22 de nov. 2013

POINT BLANK / A BOCA DE CANÓ

Aquest cop l'encarregada de fer la presentació de la cançó és la Lourdes, una amiga del facebook i una altre malalta de Bruce, que com molta altre gent relaciona les cançons de Springsteen amb el cinema.

"La cançó comença amb una genial intro de piano del gran Roy Bittan, la intensitat de les seves notes es tant important com la lletra.
L’escena que imagino per aquest tema és en blanc i negre,  que com tants altres d’en Bruce, podria ser ben bé de pel·lícula, l’acció transcorre en un carrer (de Brooklyn, posem per cas...) tot humitejat per la pluja caiguda en hores passades, mentre van apareixent els crèdits, les notes del piano segueixen sonant i la càmera ens va apropant lentament a la façana d’un edifici on,  darrera una finestra,  s’entreveu una dona mirant cap al carrer que està desèrtic, sembla que estigui pensant en com afrontara un nou dia de la seva vida,  mentrestant el Bruce ens va relatant de mica en mica la seva historia, una història que podria semblar força habitual, la manera en la que ell ens l’explica no ens deixara gens indiferents. Sempre ens agafa desprevinguts..."



La versió d'estudi

La versió en directe del concert de Winterland '78 (la cançó no sortiria publicada fins el 1981)

Versió acústica durant un concert al Shoreline Amphiteatre


A BOCA DE CANÓ

Segueixes dient les teves pregàries quan vas al llit petita?
Prega perquè demà tot estigui bé
Però els dies van caient un a un
Et lleves i et mors sense saber perquè

Bé, et disparen a boca de canó t’han disparat per l’esquena
Nena, a boca de canó,  aquesta vegada t’han enganyat això és un fet
Directe entre cella i cella, a boca de canó, directe entre les mentides que et digueren
Nena has caigut

Vas créixer on les noies joves creixen ràpid
Vas  agafar el que t’oferiren i deixares el que et demanaven, però el que et demanaven no era just, tu no havies de viure aquella vida
Jo havia de ser el teu Romeo i tu series la meva Julieta
Aquells dies tu no esperaves cap Romeo,  tu esperaves el xec de l’assistència social
I  totes aquelles coses boniques que mai podries tenir i en totes les promeses

Això sempre acaba a boca de canó, un tret entre cella i cella
A boca de canó com petites mentides que dius per esborrar el dolor
Camines al descobert, noia a boca de canó
I si fas sol moviment en fals, nena, els llums s’apaguen

Una vegada vaig somiar que estàvem un altre cop junts tu i jo nena
Tornant  a casa cap aquells vells clubs com solíem fer abans
Estàvem drets a la barra, era difícil sentir res
La banda tocava fort i tu em cridaves alguna cosa a l’orella
Em vas treure la jaqueta i mentre el bateria va contar fins a quatre
M’agafàres la mà i em vas portar a la pisa de ball
Et quedares allà quieta i m’aguantaves, després començares a ballar lentament
I mentre t’agafava fort et vaig jurar que mai et deixaria marxar

Bé, et vaig veure la nit passada caminant per l’avinguda
Tenies la cara a la penombra però vaig saber que eres tu
Estaves dreta al llindar de la porta, on la pluja no et mullava
No em vas contestar quan vaig cridar el teu nom
Tan sols et vas girar, i després tornares a mirar enllà, com un altre estrany esperant per sortir volant

A boca de canó, directe entre cella i cella
A boca de canó, directe entre les petites mentides has caigut
A boca de canó, un tret directe a través del cor

Si a boca de canó, has estat enganyada fins que has esdevingut part de l’engany
A boca de canó, camines al descobert
A boca de canó, un fals moviment més tan sols un i desaparèixes
A boca de canó, et tenen a la vista
A boca de canó, t’has oblidat com estimar? noia, t’has oblidat com lluitar?
A boca de canó, t’han de disparar al cap
Perquè a boca de canó, bang bang nena, estàs morta


6 d’oct. 2013

FROGGIE WENT A COURTIN' / GRANOTETA VA ANAR A FESTEJAR

Aquesta va pel Roc que avui ha començat l'esplai, i per celebrar-ho que millor que una cançó típicament d'esplai, diuen que tots portem un nen a dins, doncs a mi aquest nen em surt cada cop que escolto aquesta cançó.

