Sóc el caçador del joc invisible

Sóc el caçador del joc invisible

*Referència bíblica, Déu va ordenar a Noè que construís l'arca amb aquests materials.