Clàssica entre les clàssiques, segurament és una de les cançons de Springsteen que més emociona, quantes llàgrimes haurà fet vessar? tal i com diu Junne Skinner al seu llibre: "The River pot ser que estigui entre les balades més fosques de Springsteen, però també és una de les més humanes", i realment és una balada molt fosca, que parla sobre una joventut perduda i un futur no gens esperançador, un casament obligat i per tant infeliç i una feina incerta, realment és un retrat d'una part de la generació de Springsteen que tants cops ha reflexat en les seves cançons.
La versió del Live 75/85, amb una introducció on Springsteen explica una part de la seva joventut, la tinc traduïda, un dia d'aquests la penjo...
Com sempre, la imprescindible versió acústica
Vinc del fons de la vall
On senyor, quan ets jove
T’ensenyen a fer el mateix que va
fer el teu pare
La Mary i jo ens vàrem coneixer a
l’institut
Quan ella tan sols en tenia
disset
Conduíem fora de la vall cap allà
on els camps eren verds
Anàvem cap al riu
I al riu ens capbussàvem
Oh cap al riu conduíem
Després vaig deixar embarassada a
la Mary
I, tio, això va ser l’únic que
ells va fer
I quan en vaig fer dinou vaig
rebre un carnet del sindicat i una jaqueta de casament
Anàrem cap al jutjats
I el jutge va fer la resta
Sense somriures de casament,
sense caminada cap a l’altar
Sense flors, sense vestit de
casament
Aquella nit baixàrem cap al riu
I al riu ens capbussàrem
Oh cap al riu haviem conduït
Jo tenia una feina a la
construcció a la Johnstown Company
Però últimament no hi ha gaire
feina degut a l’economia
Ara totes aquelles coses que
semblaven tant importants
Bé, senyor, s’esvaeixen en l’aire
Ara tan sols faig com si no me’n
recordés
Mary fa com si no li importés
Però ens recordo passejant amb el
cotxe del meu germà
El seu cos bronzejat i suat allà
al pantà
A la nit a la riba jeiem desperts
I la tenia prou a prop per notar
la seva respiració
Ara aquests records tornen per
perseguir-me
Em persegueixen com una
maledicció
És un somni una mentida si no es
fa real
O és una cosa pitjor, que m’envia
Cap al riu, però sé que el riu
està sec
Que m’envia cap al riu aquesta
nit
Cap al riu
La meva nena i jo
Oh cap al riu conduíem
2 comentaris:
Crack!!
Tant ell com tu, sou uns cracks!!
Gassssss al català!!
una gran peça sense cap mena de dubte.
Si tens curiositat en el meu bloc vaig penjar una transcripció del discurs que el Bruce fa a la introducció de la canço al seu album quintuple.
De totes totes és una cançó com ni ha poques.-
Moltes gràcies company
Publica un comentari a l'entrada