La cançó més antiga del "Whe Shall Overcome", la primera versió de la que és té constància és del 1549 a Escòcia, d'això se'n diu buscar les arrels de la música popular...


Versió d'estudi


I l'única vegada que l'ha tocada en directe (si no m'equivoco era l'aniversari del fill d'un membre de l'organització o alguna cosa així)


GRANOTETA SE'N VA A FESTEJAR

El senyor Granota va anar a festejar
I va fer un passeig, uh-huh
Granoteta va anar a festejar
I va fer un passeig, uh-huh
Granoteta va anar a festejar i va fer un passeig
Espasa i pistola al seu costat
Uh-huh, uh-huh, uh-huh.

Va baixar cap a casa de la senyoreta Rateta, uh-huh
Va baixar cap a casa de la senyoreta rateta, uh-huh
Va baixar cap a casa de la senyoreta rateta,
On ja hi havia estat abans alguna vegada
Uh-huh, uh-huh, uh-huh.

Va fer seure a la senyoreta Rateta a la seva falda, uh-huh
Digué: “Senyoreta Rateta, et vols casar amb mi?” Uh-huh
“Sense el consentiment del meu tiet Rata
No em podria casar ni amb el president”
Uh-huh, uh-huh, uh-huh

Bé, El tiet Rata va donar el seu consentiment, uh-huh
Ei el tiet Rata va donar el seu consentiment, uh-huh
El tiet Rata va donar el seu consentiment
I la mustela va escriure la notícia
Uh-huh, uh-huh, uh-huh

Bé, i ara on es farà el sopar de casament, uh-huh.
On es farà el sopar de casament, uh-huh
Bé, on es farà el sopar de casament, uh-huh
Baixant pel camí en un arbre buit
Uh-huh, uh-huh, uh-huh

Si, la primera a arribar va ser una arna volant, uh-huh,
La primera a arribar va ser una arna  volant, uh-huh
La primer a arribar va ser una arna tot volant
Que va posar les estovalles
Uh-huh, uh-huh, uh-huh

Bé, el següent a entrar va ser un petit insecte uh-huh
El següent a entrar va ser un petit insecte uh-huh
El següent a entrar va ser un petit insecte uh-huh
Va portar el whisky en una gerra d’aigua
Uh-huh, uh-huh, uh-huh

La següent a entrar va ser una gran serp negre, uh-huh
La següent a entrar va ser una gran serp negre, uh-huh
La següent a entrar va ser una gran serp negre
I els va perseguir a tots fins el llac
Uh-huh, uh-huh, uh-huh

Un trosset de pa posat en un prestatge uh-huh,
Un trosset de pa posat en un prestatge uh-huh,
Un trosset de pa posat en un prestatge
Si en vols més pots cantar-ho tu mateix
Uh-huh, uh-huh, uh-huh

26 de jul. 2013

BLOOD BROTHERS / GERMANS DE SANG

Una de les moltes cançons de Springsteen  dedicades a l'amistat, potser una de les millors, una magnífica història d'amistats que perduren en el temps tot i que semblava que s'havien acabat, publicada en el Greatests Hits (1995) a ningú se li escapa l'evident relació entre aquesta cançó i el retrobament amb la E Street Band després de 8 anys de separació, val a dir que un dels moments més emotius de "Springsteen & I" és quan Springsteen al cantar les últimes estrofes no pot evitar que se li humitegin els ulls...


