LEAP OF FAITH / SALT DE FE

Una de les cançons de "Lucky Town", amb una lletra que no deixa marge per l'interpretació, les metàfores que fa servir Springsteen són prou clares....una mica més explícit i li censuren la cançó o li posen l'adhesiu de "Parental advisory". La traducció del títol és rareta, potser seria millor "Saltar al buit esperant que hi hagi xarxa"... però seria massa llarg no ?

“La propera cançó se’m va apareixer en un somni… no és veritat, no és veritat… crec que va ser en un restaurant xinès, de fet, però… de qualsevol manera, és sobre miracles i és sobre haver de fer un pas endavant… fer el que has de fer… ser l’home o la dona que has de ser…sabeu de què parlo?” (15-06-1992, Estocolm, Suècia) Extret del bloc “Cowboys of the sea”

La versió d'estudi

El videoclip oficial (aquest vídeos fets amb imatges de concerts sempre funcionen)

Una insòlita versió acústica

I amb la E Street

SALT DE FE

Arreu del món plovia a bots i barrals

Jo em rascava on em coïa

Oh, no tenia ni desamor ni desesperació però m’aborria

Per tant nena et vaig prendre com una bala perduda

Fa falta un salt de fe per tal que les coses funcionin

Fa falta un salt de fe per mostrar valor

Fa falta un salt de fe per tal que les coses funcionin

En el teu cor has de confiar

Ara les teves cames són el cel i els teus pits l’altar

El teu cos la Terra Promesa

Crides “Salta!” però el meu cor vacil·la

Rius i dius “Noi, no ho entens?”

Fa falta un salt de fe per tal que les coses funcionin

Fa falta un salt de fe per mostrar valor

Fa falta un salt de fe per tal que les coses funcionin

En el teu cor has de confiar

Ara tu ets el Mar Roig i jo sóc Moisès

Et vaig fer un petó i et vaig estirar en un llit de roses

Les aigües es van obrir i l’amor vessà dins

Sóc el fill de Jesús santificat

Avui la lluna sembla jove però jo ho sóc més

Sota un vel de somnis una suau pluja de benediccions

Estimada puc sentir la primera brisa de l’estiu

I en el teu amor he tornat a néixer

Fa falta un salt de fe per tal que les coses funcionin

Fa falta un salt de fe per mostrar valor

Fa falta un salt de fe per tal que les coses funcionin

En el teu cor has de confiar

Spirits in the Night a Razzmatazz, tribut sense artifícis.

Fa un temps vaig tenir l’oportunitat de disfrutar d’un concert d’en Sergio Gisbert en solitari, un concert acústic on el músic saragossà feia un homenatge (fins i tot vassallatge) a Bruce Springsteen, a la crònica que en vaig fer vaig escriure (aquí la podeu llegir) que tenia ganes de veure’l amb els Spirtits in the Night, la banda tribut a Springsteen que lidera, doncs bé, el dissabte passat a Razzmatazz vaig poder satisfer aquest desig.

