4th OF JULY, ASBURY PARK (SANDY), QUATRE DE JULIOL, ASBURY PARK (SANDY)

Una de les cançons més estimades pels fans més fans de Springsteen (i majoritariament desconguda pel gran public), una balada apagada, sense cap sortida de to, on Springsteen fa servir el paisatge de la seva joventut a Asbury Park per explicar-nos una història d'amor entre dos adolescents i com no podia ser de cap altre manera omple les estrofes amb amants, policies, gamberros, navalles i per fer-ho més romàntic tot això ho il·lumína amb castells de foc i aurores (a New Jersey ???), també surt un personatge real, Madame Marie una senyora que es dedicava a "endevinar " el futur en una espècie de xiringuito al costat de la platja (i que va morir l'any 2008 als 93 anys), però tot i que es una cançó romàntica (a la manera de Springsteen clar) a mi em deixa un misstatge bastant clar : "Nena, tot això és molt maco, és casa nostre i t'estimo molt (però no ets l'única) però jo vull fotre el camp"

PD: Hi ha una estrofa de més, la primera traducció la vaig fer del "llibret" del Live 75/85, però la que surt a l'àlbum és una altre,  hi he posat les dues i he deixat la del Live  en cursiva.

Passiac '78

Foxsboro 2016

QUATRE DE JULIOL, ASBURY PARK (SANDY)

Sandy aquesta nit els castells de foc ens saluden per sobre Little Eden

Il·luminant totes aquelles cares petrificades abandonades en aquest 4 de juliol

Allà a la ciutat els carrers estàn ple d’amants de les navalles automàtiques,tan ràpides, tan brillants, tan afilades

Mentre es va fent fosc els mags juguen al Pinball Way del passeig

I a la platja els nois del casino ballen amb les camises obertes com si fossin amants llatins

Tots ells caçant noies tontes de Nova York

Sandy la aurora s’aixeca darrera nostre

Les llums del moll il·luminen per sempre les nostre vides de carnaval

Estima’m aquesta nit perquè potser no et torno a veure mai més

Hey Sandy, noia

Ara els Greasers ronden pels carrers o són perseguits per intentar dormir a la platja tota la nit

Aquells nois amb els seus tacons d’agulla, Sandy, tenen la pell tant blanca

I jo ja estic cansat d’estar enganxat als vells jocs colpejant màquines recreatíves

Caçant les noies de la fàbrica a sota del passeig on prometen descordar-se el texans

I saps aquella atracció giratòria a la platja del sud?

Vaig anar-hi la nit passada i em va enganxar la camisa

I aquell trasto seguia girant em pensava que no en sortiría mai

Oh Sandy, l’aurora s’aixeca darrera nostre

Les llums del moll reflecteixen a l’aigua la noste vida de carnaval

Corrent per la platja a la nit amb la filla del meu cap

Bé, no serà més el meu cap Sandy

Sandy, aquella cambrera amb la que em veia ha perdut el desig per mi

Vaig parlar amb ella la nit passada, va dir que no es posaría calenta per mi mai és

Treballava en aquell garito sota el passeig, era aquella noia que veies anant sempre cap a ala platja amb la ràdio

Els nens diuen que la nit passada anava vestida com ina estrella en un d’aquells bars petits i barats que hi ha a la vora del mar

I jo la vaig veure aparcada amb el seu amant fora del Kokomo

Sandy els àngels han perdut el desig per nosaltres

He parlat amb ells la passada nit i diuen no es volen cremar per nosaltres mai més

Cada estiu quan l’aigua s’escalfa venen per aquella carretera desde el cel amb les seves Harley, venen i se’n van

I els pots veure vestits com estrelles en aquell petits i barats bars que hi ha a la vora del mar, aparcats fent l’amor amb les seves noies fora del Kokomo

Bé, els polis finalment vàren detenir a Madame Marie per predir la fortuna millor que ells

Aquesta vida al passeig s’ha acabat per mi

Saps que tu n’has de marxar també

Sandy la aurora s’aixeca darrera nostre

Les llums del moll il·luminen per sempre les nostre vides de carnaval

Estima’m aquesta nit i et prometo que t’estimaré per sempre

THE PRICE YOU PAY / EL PREU QUE PAGUES

Una de les millors cançons de l'immens The river (1980), una altre vegada Springsteen parla de la redempció, la culpa, el patiment i també de com engegar a pastar fang aquesta mena d'auto-flagel·lació que tants cops apareix en les seves cançons i com no podia ser de cap altre manera tira una mica d'imatges bíbliques per il·lustrar alguns d'aquests sentiments, ens parla del preu que sovint s'ha de pagar per decisions preses a consciència, fortuites,  imposades o fins i tot heredades  i que a vegades l'única sol·lució és senzillament trencar la baralla, i tornar  acomençar; cantada de manera brillant  alternant el cantar-la en solitari o amb cors (desconèc si és ell gravat o són els membres de la banda) cosa gens usual en les seves cançons.

