En la meva opinió una de les cançons més maques i senzilles que ha escrit Bruce Springsteen, no és ni cap història d'èpica urbana, ni de rebel·lia ni res de tot això, tan sols un senzill "Tinc una vida per viure, la vols viure amb mi?".
Vull construir-me una casa, en un
terreny elevat
Em vull trobar en un món, on
l’amor sigui l’únic so
Per damunt d’aquesta carretera,
plena d’ombres i dubtes
Vull portar a sobre la meva
càrrega, i entendre-ho tot
Amb la Leah
Vaig per aquest camí, amb un
martell i un bufador
Amb aquesta mà he construït, i
amb aquesta he cremat
Vull viure a la mateixa casa,
sota el mateix sostre
Dormir en el mateix llit, buscar
la mateixa prova
Com la Leah
Tinc alguna cosa al cor, esperant
per donar-la
Tinc una vida que vull començar,
una que esperava per viure
Prou esperes, aquesta nit noto la
llum dic la pregària
Tard o d'hora ha d'arribar...si fins i tot els fills més estimats marxen de casa imagineu-vos les ganes que en tenen aquells que ni tan sols en són ni se'n senten...
Bé papa, ara vés cap al llit
s’està fent tard
Res del que diguem canviarà les
coses
Marxaré al matí desde St. Mary’s
Gate
Això no ho canviaríem encara que
sabéssim com
Perquè la foscor d’aquesta casa
ens ha pres el millor de nosaltres
Hi ha una foscor en aquesta
ciutat que ens té agafats
Però ara no em poden tocar
I tu no em pots tocar
No em podràn fer
El que he vist que et feien a tu
O sigui que digues adéu és el Dia
de la Independència
És el Dia de la Independència
Per tot arreu
Tan sols digues adéu és el Dia de
la Independència
El Dia de la Independència ja ha
arribat
Ara no sé què ens passava
Triavem les paraules, i si,
traçavem les línies
Aquesta casa no ens podia
aguanter el dos de cap manera
Suposo que erem massa iguals
Bé, digués adèu és el Dia de la
Independència
És el Dia de la Independència
tots els nois han de marxar
O sigui que digues adéu és el Dia
de la Independència
Tots els homes hen de fer-se camí
quan arriba el Dia de la Independència
Ara totes les habitacions estan
buides al bar d’en Frankie
I l’autopísta està deserta més
enllà de Breaker’s Point
Ara hi ha un munt de gent deixant
la ciutat, deixant els seus amics, les seves llars
A la nit caminen tots sols per
aquesta polsosa i fosca autopista
Bé papa, ara vés cap al llit
s’està fent tard
Res del que diguem canviarà les
coses
Perquè senzillament hi ha gent
gent diferent arribant i veuen les coses d’una altre manera
I aviat tot el que coneíxiem serà
simplement escombrat
O sigui que digues adéu és el Dia
de la Independència
Papa ara sé les coses que volies
però que no podies dir
Però no vols dir ni tan sols adéu
és el Dia de la Independència
Aquesta va per en Txals...encara que espero que no hagi d'arribar mesures tant dràstiques estic segur que li agradaria tenir l'arsenal del protagonista a l'hora d'anar a fer entrevistes de feina o de parlar amb "simpàtics" banquers...ànim company !!!
Una de les boníssimes cançons de "Wrecking Ball", aquí el protagonista el que vol fer és el que a molts ens agradaria, marxar lluny d'aquí, a una llunyana riba on tot brilla i fa sol...el que passa és que per fer-ho necessita diners i obviament no en té, solució: atracar un banc i fotre el camp !!!
La versió del disc
Fa menys d'un més al Madison Square Garden
Posa’t l’abric, jo em posaré el
meu barret
Treu el gos , jo trauré el gat
Posa’t el teu vestit vermell per
mi aquesta nit amor
Ara anirem a la ciutat
A buscar diner fàcil
No passa res amic
No sentiràs ni un soroll
Quan el teu món s’ensorri
I tots aquests peixos grossos,
tan sols pensaràn que és divertit
Una de les cançons més gamberres d'en Bruce, ideal per fer el pallasso amb l'Steve durant els concerts, d'aquelles cançons en les quals és difícil trobar-hi (per no dir impossible) un missatge o una segona lectura sobre lo dura que és la vida, la tragedia de viure als USA o qualsevol altre dels tòpics springstinians...el que vol el protagonista és ni més ni menys el què diu: fer anar la baqueta tota la nit... encara que s'hagi de casar.
Val a dir que en algunes paraules o frases m'he permès alguna que altre llicència de traducció ja que m'ha estat impossible trobar-ne un equivalent amb sentit (el mateix "baquetejar" em sembla que me l'he inventat...).
Un muntatge amb la cançó original
Paris '85, l'Steve no hi era o sia que el pallasso el va fer en Nils
Bcn '02...ara si, el pallasso és l'Steve
La curiosa versió que en va fer amb la Seeger.
Eps, nineta dels texans blaus
Vull fer anar la baqueta amb tu
nena, fins que es faci de dia
Deixa’t anar el cabell reina i
agafa aquest ritme
Au va vine i troba’m aquesta nit
a Bluebird Street
He estat treballant tota la
setmana, estic fins el coll d’empenyoraments
Arriba dissabte a la nit i deixo
la meva baqueta sacsegar-se
Té un sensual caminar a quatre
grapes
És un potent motor en un Ford del
‘32
Tard a la nit quan ja estic al
límit
Estic suant i penso en la seva
boníca cara quan la deixo relaxada
Bé, miro per sobre i més enllà
veig les llums de la ciutat
Vinga nineta anem a “baquetejar”
aquesta nit
Vinga, vinga, vinga, vinga nena
Vinga, vinga anem a sacsejar-la
aquesta nit
Vinga, vinga vinga reina
Balla amb el teu papa i anirem a
“baquetejar” aquesta nit
Eps, nineta no em diràs el què
vols?
Troba’m aquesta nit dalt del turó
Tan sols a unes quantes milles
creuant la frontera del comtat
Hi ha una boníca i preciosa
capella sota els pins
Digues que vols ser meva petita i
tocaré de peus a terra
Digues la paraula ara reina,
anirem a “baquetejar” per sempre més