Al voltant d’unes 250 persones van mig omplir la sala petita de Razzmatazz, diria que gairebé totes amb ganes de passar una bona estona escoltant com els Spirits feien una repassada al repertori de Springsteen, i per obrir boca varen arrencar amb Better Days he de reconèixer que em va sorprendre, no és que em desagradi la cançó però el fet que comencessin amb una cançó d’un dels seus àlbums més criticats ja em va fer veure que no tenien manies i que s’atrevien amb tot, The Promised Land ens va enviar cap a finals dels 70, potentíssima versió que la banda va executar a la perfecció i amb un Gisbert entregat i brillant, i és que els Spirit són , crec, més que una banda tribut són un excel·lent grup de rock, les tres guitarres, baix, dos teclats,  dos saxos, bateria, violí i mandolina (entre el grup hi ha un parell d’ “homes orquestra”) donen per molt i crec que treuen el màxim rendiment de cada cançó, No Surrender i Murder Inc. van tancar aquest primer “tour de force”, Brilliant Disguise va permetre recuperar l’alè a la banda i va suavitzar el concert, una bona interpretació que compta com a afegit al tema original l’incorporació d’un violí (instrument que aprofiten al màxim en més d’una cançó gràcies a les bones maneres d’en Jaime Lapeña), Loose Ends (una de les cançons preferides d’en Sergio i que dona títol a l’àlbum tribut que va fer) va donar pas a Fire i aquesta a la brillant Spirits in the Night on el saragossà es va poder divertir a gust tot “jugant” amb la lletra de la cançó i el públic, per sort però en Sergio juga a la seva manera, no és el Bruce i sortosament no el vol imitar, naturalment és impossible que no s’escapi algun tic però no crec que ho faci conscientment i no són habituals, està clar que el que els hi agrada és tocar les cançons del de NJ i deixar les imitacions als professionals del tema… Amb Human Touch retornarem als ’90, però només per uns moments després una potentísima interpretació de The Ties that Bind  (em va posar la pell de gallina i tot…) en va fer retrocedir fins al ’81, seguidament en Sergio va presentar la que segons ell és segurament la millor cançó del món, i molts (la majoria suposo) ja sabíem quina era abans de que comences a sonar, i és que Thunder Road és , com diu el meu amic Rafi, LA CANÇÓ, després va venir el moment Badlands, la segona en el meu podi personal, per desil·lusió meva i alegria del públic en general van fer la versió “moderna”…ho sento, segueixo pensant que la millor versió és la del 75/85…però no per això va deixar d’entusiasmar-me aquest cant a l’optimisme, llavors va venir una de les sorpreses de la nit, en Sergio va fer pujar a l’escenari al Sergi Sardina i al Jordi Minguell, cantant i guitarra respectivament de The No Surrender Band, banda tribut nascuda fa pocs anys del foro de l’Stone Pony (a veure si els vaig a veure algun dia, de l’últim cop fa cinc anys i pel que diuen han millorat molt),  junts van interpretar Because The Night , va ser curiós poder sentir a la vegada dues maneres tant diferents de cantar el mateix, evidentment el “duel” de guitarres també va ser-hi, va arribar el torn de quatre temes que  són , potser, les cançons més conegudes de Springsteen (pel públic en general vull dir) : Born in the USA,  The River, Hungry Heart i Dancing in the Dark, he de reconèixer la meva predilecció per les dues primeres, les altres dues mai m’han acabat de fer el pes, això si Gisbert va intentar que el públic cantés a Hungry..i ho va aconseguir, bé, tot no…jo no vaja…després va venir Born to Run interpretada amb tota l’energia que neccesita aquest obra mestra, per recuperar-se els Spirtis van deixar l’escenari per tal de que en Joan i el Xavi (“capos” de l’Stone Pony) fèssin un sorteig entre el públic…val a dir que tots els que estàvem allà ens quedàrem amb les ganes de saber que hi havia dins la caixa que l’afortunat guanyador del sorteig es va endur…

Pel primer bis va sortir en Sergio sol a l’escenari, i va cantar I Wish I Were Blind en acústic, i vaig poder tornar a veure aquell Gisbert que vaig conèixer a Vilafranca fa uns mesos, magnífic, però el concert acústic va acabar ràpid i la resta de la banda va tornar a pujar  a l’escenari per arrencar amb l’enganxosa cançó pop Waiting on a Sunny Day, i va tornar a fer cantar el públic i a fer una mica de festival, que és pel que serveix aquesta cançó bàsicament, però per fi va tornar a l’Springsteen més guitarrer i va començar una brillant Cadillac Ranch, una d’aquelles cançons que el de NJ sap fer per divertir-se i passar una bona estona,  Glory Days va tancar el concert deixant-nos a la majoria (o a mi com a mínim) amb ganes de més, varen ser dues hores i mitja de concert vint-i-dues cançons totes elles interpretades amb molta solvència, sense més concessions de les estricatament necessàries, encara que personalment hagués eliminat o Hungry o Waiting (…ho sento, a mi el pop no m’acaba d’entrar, ni que faci el mateix Boss..) i potser n’hagués inclòs alguna del Wrecking Ball o del The Ghost Of Tom Joad (on Gisbert hagués tornat a brillar acústicament), però el temps era el que era i sempre en sobre alguna o en falta alguna altre, un altre punt a millorar crec que eren els temps entre tema i tema, excessius en algun cas encara que és veritat que també hi va haver algun problema tècnic, tot i aquest “peròs” he de dir que vaig disfrutar molt d’una banda que sense caure en els excessos (ni el ridícul) i amb una solvència total fa que et sentis , ni que sigui per uns moments, menys orfe de concerts del Bruce…això si quan surts dius: ”Són molt bons…però quines ganes que torni el de veritat !!!”.