Tal i com sona a l'àlbum

Durant la "re-gira" de The River, 2016

La gran Emmylou Harris versionant-la

EL PREU QUE PAGUES

Has pres una decisió, tries les oportunitats que pots tenir

Conduèixes cap on s’acaba l’autopista i comença el desert

I per una ample carretera conduèixes tot el dia

A la nit aprens a dormir amb el preu que pagues

Ara amb les seves mans agafades enlaire, intenten tocar l’ample cel

I en un últim alè construeixen les carreteres que els portaran cap a la seva mort

Conduïnt a través de la nit, incapaços de separar-se

Amb l’inquietant pressió del preu que pagues

Oh, el preu que pagues, oh, el preu que pagues

Ara no pots fugir del preu que pagues

Han vingut de tant lluny i han esperat tant temps

Tan sols per acabar caient en un somni on tot va malament

On la foscor de la nit fa tirar enrere la llum del dia

I tu has d’aguantar i lluitar pel preu que pagues

Oh, el preu que pagues, oh, el preu que pagues

Ara no pots fugir del preu que pagues

Una noieta a l’última bàula de la cadena

Amb aquell petit nadó a les seves mans

Recordes l’història de la terra promesa

Com va creuar l’immens desert

I no va poder entrar a la terra escollida

A la riba del riu va estar-se

Per encarar el preu que pagues

Deixa doncs que comenci el joc, millor que corris petit cor salvatge

Pots córrer travessant tots les nits i tots els dies

Però tot just a l’altre costat dels límits del comtat, un estrany que els creua posa un cartell

On hi ha comptats els homes que han caigut pel preu que pagues, i noia, abans que acabi del dia

El tiraré avall i el llençaré enllà

TENTH AVENUE FREEZE-OUT / INDIFERÈNCIA A LA DESENA AVINGUDA

Una de les cançons més icòniques, festiva i alegre del seu extens repertori, un micro-relat que explica breument el pas dels difícils inicis (el costat dolent) a l'èxit (totes les guapetes alçen les mans) i tot i que ell ho personalitza amb en Clarence"Big Man" Clemons en el fons és un agraïment a tota la banda, de fet en molts concerts la fa servir per presentar la banda,  aprofitada per fer una barreja de temes soul i gospel que sempre han donat al tema en qüestió una espiritualitat i una comunió amplement aprofitades  per fer una espècie de catarsis entre tota la banda i el públic.

"Sempre vull que els meus concerts siguin una mica com un circ, amb un toc de miting polític, amb un toc de moltes coses diferents. De veritat, al final vull que la gent se'n vagi sentint més conexió amb els altres, amb les seves propies vides i amb el món que els envolta, i adonar-te'n que has d'estar conectat..." extracte d'una entrevista a la revista anglesa Q citada al llibre Bruce Springsteen: Más duro que los demás de Junne Skinner

Half time de la Super Bowl

INDIFERÈNCIA  A LA DESENA AVINGUDA

Una llàgrima cau sobre la ciutat

En Bad Scooter busca la seva colla

Sembla que tot el mòn camini segur

I tu no trobés lloc per on moure’t

Així doncs serà millor que tothom s’aparti, això és tot

Perquè vaig pel costat dolent

I tinc l’esquena a la paret

Indiferència a la Desena Avinguda, indiferència a la Desena Avinguda

Bé, vaig estar encallat a la jungla

Provant d’agafar tot l’escalfor que ell desprenía

La nit és fosca però la vorera brilla

I està marcada amb la llum dels vius

Desde la finestra d’un edifici brama un transistor

Giro la cantonada i les coses es tranquilitzen ràpidament

I vaig entrar en la indiferència de la Desena Avinguda,

Indiferència de la Desena Avinguda

I estic tot sòl, estic tot sòl

I noi, millor que te’n facis una idea

I jo vaig a la meva, vaig a la meva

I no puc anar a casa

Quan els canvis van arribar a la zona alta

I en Big Man es va unir a la banda

Desde la costa fins la ciutat

Totes les guapetes alçaren les mans

Vaig seure tranquil·lament tot rient

Quan Scooter i en Big Man partiren la ciutat per la meitat

Amb la indiferència a la Desena Avinguda, indiferència a la Desena Avinguda

Indiferència a la Desena Avinguda

Does this bus stop at 82nd street? / Para aquest bus al carrer 82?

Si una cosa té el Greetings from Asbury Park, NJ. és que ens mostra un Bruce en plèna ebullició mental, certament hi ha cançons amb una forta càrrega emocional i personal, però també hi ha coses com aquesta, una espècie d'empanada mental, un seguit de conceptes, frases i històries de les quals n'és impossible treure'n alguna cosa similar a un relat, així com Blinded by the light té components  molt personals i situacions "normals"  viscudes per un jove de 20 anys (i que ell mateix més o menys explica a l'imprescindíble Storytellers) dubto molt que sigui capaç d'explicar què li passava pel cap quan va escriure Does this bus... l'any 95 en un concert va probar d'explicar-ho: "Aquesta cançó explica perquè mai vaig prendre al·lucinògens, ja estaven allà.... i ja estàven allà per alguna raó..."* evidentment es refería al seu cap...

*Extret del magnífic blog https://cowboysofthesea.blogspot.com/

A Tampa, 23 de març (el meu Sant) de 2012

PARA AQUEST BUS AL CARRER 82?

Eps conductor, agafa el canvi, beneèix els teus fills, posa-ls’hi noms no confiis en un home que camina amb crosses, beu-te això i et creixeràn ales als peus

Broadway Mary, Joan Fontaine, un anunci en un vagó del metro

Un pregoner del Nadal fent rebombori, s’ha tornat a enamorar

On somnis del treballador del port es barrejen amb colors de pantera per algún dia poseïr el rodeo

Dones corruptes en Vistavision actuen per nanos de fora l’estat en l’últim espectacle

Un bruixot coix, proxenetes amb mitjons suats, interestelars ninfes mestísses

En Rex diu que aquella dama el va deixar coix. L’amor és això (segur que sí)

Reina de diamants, as d’espases, amants recentement descoberts als Everglades

Fan un anunci a pàgina sencera per anunciar la seva arribada

I la Mary Lou descobreix com plantar cara, i cavalca cap al cel amb un giroscòpi

El Daiy News li pregunta per la droga

Ella diu, «Tio, la droga és que encara hi ha esperança.»

Señorita, Rosa española, s’eixuga els ulls i es sona el nas

A la part alta, a Harlem, llença una rosa cap a algún afortunat i jove matador