El vídeo oficial


El muntatge que en va fer l'Enric Salas tot barrejant la versió acústica amb una de més rockera amb una estrofa extra



GERMANS DE SANG

Jugàvem a ser el rei de la muntanya de més enllà
El món carregant turó amunt, i érem dones i homes
Ara ja fa molt temps, el temps i la memòria s’esvaeixen
Teníem els nostres propis camins per recórrer i oportunitats que no es podien perdre
Estàvem espatlla contra espatlla cadascú lluitant per l’altre
Diguérem que fins que ens moríssim sempre seriem germans de sang

Ara la duresa d’aquest món lentament esmicola els teus somnis
Fent de les promeses fetes una broma pesada
I el que una vegada semblava negre o blanc és torna en tants tons de gris
Ens perderem entre tanta feina per fer  i factures per pagar
I és un llarg camí, i no hi ha gaire refugi
Sense ningú corrent al teu costat germà de sang

Travessant les cases de la mort deixant enrere els caiguts pel camí
Sempre endavant i mai mirant enrere
Ara no sé com em sento, no sé com em sento aquesta nit
Si caic sota les rodes, si perdó o guanyo vista
Si tampoc sé perquè, no sé perquè faig aquesta crida
O si res d tot això acaba important per res

Però les estrelles brillen com si s’hagués descobert un misteri
Em continuaré movent a través de la foscor amb tu en el meu cor
Germà de sang

9 de jul. 2013

JUNGLELAND

Aquest cop  la presentació no és meva,  li vaig preguntar a l'Enric Salas si li venia de gust fer-la ell, l'Enric és un grandíssim coneixedor de tot el que fa referència a Bruce Springsteen , a més fa uns vídeos fantàstic de les seves cançons amb la traducció de la lletra al castellà (les traduccions em sembla que li fa el seu germà Julià, un altre expert en springsteenologia...)...però no us perdeu el vídeo, és seu...i ha tingut el detall de posar-hi els subtítols amb la meva traducció. 

"Quan es parla de Jungleland, el primer que ve al cap és l'increïble solo de saxo de Clarence Clemons, sens dubte un dels saxos més memorables de la història del Rock. Però Jungleland és molt més que això. És la cançó més ambiciosa de tota la discografia del Boss. L'èpic final del seu disc més gegantí. L'escenari dels carrerons i platges de New Jersey dels primers discos dóna pas a l'immensitat de la nit a la ciutat de Nova York, la Terra de la Jungla. On els poetes no escriuen res, esperant el seu moment per intentar una última i honrosa resistència. Però acaben ferits, ni tan sols morts, en un autèntic vals mortal. L'òpera del Rata Màgica travessant els passadissos de la nit. Una cançó com aquesta justifica tota la carrera musical de qualsevol artista... "


El magnífic muntatge de l'Enric

Jungleland

Als Rangers els hi feren una benvinguda
A Harlem ahir tard a la nit
I el Rata Màgica conduía la seva brillant màquina
Pels límits de l’estat de Jersey
Noia Descalça asseguda al capó d’un Dodge
Bevent cervesa tebia sota la suau pluja d'estiu
El Rata entra a la ciutat i es doblega els pantalons amunt
Junts intentaràn tenir una aventura
I desaparèixer tot baixant Flamingo Lane

Bè, les Autoritats Legals corren Flamingo avall
Caçant al Rata i la noia descalça
I els nens que hi ha per allà semblen només ombres
Sempre tranquils, agafant-se les mans
De les esglésies a les presons
Aquesta nit tot és silenciós al mòn
I prenem posicions
A Jungleland