Aquí us deixo un parell de vídeos.

 Murder Inc.

Loose Ends

I'M ON FIRE / ESTIC ENCÈS

Una de les cançons més sensuals, curtes i versionades de Springsteen, només un apunt pel que fa a la traduccció, en la primera frase Springsteen diu : "...is your daddy home" val a dir que la traducció literal de "daddy" seria "pare o papa", però seguint la majoria de traduccions opto per xicot, dubto que Springsteen tingués en ment el pare de la noia en qüestió sinó més aviat al pare o home de la casa, vaja suposo...

Aquest cop us deixo el comentari que en va fer l'Eduardo Izquierdo al seu impressionant i imprescindible blog  "Los hijos bastardos de Henry Chinaski":

"Grabada en febrero de 1982, forma parte de las primeras sesiones de grabación del disco. Max Weinberg y Roy Bittan juegan un papel esencial en la ambientación de la canción que se completa con la manera de cantar de un Springsteen entre dulce y lujurioso. A fin de cuentas el mensaje es claro nena: estoy ardiendo. Con pinceladas de ese rockabilly que Bruce siempre ha aprovechado para meter en sus discos (sus sesiones están llenas de la etiqueta “rockabilly versión”), el tema fluye y sobre todo transmite esa sensación de necesidad sexual, de pulsión física que lo hace, más allá de sus cualidades líricas o musicales, excelente"

Videoclip oficial

Cantada per en Johnny Cash

Hard Rock Calling 2013

ESTIC ENCÈS

Ei noieta, hi ha el teu xicot a casa?

Ha marxat i t’ha deixat sola?

Tinc un mal pensament

Estic encès

Ara digue’m nena, es porta bé?

Et pot fer les coses que jo et faig?

Et puc fer volar

Estic encès

Algunes vegades és com si algú agafés un ganivet desafilat nena, i t’obris una vall de quinze centimetres al mig de l’ànima

A la nit m’aixeco amb els llençols molls de suor i un tren de càrrega travessant-me el cap

Només tu pots calmar el meu desig

Estic encès

Jaime Anglada, de Mallorca a Nebraska

Divendres pasat al Koitton Club hi va actuar en Jaime Anglada, cantautor, actor i presentador mallorquí, el concert formava part d’un serie de concerts presentats per Cara a Caraperro on dievrsos cantautors i grups tocaven les cançons d’un disc que els hagués influenciat en la seva carrera, en el cas de Jaime Anglada l’àlbum en qüestió era el “Nebraska” de Bruce Springsteen, per aquells que no en sàpiguen gran cosa els en faré cinc cèntims, el disc en qüestió ni va ser concebut com a tal , de fet era una maqueta que Springsteen va grabar  a casa seva (en format acústic) i que va portar al seu manàger per veure que hi deia, finalment però tant en Landau (el mànager) com el seu amic i company Steve Van Zandt el vàren convencer perquè la maqueta en si fos un àlbum (deprés de pasar-lo una mica per la taula de so clar…) així doncs és com va veure la llum el primer (i per alguns el millor) disc acústic de Bruce Springsteen, un bon grapat de cançons més aviat tèrboles i a voltes depriments, amb pocs (o cap) moments alegres, si en voleu llegir més aquí en teniu una bona ressenya

