1 de set. 2012

RAMROD / BAQUETA

Una de les cançons més gamberres d'en Bruce, ideal per fer el pallasso amb l'Steve durant els concerts, d'aquelles cançons en les quals és difícil trobar-hi (per no dir impossible) un missatge o una segona lectura sobre lo dura que és la vida, la tragedia de viure als USA o qualsevol altre dels tòpics springstinians...el que vol el protagonista és  ni més ni menys el què diu: fer anar la baqueta tota la nit... encara que s'hagi de casar.

Val a dir que en algunes paraules o frases m'he permès alguna que altre llicència de traducció ja que m'ha estat impossible trobar-ne un equivalent amb sentit (el mateix "baquetejar" em sembla que me l'he inventat...).

Un muntatge amb la cançó original

Paris '85, l'Steve no hi era o sia que el pallasso el va fer en Nils

Bcn '02...ara si, el pallasso és l'Steve

La curiosa versió que en va fer amb la Seeger.


Eps, nineta dels texans blaus
Vull fer anar la baqueta amb tu nena,  fins que es faci de dia
Deixa’t anar el cabell reina i agafa aquest ritme
Au va vine i troba’m aquesta nit a Bluebird Street
He estat treballant tota la setmana, estic fins el coll d’empenyoraments
Arriba dissabte a la nit i deixo la meva baqueta sacsegar-se

Té un sensual caminar a quatre grapes
És un potent motor en un Ford del ‘32
Tard a la nit quan ja estic al límit
Estic suant i penso en la seva boníca cara quan la deixo relaxada
Bé, miro per sobre i més enllà veig les llums de la ciutat
Vinga nineta anem a “baquetejar” aquesta nit

Vinga, vinga, vinga, vinga nena
Vinga, vinga anem a sacsejar-la aquesta nit
Vinga, vinga vinga reina
Balla amb el teu papa i anirem a “baquetejar” aquesta nit

Eps, nineta no em diràs el què vols?
Troba’m aquesta nit dalt del turó
Tan sols a unes quantes milles creuant la frontera del comtat
Hi ha una boníca i preciosa capella sota els pins
Digues que vols ser meva petita i tocaré de peus a terra
Digues la paraula ara reina, anirem a “baquetejar” per sempre més


2 comentaris:

Enric ha dit...

bonissima fins dir prou. Gran the river

Redacció ha dit...

M'encanta, cinematogràfica. Te la facultat de fer-te imaginar la situació, més que imaginar-la, veure-la, o viure-la fins i tot amb la seva aparent superficialitat. Que bona tio!!! Mira que s'ho passen be!!! Jo vull ser un e-streeter!!!!