Les colles de mitjanit s’han reunit
I pacten una cita aquesta nit
Es trobaràn sota aquell gegantí símbol d’Exxon
Que il-lumina aquesta preciosa ciutat
Nano, fan una òpera a l’autopista
Fan un ballet que sembla una baralla allà al carreró
Fins que les sirenes
De la poli local
Estripen aquest sagrada nit
El carrer està viu
Els deutes secrets estàn pagats
Els contactes fets, s’esvaeixen sense ser vistos
Nens branden guitarres com si fossin navalles
Lluitant per la màquina de discos
Els afamats i els caçats
Exploten en bandes de rock & roll
Que s’enfronten entre elles al carrer
A Jungleland

A l’aparcament els visionàris
Vesteixen a l’última moda
Al carreró les noies dancen
Els discos que posa el Dj
Amants de cor solitari
S’esforçen en fosques cantonades
Desesperats mentre avança la nit
Tan sols una mirada
I un xiuxiueig, i ja no hi són
  
Sota la ciutat bateguen dos cors
Les ànimes són com motors travessant la nit tendrament
En un dormitori tancat
Entre murmuris un suau refús
I després una rendició
I en els tunels de la part alta
El Rata és abatut pel seu propi somni
L’eco dels trets ressona pel passadíssos de la nit
Ningú veu quan se l’emporta l’ambulància
O com la noia apaga el llum del dormitori

A fora el carrer està en flames
En un autèntic vals mortal
Entre el que és carn i el que és fantasia
I el poetes d’allà
No escriuen res de res
Tan sols se’n mantenen  a distància i deixen que tot passi
I en un instant de la nit
Li arriba el seu moment
I prova de prendre una opció honesta
Però el fort vent el fereix
Però no el mata
Aquesta nit a Jungleland

21 de maig 2013

IT'S HARD TO BE A SAINT IN THE CITY / ÉS DIFÍCIL SER UN SANT A L A CIUTAT

Una altre mostra de l'Springsteen més urbà, l'univers del qual està ple de fatxendes, macarres, baralles, polis etc...una altre cançó que, sincerament, no sé que dir-ne, de fet crec que ni ell mateix en sabria donar una altre explicació que no fos la de :"Ufff...tenia vint-i-pocs anys i tenia el cap ple de pardals  i va sortir-ne això...i la majoria de cançons del Greetings", això m'ho acabo d'inventar, però podria ser ben veritat, de fet als Dvd "Storytellers" és l'explicació que en dona de "Blinded by the light"..., suposo que Springsteen, que  llavors tenia 23 anys,  encara no havia viscut prou per fer cançons amb un contingut podríem dir-ne social una mica més clar i no tant críptic...a no ser que volgués explicar el que literalment explica...




El mític concert del Hammersmith del Londres l'any 1975

Al Tívoli de Barcelona, el concert de les corredísses

Durant la inacabable gira de "Wrecking Ball"


ÉS DIFÍCIL SER UN SANT A LA CIUTAT

Tenia la pell com el cuir i el semblant dur com el diamant d’una cobra
Vaig néixer trist i gastat però vaig explotar com una supernova
Podia caminar com en Brando directe cap al sol
Després ballar com un Casanova
Amb el meu garrot la jaqueta i el cabell allisat i fi
Estrelles de plata tatxonades a la roba com una Harley en zel
Quan feia el fatxenda mentre baixava pel carrer podia sentir els seu cor bategar
Les germanes tiraven enrere, “És guapo aquest home”
El lisiat de la cantonada cridava, “Monedes per la teva pena.”
Aquells nois de la gasolina parlen barroerament
És tant difícil ser un sant a la ciutat

Era el rei del carreró, mama, podia dir el que volgués
Era el príncep dels pobres coronat a la festa dels pidolàires
Era el profeta dels macarres ho mantenia tot en calma
Tan sols un jugador dels carrerons amb sort fins i tot al perdre
I quan s’acostava el merder m’estirava al terra
El diable va apareixer com Jesús en mig del vapor del carrer
Ensenyant-me una mà vaig saber que ni els polis el podrien guanyar
Vaig notar la seva ardent respiració al meu coll quan em vaig ficar en el merder
És tan dur ser un sant a la ciutat quan tan sols ets un noi al carrer