Abans de començar el concert va dedicar uns minuts a fer una mica de presentació d’ell mateix (és poc conegut aquí) i va explicar significava per ell interpretar Nebraska, amb una bona dosis de sentit de l’humor va confessar que estava una mica acollonit, fins llavors no havia cantat mai en anglès i no s’hi posava per poc !!! tenia al davant un repte majúscul gran part del públic eren springstinians i volien veure com se’n sortia el mallorquí, també és veritat que una part del públic eren amics d’en Jaime (entre ells un famós esportista retirat i la seva dona, una actriu de Tv) amics que a algun dels quals se’ls hi va haver de cridar l’atenció durant el concert…però això ja és un altre tema, Anglada ens va avisar també que tocaria algunes cançons seves, feia poc que havia tret un disc i no es podia deixar escapar l’oportunitat (i ben fet que feia). I el concert va començar prou bé, amb un esplèndida interpretació de Mansion On The Hill en Jaime en va tenir prou per fer-me veure que de talent en tenia suficient i de ganes de sobres, entre cançó i cançó sempre hi va fer alguna explicació, gairebé totes elles de to humorístic, no sé si era per eliminar tensions o bé per entretenir en públic, després d’un dels seus temes va tocar Highway Patrolman, també amb solvència tot i que es va entussodir en que el públic cantes amb ell la tornada…i el públic no estava per la feina (cosa ben normal per altre banda), després vingueren dues cançons seves, Les claus del teu mon  i Navegant tot sol , i va arribar el torn de State Trooper…i aquí diria que en Jaime es va equivocar, va fer sortir tres persones del públic per cantar-la amb ell,  als dos nois i la noia se’ls hi ha de reconèixer valor però sincerament no calia, en Jaime sol ho feia prou bé, de fet diria que molt bé !!! potser volia fer una cosa més divertida o qui sap si com va dir un assistent “O t’ho portes ben preparat o no ho fagis”, va tornar a marxar del Nebraska per cantar Aquellas pequeñas cosas (que pel que he vist és del Serrat), seguiren la brillant Reason To Believe, Vint anys enrere i Nebraska (per la qual va fer servir un mòbil de teleprompter…), i llavors va venir una llarga tongada de cançons seves (diria que unes quatre o cinc una de les quals amb la seva amiga famosa, que tot s’ha de dir,  no canta malament), personalment em va frustrar un xic, no perquè fossin males cançons, que no ho eren, sinó perquè tenia la sensació que la cosa s’estava acabant i faltaven unes quantes cançons de l'àlbum de Springsteen, en Jaime tenia molta xerrera (divertida això si) i semblava que el propietari del local (amic seu i que és conegut també pel seu sobrenom Chinaski autor del magnífic blog Los Hijos Bastardos de Henry Chinaski) ja l’estava començant a apretar, per calmar-lo el va fer sortir a cantar amb ell Aunque tu no lo sepas,  finalment i per tancar va fer sortir un altre cop a un noi del públic (un dels que havia sortit abans)  per cantar junts Thunder Road, no calia tampoc, hagués quedat prou digne si l’hagués cantat tal i com elll seguríssim que sabia fer, com segur que també hauria cantat molt bé Johnny 99, Atlantic City, Open All Night (amb aquesta m’hagués agradat veure’l !!) i Used Cars, qui sap potser en una altre ocasió acaba el viatge que ha deixat a mitges i s’atreveix amb aquestes, talent no li falta.


Aquesta crònica també la trobareu al meu altre bolg Miscel·lània

LOOSE ENDS / CAPS SOLTS

Gravada l'any 79 és un de les nombroses cançons descartades per "The River", de manera oficial va veure la llum al "Tracks" (1998), a vegades hi ha un debat (certament estèril) sobre si els descartades són més bones o no que les escollides per formar part d'un àlbum, no ho sé, és un tema que em sembla banal, se suposa que no hi ha ningú millor que l'autor per saber quines han de ser les "bones" no?, el que està bé és que més tard o més d'hora disfrutem de totes elles, les escollides i les que no.

