BADLANDS / MALES TERRES

Badlands. Molts cops m'han preguntat quina és la meva cançó preferida, i després del tipic "uf, n'hi ha moltes !!!" sempre dic el mateix "però si n'hagués d'escollir una seria: Badlands", perque? doncs és fàcil: músicalment la trobo boníssima i el seu missatge és, per mi, el resum de tota una manera de veure la vida: n'estic fart de tonteries, de rebre cops i de justificacions absurdes, potser m'he equivocat però jo vull controlar la meva vida i sentir-me viu, i per fer-ho crec bàsicament en mi i en tu, si em vols acompanyar millor. Potser algú l'interpretarà d'alguna altre manera, la meva és aquesta. 

L'original

Tal i com sona al Live 75/85, per mi la millor versió en directe .

Al Sant Jordi, durant la Risin Tour....irrepetible (sort en tenim del Dvd)

Llums apagats aquesta nit

Baralles interiors

Xoc frontal

Colpejant-me l’estómac, tio

Caçat al mig d’un foc creuat.

Que no entenc,

Però hi ha una cosa que sé segur noia,

No m’importen gens les mateixes escenes de sempre,

No m’importen gens les estones a mitges

Amor meu, vull el cor, vull l’ànima,

Vull el control ara mateix

Parlar d’un somni, intentar fer-lo realitat,

T’aixeques a la nit, amb una por tant real,

Et passes la vida esperant, tans sols per un moment que mai arriba

Bé, no malgastis el teu temps esperant,

Males terres, has de viure cada dia,

Deixa estar els cors trencats,

Com a preu que has de pagar,

Continuarem empenyent fins que ho entenguin i aquestes males terres comencin a tractar-nos millor.

Treballant als camps fins que tinguis l’esquena cremada,

Treballant sota la roda fins que n’aprenguis dels teus actes,

Nena, realment ara mateix n’he après

El pobre vol ser ric, el ric vol ser rei,

I un rei mai està satisfet fins que ho controla tot

Vull sortir aquesta nit, vull trobar el que tinc

Crec en l’amor que em pots donar

Crec en l’esperança que em pot salvar

Crec en la fe i reso perquè algun dia em faci alçar

D’aquestes males terres

Males terres, has de viure cada dia,

Deixa estar els cors trencats,

Com a preu que has de pagar,

Continuarem empenyent fins que ho entenguin i aquestes males terres comencin a tractar-nos millor.

Pels que vàren tenir una noció,

Una noció ben endins

Que no és pecat estar orgullós d’estar viu

Vull trobar una cara que no miri a través meu

Vull trobar un lloc

Vull escopir a la cara d’aquestes males terres

Males terres, has de viure cada dia,

Deixa estar els cors trencats,

Com a preu que has de pagar,

Continuarem empenyent fins que ho entenguin i aquestes males terres comencin a tractar-nos millor.

Jesus was an only son / Jesús era fill únic

Per ma mare i per la mare del meu fill (i de la meva filla d'aquí uns mesos), de fet, per totes les mares

Els que me coneixen  ho saben, no sóc precisament una persona gaire religiosa (per no dir gens), però he de reconeixer que aquesta cançó sempre m'ha agradat, de fet només parla de l'amor que una mare sent pel seu fill i de com a vegades és el fill que ha de consolar a la mare i suposo que Jesús i Maria l'exemple més universal que hi ha, Springsteen  els fa servir com a metàfora, la cançó no és alegre (Jesús no va acabar gaire bé que diguéssim), però en el fons el que ens ve a dir (hi així ho explica en el Dvd Storytellers) és que arriba un moment en que els pares ja no han de protegir els fills, ja que tard o d'hora els toca a ells enfronatr-se al món amb tot lo bò i lo dolent que aquest els hi te reservat ...

Tal i com sona  a l'àlbum

I durant la gira.

Jesús era fill únic

Mentre pujava cal al Turó del Calvari

La seva mare María caminava al seu costat

Pel camí on la seva sang regalimava

Jesús era fill únic

Als turóns de Natzaret

Mentre jeia llegint els Salms de David

Als peus de sa mare

Una mare prega, “Dorm profundament, fill meu, dorm bé

Jo estaré al teu costat

No hi ha ombra, ni foscor, ni campanes tocant,

que puguin trencar els teus somnis aquesta nit.”