I els savis del metro seuen com si fossin morts vivents
Com si les vies repiquen amb ritme, els seus ulls fixats al davant
Van per una línia d’equilibri i s’aguanten tan sols per un fil
Però aquest tunels són massa calents el calor et pot colpejar
T’aixeques per sortir-ne a la propera parada però t’empenyen per fer-te seure
El teu cor comença  a bategar més ràpid del que tu pots correr
Després ja estàs fora d’aquell forat i de tornada al carrer

I les germanes del South Side són boníques
El lisiat de la cantonada cridava, “Monedes per la teva pena.”
Aquells nois de la gasolina parlen barroerament
És tant dur ser un sant a la ciutat

4 d’abr. 2013

MAN AT THE TOP / HOME AL CAPDAMUNT

Vinga va reconeixem-ho, a tothom li agradaria estar , ni que fos per uns moments, per damunt dels altres.

Grabada l'any '84 durant les sessions del "Born in the USA" finalment va ser descartada, em sembla que va ser cara B d'un single, però no he trobat de quin....


Tal i com sona al "Tracks", el vídeo és un repàs dels presidents dels Estats Units, de Washington fins a Obama (no sé si surten tots però casi...)

Versió acústica durant el concert de París '85


HOME AL CAPDAMUNT

Aquí ve un bomber, aquí ve un poli
Aquí ve un manyà, aquí ve la cambrera patinant
Sempre ha estat així, i mai s’aturarà
Tothom vol ser l’home al capdamunt

Tothom vol ser l’home al capdamunt
Tothom vol ser l’home al capdamunt
Apunta la teva arma, fill, i dispara el teu tret
Tothom vol ser l’home al capdamunt

Ric, pobre, captaire, lladre
Doctor, advocat, cap indi
Una cosa en comú tots tenen
Tothom vol ser l’home al capdamunt

Tothom vol ser l’home al capdamunt
Tothom vol ser l’home al capdamunt
Apunta la teva arma, fill, i dispara el teu tret
Tothom vol ser l’home al capdamunt

L’home al capdamunt diu que s’està molt sol aquí dalt
Si se’n està, home, no em preocupa
Desde la gran casa blanca fins al pàrquing
Tothom vol ser l’home al capdamunt

Aquí ve un banquer, aquí ve un home de negòcis
Aquí ve un nen amb una guitarra a la mà
Somiant que el seu àlbum arriba al numero u
Tothom vol ser l’home al capdamunt

Tothom vol ser l’home al capdamunt
Tothom vol ser l’home al capdamunt
Apunta la teva arma, fill, i dispara el teu tret
Tothom vol ser l’home al capdamunt


8 de març 2013

WRECKING BALL / BOLA TRENCADORA

Durant molts anys quan algú em preguntava quina era la meva cançó preferida la meva resposta sempre era la mateixa: "Badlands", però he de reconèixer que  ara ja no ho és, i la culpa és de "Wrecking Ball", i és que desde el primer cop que la vaig sentir ja em va agradar moltíssim i a mida d'anar-la escoltant m'ha anat agradant més i més, a vegades quan et fan triar una cançó molta gent rebusca en tot el repertori a veure quina és al millor història, la més emotiva, tendre o, perquè no, divertida, personalment la meva elecció sempre s'ha basat en les sensacions que em produeix cada cop que l'escolto i "Wrecking Ball" ha aconseguit posar-me a pell de gallina cada cop que l'escolto, molts cops quan vaig a còrrer o amb bici vaig escoltant música (o reconec, Bruce bàsicament...mai me'n recordo de renovar el repertori...) i m'ha passat més d'un i de dos cops (i de tres) que en el moment que sona "Wrecking Ball" estic a punt de començar una tram dur o bé ja hi sóc de ple i és com si em fotés un xute d'adrenalina bestial, per uns minuts el cansament desapareix i tens ganes d'anar més i més ràpid, ets el millor i en Kilian Jornet és un passarell ...la putada és que molts cops s'acaba la cançó abans que la pujada...i tornes a ser el pelacanyes que eres feia cinc minuts.