Va esperar trenta anys per tocar-la en directe...

CAPS SOLTS

Ens trobavem pel carrer quan no teniem lloc on anar

Recordo com em bategava el cor quan em deies “T’estimo tant”

Després de mica en mica anàrem estrangulant tota aquesta vida que el nostre amor havia aguantat

Oh no

És com si tinguèssim un nus afluixat

L’apretessim fins que ens envolta el coll

Mirant-nos, nena, fins que un digués “Quan?”

Bé nena, pots trobar-me aquesta nit amb un cap solt

No comptavem els dies, agafàvem el que podiem nena, i corriem

No hi havia temps per les penes, a cada lloc on anàvem t’aguantava la mà

I quan era nit tancada estava segur que els teus petons em deien tot el que havia de saber

Però oh no

És com si tinguèssim un nus afluixat

L’apretem fins que ens envolta el coll

Mirant-nos, nena, fins que un digués “Quan?”

Bé nena, pots trobar-me aquesta nit amb un cap solt

El nostre amor va caure al nostre voltant com deiem que mai podria fer

Deiem que passaria a tots els altres però que a nosaltres no

Bé, com podria una cosa tant dolenta, nena, venir d’una cosa tant bona

No ho sé

És com si tinguèssim un nus afluixat

L’apretem fins que ens envolta el coll

Mirant-nos, nena, fins que un digués “Quan?”

Bé nena, pots trobar-me aquesta nit amb un cap solt

NEW YORK CITY SERENADE / SERENATA DE LA CIUTAT DE NOVA YORK

Una de les cançons mítiques, per molts del seus "talifans" una de les millors, personalment no m'apassiona (com ja he dit algun que altre cop "The Wild.." no està entre els meus preferits), no tant per la lletra, que es mou entre les històries urbanes i les de salvació en les quals Springsteen basa moltíssimes (la majoria potser?) de les seves lletres, com per la música en si, una barreja entre  jazz i soul i on el rock desapareix (com en gairebé tot l'àlbum) i que a mi em resulta totalment insípida...encara que al final la cosa s'anima una miqueta, només una miqueta...

SERENATA DE LA CIUTAT DE NOVA YORK

En Billy està al costat de les vies del tren

Estirat al seient del darrere del seu Cadillac

Diamond Jackie, està intacte

I cau suaument al seu darrere

La Jackie porta tacons alts

En Billy porta tacos a les botes

Junts aniran a ballar a Broadway i tornaran a casa amb el que guanyin

És mitjanit a Manhattan, no hi ha temps per arreglar-se

És una passejada perillosa

O sigui que camina decidida

O nena, no caminis

Sirena, oh sirena

Ella posa l’esquer als apartaments

No vol agafar nois del carrer

No tenen diners i són fàcils

Li dic: “Eps, nena, vols agafar-me la mà? Vine amb mi a Broadway

Vinga noia, agafa’t del meu braç i balla amb mi a Broadway”

Sóc jove, i li parlo alt.

Si nena, caminaré orgullós per tu

Vinga, treu-te’la de sobre

Vinga, treu-te de sobre la vida de carrer

Treu-te de sobre la vida de ciutat

Enganxa’t al tren

I enganxa’t al tren de la nit

Enganxa-t’hi

Enganxa’t al tren

Però sé que ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren

Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren

Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren

Oh ella no vol agafar el tren, no, ella no vol agafar el tren

Te por que les vies la facin frenar

I que quan es giri aquell noi ja no hi sigui

És tant llarg, a vegades tan sols has de caminar, caminar

Eps saxofonista, eps jazzman, toqueu la serenata per mi

Si ho feu més trist acabareu tocant a la vostre tomba

Estalvieu-vos notes, no les malgasteu en un blues per mi

Estalvieu-vos notes, no les malgasteu per l’astut i agut noi

Les vibrants notes van directes a l’església, el saxofonista colpeja un cubell

Escolta el teu camell

Escolta el teu camell

Escolta el teu camell

Està cantant, està cantant, està cantant

Tot vestit de satí, caminant deixant enrere el carreró

Està cantant, està cantant, està cantant

Cantant, cantant, canta, si, canta, si, cantant, cantant, cantant, si, canta, si
Ooh, ooh, ooh, oh, si

Ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, ooh, oh, si
Ah, sacseja-la, centre, vigila, vigila, oh, vigila el teu camell
Treu-te’la, vigila allà fora, bah, ah, ah, vigila el teu camell
Ah, sacseja aquesta guitarra, sacseja aquesta maleïda guitarra, ah, vigila el teu camell
Ah, sacseja, parla’n, ah, ah, vinga, noieta
Vigila
Ooh, ooh, ooh
Ooh, ooh, ooh
Oh, ah, si
Oh, huh, oh, huh
Sacseja aquesta maleïda guitarra
Ah, vigila el teu camell
Oh, yeah
Oh, yeah
Vigila el teu camell
Uh, huh, uh, uh
Uh, uh, huh, huh, huh
Vigila el teu camell

Vigila el teu camell

OPEN ALL NIGHT / OBERT TOTA LA NIT

El tema més alegre del Nebraska és aquesta espècie de road movie feta cançó, un altre cop  deixo que sigui el mateix Springsteen el que us expliqui l'origen...encara que es possible que no sigui veritat...o si.

 Algú ha estat alguna vegada en una autopista de Nova Jersey? Conduïa desde el nord de Jersey cap a la costa i eren les tres de la matinada, anava cantussejant alguna cosa, em trobava bé, anava una mica per sobre del límit de velocitat, només una mica, somiant amb un entrepà de pernil i formatge, m’imaginava quan arribés a casa anar a la nevera i agafar el pernil, agafar el formatge i posar-los sobre el pa tot seient davant el televisor, tan feliç, fins que de cop i volta vaig veure aquelles llums vermelles pel retrovisor, vaig parar i…bé…sóc del tipus de persones que sempre s’obliden la cartera a casa, mai porto la cartera a sobre, així doncs que s’acosta el policia i diu: “Deixi les mans sobre el volant, carnet i llicència” i dic: “Senyor, no porto ni el carnet ni la llicència” va apuntar el meu nom i va tornar al seu cotxe, cinc minuts després em cridà:“Eps! ets…ets aquell cantant de rock n’roll?” vaig dir: “Si si jo mateix jo mateix!!!” i digué: “Tu no vas escriure aquella cançó? Born to Run? No és teva?”i vaig respondre: “Si si, és meva, jo la vaig compondre” i em  digué : “Si, saps, tinc alguns discos teus a casa”  i jo vaig dir:”De veritat?” “Si” i va seguir “Fill, tens un gran problema “ Vaig tenir moltes multes impagades però bé, ja les vaig pagar totes, em varen acompanyar a la comissaria i m’hi retingueren, em confiscaren la furgoneta i bé... aquestes coses passen . Però sigui com sigui, allò em va inspirar i mentre estava allà assegut, vaig pensar “Tenia el carburador net (…)”. Finalment em deixaren marxar però es varen quedar la furgoneta, així doncs que anava caminant pel costat de l’autopista al voltant de les 4:30 i hi havia un petit cafè, vaig entrar-hi i allà hi havia una petita cambrera que em digué : “No et preocupis, noiet, perquè tenim obert tota la nit”. (08-07-1984, Cleveland, Ohio).

Extret del bloc Cowboys of the sea

La versió que en va fer durant la gira amb la Sessions Band

Pearl Jam fent-la seva.

OBERT TOTA LA NIT

Tenia el carburador net i revisat, amb tot a punt xiula com un turbojet

El tinc al patí aguantat per blocs de formigó, tot esperant un plat d’embragatje i un joc nou de gomes

El porto cap al rentacotxes i repasso les connexions

Sortiré aquesta nit  li faré rebentar les juntes

L’horitzó ple de xemeneies del nord de Jersey sóc un Cobra rugint tot travessant la nit

He de trobar una benzinera, una cabina telefònica, aquesta autopista espanta de nit quan vas tot sol

Hauré de trepitjar a fons perquè faig tard, New Jersey al matí és com un paisatge llunar

El cap no m’ha fet fora però m’ha posat al torn de nit

Tota la nit corrent per tornar on viu la meva nena

A altes hores de la nit la ment se’t trastoca, torres de ràdio, em guiaríeu cap a la meva noia?

Sota el pont el policia va movent el seu llum

Bona nit, bona sort un dos gas a fons!!

Vaig conèixer la Wanda quan estava treballant a la barra del Bob’s Big Boy , teníem pollastre fregit al seient del davant i ella seia a la meva falda

Ens netejàvem els dits amb el mapa de carreteres de la Texaco

Recordo la Wanda damunt una pila de ferralla amb els seus grans ulla marrons que feien que se’t atures el cor

Cinc del matí, la pressió de l’oli cau en picat

Faig una parada, netejo el parabrises, comprovo la benzina

He de trucar la meva nena

Li he de fer saber que el seu noi torna està tornant cap a casa

Posa’t còmode noieta, estic venint falten encara tres hores però vaig fent camí

Els ulls et piquen  de matinada, el sol és tan sols una bola vermella que treu el cap rera les torres de la refineria

La radio s’omple d’emisores de gospel, ànimes perdudes preguen per una salvació a distància

Eps sr. DJ vols escoltar la meva última pregària “Hey ho rock n’roll deslliura’m del no res”

CANDY'S ROOM / L'HABITACIÓ DE LA CANDY

Una de les cançons que més em va agradar la primera vegada que la vaig escoltar (en el Live 75/85), de la lletra n'entenia poca cosa, però lo suficient, tot i això una de les coses que més em va impressionar (era jovenet i per tant fàcilment impressionable) era el ritme que la bateria d'en Max imposava a la cançó, frenètic i potent però a la vegada simple. Queda clar de que va la cançó, un noi enamorat d'una prostituta i que creu , ingenuament, que és a ell i només a ell a qui la Candy vol, després de que el nano li hagi donat tot el que te per donar clar.

L'original d'estudi

A Passiac l'any 78, gira de presentació del Darkness

   

L'any 2010 va reinterpretar  l'àlbum sencer al teatre Paramount sense públic.

L'HABITACIÓ DE LA CANDY

A l’habitació de la Candy hi ha pòsters dels seus herois  a les parets,

Però per anar a l’habitació de la Candy, has de caminar per la foscor del rebedor de la Candy

Estranys de la ciutat,  truquen al seu numero i li porten les seves joguines,

Quan vinc i truco, somriu dolçament, sap que vull ser el noi de la Candy,

Hi ha  una tristor amagada  en aquesta bonica cara, una tristor que és tota seva, de la qual cap home en  pot mantenir segura la Candy

Ens besem, el meu cor bombeja al cervell

La sang corre per les venes, quan toco els llavis de la Candy

Conduïm, conduïm enfonsant-nos en la nit,

Condueixo enfonsant-me en la llum, als ulls de la Candy.

Ella diu, nen, si vols ser salvatge

tens molt per aprendre, tanca els ulls,

Deixa’ls fondre, deixa’ls que s’encenguin,

Deixa’ls cremar

Perquè en la foscor, seran mons ocults que brillaran

Quan aguanto la Candy a prop ella fa meus aquests mons amagats

Té vestits sofisticats i anells de diamants,

Té homes que li donen tot el que vol, però ells no veuen

Que el que vol és a mi

Oh, i jo el vull a ella també,

Mai la deixaré marxar, no, no, no

Ella sap que he donat

Tot el que tenia per donar

Tot el que vull, tot pel que visc,

Per fer la Candy meva

Aquesta nit.