Springsteen la va escriure com a homenatge a l 'estadi dels Giants que enderrocat l'any 2010, i realment la lletra és prou clara, el títol fa referència a aquelles boles penjades d'una grua que ensorren els edificis a base de cops,  però a mi em dona l'impressió que Springsteen va aprofitar per fer una espècie d'oda a la maduresa, o potser més aviat una defensa aferrissada del fer-se gran (que no envellir), un desafiament a tots aquells que donen per caducat a algú senzillament per l'edat, és com si els digués: "Ei, si ja tinc una edat, però el que jo he viscut no m'ho treu ningú i encara que el meu final sigui trist marxaré amb el cap ben alt", com diu la cançó tots tenim les nostres petites i glorioses victòries. 




Vídeo oficial

Al festival de l'illa de Wight


BOLA TRENCADORA

Vaig ser fet d’acer
Aquí als aiguamolls de Jersey
Fa uns boirosos anys enrere
A través del fang i la cervesa
La sang i els brindis
He vist campions venir i anar
Per tant si tens pebrots senyor
Si, si tens les boles
Si penses que és el teu moment
Llavors travessa la línia
I porta la teva bola trencadora
Porta la teva bola trencadora
Porta la teva bola trencadora
Vine i fes el teu millor llançament
Deixa’m veure que tens
Porta la teva bola trencadora

Ara, la meva casa és aquí en aquests prats
On els mosquits creixen tant com avions
Aquí on es vessa sang
El camp és plè i els Giants jugen els seus partits

Per tant aixequeu els vasos
I deixeu-me sentir les vostres veus
Perquè aquesta nit tots els morts són aquí
O sigui que porta la teva bola trencadora
Porta la teva bola trencadora
Porta la teva bola trencadora
Vine i fes el teu millor llançament
Deixa’m veure que tens
Porta la teva bola trencadora

Si, sabem el que vindrà demà
Cap d’aquests estarà aquí
O sigui que aguanta la teva ira
Aguanta la teva ira
Aguanta la teva ira
I no sucumbeixis a les teves pors

Ara, quan tot aquest acer
I aquestes històries
S’oxiden
I tota la nostre joventut i bellesa
Ha retornat  a la pols
Quan el joc ja està decidit
I se’ns acaba el temps
I totes les nostres petites i glorioses victòries
S’han convertit en plaçes de pàrquing
Quan tots els teus millors desitjos i esperançes
S’escampen al vent
I arriben temps difícils i
Temps difícils se’n van
Temps difícils arriben i temps difícils se’n van i
Temps difícils arriben i temps difícils se’n van i
Temps difícils arriben i temps difícils se’n van i
Temps difícils arriben i temps difícils se’n van
Si, tan sols per tornar un altre cop

Porta la teva bola trencadora
Porta la teva bola trencadora
Vine i fes el teu millor llançament
Deixa’m veure que tens
Porta la teva bola trencadora

Porta la teva bola trencadora
Porta la teva bola trencadora
Vine i fes el teu millor llançament
Deixa’m veure que tens
Porta la teva bola trencadora

20 de febr. 2013

BETTER DAYS / DIES MILLORS

A petició del Xavi (Keks).

No sóc un expert en Bruce Springsteen, però crec que no m'equivoco si dic que si hi ha una cançó que reflecteix els seus sentiments més personals i íntims aquesta és Better Days, realment en aquell ja llunyà 1992  la seva vida ja havia fet un tomb important: s'havia casat amb Patti Scialffa, havia tingut un fill...i havia deixat de banda la E Street Band... d'aquest nou Springsteen en sorgiren els àlbums "maleïts" de la seva carrera, no seré jo els que els critiqui o defensi, no estan a la meva llista de preferits però és que tampoc ho està "The Wild, the inocent...", per gustos... Crec que Springsteen reflecteix en aquesta cançó unes ganes terribles de canviar, canviar a tots nivells, o si més no prendre's una llarga temporada de descans i dedicar-se a viure  i disfrutar aquella nova vida que tenia, per sort per tots nosaltres aquest descans tan sols va durar tres anys. 


El vídeo oficial

A l'època dels "unpluggeds" de la MTV....ell el va fer "plugged"...amb dos collons

Versió acústica amb el seu amíc Elliot Murphy



La meva ànima va desaparèixer mentre jo seia i escoltava
Com pasaven les hores i els minuts
Si, tan sols seure a qualsevol lloc esperant que la meva vida començés
Mentre em fugia
Estic cansat d’esperar que arribi demà
O aquest tren que ha d’arribar tronant pel revolt
Tinc un nou vestit una boníca rosa vermella
I una dona a qui puc dir amiga

Aquests són dies millors nena
Si, s’acosten brillants dies millors
Aquests són dies millors
Dies milors amb una noia com tu

Vaig pixar-me al dolç petò de la fortuna
És com menjar caviar i merda
És un trist i divertit final trobar-te a tu mateix simulant
Ser un home ric amb una camisa de pobre
Arrosegava el cul quan desde un vagó de rodamons
El teu cor va brillar com un diamant
Aquesta nit jeure als teus braçós tallant amulets de la sort
D’aquests òssos tan cansats

Aquests són dies milors nena
Aquests són dies millors de veritat
Aquests són dies millors
Si, s’acosten brillants dies millors

Ara uan vida d’oci i un tresor pirata
No fan molt per una tragèdia
Però és ,amic meu, un home trist que viu en aquesta pell
I no pot aguantar la companyia
Tots els tontos te motius per sentir pena d’ell mateix
I el converteix el seu cor en pedra
Aquesta nit aquest tonto està a mig camí del cel i a tan sols a una milla de l’infern
I em sentó com si anés cap a casa

Aquests són dies millors nena
Si, s’acosten brillants dies millors
Aquests són dies millors
Dies milors amb una noia com tu

Aquests són dies milors nena
Aquests són dies millors de veritat
Aquests són dies millors
Si, s’acosten brillants dies millors

7 de febr. 2013

WORKING ON THE HIGHWAY / TREBALLANT A L'AUTOPISTA

Aquesta va per mi (que ja toca) que avui igual que el protagonista de la cançó m'he passat el dia picant pedra i no precisament en sentit figurat, això si, no era a l'autopista.

Una genial cançó amb aires rockabillis, i com tantes altres vegades el personatge és un altre pobre diable que es passa el dia treballant tot esperant una vida millor amb la seva xicota i quan es pensa que ja la té tot se'n va en orris i torna ser un pobre diable tancat  a la garjola...





Paris '85


Verona '93 gira Human Touch /Lucky Town (amb la banda "alternativa")


Gira 2012, no sé on...


Paris '98, versió acústica


Divendres al vespre dia de cobrar els nois surten de la feina
Parlant del cap de setmana, traient-se la pols de sobre
Alguns van cap a casa amb les seves famílies, alguns busquen brega
Alguns baixen cap a Stovell i porten els problemes a les camises

Treballo pel comtat a la 95
Tot el dia aguantant una bandera vermella i veient els cotxes passant-me pel costat
Al meu cap guardo una foto d’una preciosa noieta
Algú dia Senyor tindré una vida millor que aquesta

Treballant a l’autopista posant l’asfalt
Treballant a l’autopista tot el dia sense parar
Treballant a l’autopista picant pedra
Treballant a l’autopista
Treballant a l’autopista