DARLINGTON COUNTY / COMTAT DE DARLINGTON

Una  mostra més de que a vegades Springsteen també sap fer cançons sense pretensions, tan sols per divertir-se i que la gent es diverteixi, tot i això "Darlington County" va ser críticada per alguns fans perquè pel que sembla la cançó semblava mostrar algun tipus de simpatia per un comtat del sud..pel que es veu als Estats Units de 1984 encara quedaven rancúnies de la guerra civil.

L'imprescindible concert al Shoreline Amphitheatre l'any 1986

Arnhem (Holanda) l'any 2007

COMTAT DE DARLINGTON

Conduint cap al comtat de Darlington

En Wayne i jo, és quatre de juliol

Conduïnt cap al comtat de Darlington

Buscant alguna feina a la frontera del comtat

Venim conduint desde Nova York on les noies són boníques però tan sols volen saber el teu nom

Conduïnt cap al comtat de Darlington

Tenim un bon contacte amb l’oncle d’en Wayne

Portem conduïnt vuit-centes milles sense veure ni un sòl poli

Tenim rock and roll retronant desde el T-top i sona…

Sha la la

Sha la la la

Sha la la la la la la

Sha la la

Sha la la la

Sha la la la la la la

Ep noieta que estàs al cantó

Avui és el teu dia de sort d’acord

El meu colega i jo som de Nova York

Tenim 200$, volem marxa tota la nit

Noia, estàs veient dos despilfarradors

El món no sap de que som capaços en Wayne i jo

Els nostres pares tenen el World Trade Center

Per un petó i un somriure et donaré tot el que és meu

Vinga nena seu al parafang

Serà una nit llarga digue’m que més vols fer

Tan sols tu i jo, podriem sha la la

Noieta que seus a la finestra

Fa set dies que no veig al colega

L’home del comtat em  diu el mateix

“Si no treballa no cobra”

Noieta ets tant jove i boníca

Camina amb mi i podràs fer el que vulguis

I deixarem la ciutat de Darlington i coduirem per l’autopista de Dixie

Sortint del comtat de Darlington

Els meus ulls veuen la glòria de l’arribada del Senyor

Sortint del comtat de Darlington veient en Wayne esposat al paracops d’un Ford de la policia estatal

Sha la la

Sha la la la

Sha la la la la la la

Sha la la

Sha la la la

Sha la la la la la la

LAND OF HOPE AND DREAMS / TERRA D'ESPERANÇA I SOMNIS

Que tingueu tots un bon any 2015 !!! perquè es compleixin les esperançes i els somnis !! 

 Live in New York...magnífica.

I la versió d'estudi que en va fer pel Wrecking Ball.

TERRA D'ESPERANÇA I SOMNIS

Agafa el teu tiquet i la teva maleta

Un tro s’acosta rodant per les vies

No saps on aniràs

Però saps que no tornaràs

Nena, si estàs cansada

Posa el teu cap sobre la meva pit

Agafarem el que poguem portar

I deixarem la resta

Grans rodes girant a través dels camps

On la llum del sol llueix

Troba’m en una terra de esperança i somnis

No et faltarà res

I estaré al teu costat

Necessitaràs un bon company per

Aquesta part del viatge

Deixa enrere les penes

Deixa que aquest dia sigui l’últim

Demà brillarà el sol

I tota la foscor haurà passat

Grans rodes girant a través dels camps

On la llum del sol llueix

Troba’m en una terra de esperança i somnis

Aquest tren

Porta sants i pecadors

Aquest tren

Porta perdedors i guanyadors

Aquest tren

Porta putes i jugadors

Aquest tren

Porta ànimes perdudes

Aquest tren

Els somnis no seran frustrats

Aquest tren

Escolta com canten les rodes d’hacer

Aquest tren

Repiquen les campanes de la llibertat

Aquest tren

Porta cors trencats

Aquest tren

Lladres i dolces ànimes dels difunts

Aquest tren

Porta tontos i reis

Aquest tren

Tothom a bord

Aquest tren

Els somnis no seran frustrats

Aquest tren

La fe serà recompensada

Aquest tren

Escolta com canten les rodes d’hacer

Aquest tren

Repiquen les campanes de la llibertat