La vaig trobar en un ball a Union Hall
Ella s’estava dreta amb els seus germans, l’esquena contra la paret
Algunes vegades anàvem passejant fins vies de la Union
Un dia vaig mirar-la directament i ella em va mirar directament a mi

O sigui que treballo a l’autopista posant l’asfalt
Treballant a l’autopista tot el dia sense parar
Treballant a l’autopista picant pedra
Treballant a l’autopista
Treballant a l’autopista

Vaig estalviar diners i ho vaig engegar tot
Vaig anar  a veure el seu pare però no teniem molt a dir-nos
“Fill, que no veus que tan sols és una noieta i que no sap res d’aquest cruel, cruel món”

Marxàrem cap  a Florida, i tot anava bé
Un dia el seu germà va venir i se l'endugué i posàren dins d'un blanc i negre*
El fiscal va mantenir la promesa que va fer aquell dia
I el jutge es va tornar boig i em va engarjolar al moment
Em llevo cada matí amb el toc de la campana de la feina
El zelador anem amb la quadrilla de carreteres del Comtat de Charlotte

Treballant a l’autopista posant l’asfalt
Treballant a l’autopista tot el dia sense parar
Treballant a l’autopista picant pedra
Treballant a l’autopista
Treballant a l’autopista

Treballant a l’autopista posant l’asfalt
Treballant a l’autopista tot el dia sense parar
Treballant a l’autopista picant pedra
Treballant a l’autopista
Treballant a l’autopista

* Cotxe de policía



25 de gen. 2013

THE RIVER / EL RIU

Clàssica entre les clàssiques, segurament és una de les cançons de Springsteen que més emociona, quantes llàgrimes haurà fet vessar? tal i com diu Junne Skinner al seu llibre: "The River pot ser que estigui entre les balades més fosques de Springsteen, però també és una de les més humanes", i realment és una balada molt fosca, que parla sobre una joventut perduda i un futur no gens esperançador, un casament obligat i per tant infeliç i una feina incerta, realment és un retrat d'una part de la generació de Springsteen que tants cops ha reflexat en les seves cançons.



La versió del Live 75/85, amb una introducció on Springsteen explica una part de la seva joventut, la tinc traduïda, un dia d'aquests la penjo...

Com sempre, la imprescindible versió acústica


Vinc del fons de la vall
On senyor, quan ets jove
T’ensenyen a fer el mateix que va fer el teu pare
La Mary i jo ens vàrem coneixer a l’institut
Quan ella tan sols en tenia disset
Conduíem fora de la vall cap allà on els camps eren verds

Anàvem cap al riu
I al riu ens capbussàvem
Oh cap al riu conduíem

Després vaig deixar embarassada a la Mary
I, tio, això va ser l’únic que ells va fer
I quan en vaig fer dinou vaig rebre un carnet del sindicat i una jaqueta de casament
Anàrem cap al jutjats
I el jutge va fer la resta
Sense somriures de casament, sense caminada cap a l’altar
Sense flors, sense vestit de casament
Aquella nit baixàrem cap al riu
I al riu ens capbussàrem
Oh cap al riu haviem conduït

Jo tenia una feina a la construcció a la Johnstown Company
Però últimament no hi ha gaire feina degut a l’economia
Ara totes aquelles coses que semblaven tant importants
Bé, senyor, s’esvaeixen en l’aire
Ara tan sols faig com si no me’n recordés
Mary fa com si no li importés

Però ens recordo passejant amb el cotxe del meu germà
El seu cos bronzejat i suat allà al pantà
A la nit a la riba jeiem desperts
I la tenia prou a prop per notar la seva respiració

Ara aquests records tornen per perseguir-me
Em persegueixen com una maledicció
És un somni una mentida si no es fa real
O és una cosa pitjor, que m’envia
Cap al riu, però sé que el riu està sec
Que m’envia cap al riu aquesta nit
Cap al riu
La meva nena i jo
Oh cap al riu conduíem