Al jardi de Getsamaní

Va pregar per la vida que mai viuría,

Va suplicar al Pare Celestial que apartés

La copa de la mort dels seus llavis

Ara hi ha una pèrdua que mai podrà ser remplaçada,

Una destinació on mai s’arribarà,

Una llum que mai veuràs en una altre cara,

Un mar la distància del qual mai serà atrevassada

Bé, Jesús va besar les mans de sa mare

I va xiuxiuejar, “Mare, aguanta les llàgrimes,

Recordo l’ànima de l’univers

Vaig desitjar un món i aquest va apareixer.”

THE TIES THAT BIND / ELS LLAÇOS QUE UNEIXEN

La cançó que obre "The river", sempre m'ha agradat molt, Springsteen convida a la noia (la de sempre suposo...) a encarar-se als problemes i mantenir els lligams que t'uneixen a tot el que ens manté vius, encara que el que vulgui sigui fotre el camp i enviar-ho tot a pastar fang i que tranquila que el noi (el de sempre també suposo) estarà al seu costat per ajuda-la, com gairebé en moltes de les cançons de Springsteen de la temàtica noi-noia (per dir-ho d'alguna manera) la paraula amor no surt per enlloc, potser perquè tant pot ser una cançó d'amor com un cant  a l'amistat...

La versió original

Houston '78, és a dir, abans que sortis "The river"

Gira "The rising" a l'olímpic de Barcelona

Una insòlita versio acústica durant la gira de "Devils & dust"

Dius que estàs ferida i que has plorat

Camines pel carrer empenyent  la gent fora del teu camí

Has fet les maletes i vols marxar tota sola

No vols res, no necessites ningú al teu costat

Camines segura nena, però camines cega, cap al llaços que uneixen

Els llaços que uneixen

Ara no pots trencar els llaços que uneixen

Rotllet ràpid, tan sols un pedaç

No vols res que algú pugui tocar

Estàs tan espantada d’arribar a ser la joguina d’algú

El teu caminar no es dur nena, el teu caminar no és distant

Camines serena, però maca, pots caminar per la corda fluixa

I encarar-te als llaços que t’uneixen?

Els llaços que t’uneixen

Ara no pots trencar els llaços que t’uneixen

Preferiria sentir la ferida dins meu, si, ho preferiria

Que sentir la buidor que el teu cor dèu amagar

Si, ho preferiria maca, si, ho preferiria maca,

Si ho preferiria nena

Seus i et preguntes tan sols qui aturarà la pluja

Qui alleugerirà la tristesa, qui calmarà el dolor

És una llarga i fosca autopista i una fina línia blanca

Enllaçant nena, el teu cor al meu

Ara estem corrent nena, però ens aturarem a temps

Per encarar-nos al llaços que uneixen

Els llaços que uneixen

Ara no pots trencar els llaços que uneixen

No pots abandonar els llaços que uneixen

Death to my hometown / La mort a la meva ciutat

No m'he pogut resistir, "Wrecking ball" està farcit de lletres realment bones i em venen ganes de traduir-les totes de cop, però em sembla que les aniré dosificant, de moment  obro foc amb aquesta joia.

Una de les millors cançons d'aquest àlbum, el missatge és prou clar: no cal una guerra per destruïr un país i menys quan l'enemic és dins i ens han guanyat mentre creiem que tot anava bé, aquesta guerra l'hem perdut però prepareu-vos perquè tornaràn i quan ho facin hem d'estar a punt, però jo em pregunto: com és fa per estar a punt si en el fons res ha canviat? suposo que Springsteen tampoc ho sap, però crec que és més un a qüestió d'actitud (d'inconformisme) que no pas de actuació, i això en un país com els Estats Units ja és molt... 

Bé, no volàren bales de canó,

No ens va abatre cap rifle

No caigueren bombes del cel,

No es va amarar el terra de sang

No ens quedàrem cecs pel fòsfor

No sonà cap tro mortal

Però tan segur com la mà de Déu

Ells portàren la mort a la meva ciutat

Ells portàren la mort a la meva ciutat

Ara, cap projectil esquinçà

el cel de la tarda

No cremàren ciutats

Cap exèrcit assaltà les ribes

Per les que morírem

No foren coronats dictadors

Despert en una nit tranquil-la,

Mai vaig sentir cap sò

Els saltamarges atacaren en la foscor

I portàren la mort a la meva ciutat

Ells portàren la mort a la meva ciutat

Destruïren les nostres famílies, fàbriques

I ens prengueren les nostres llars

Deixàren els nostres cossos a les planes

Els voltors ens picotejaren els òssos

Per tant, escolta’m bé nano,

Estigues  a punt quan vinguin

Perquè ells tornaran

Tan segur com que surt el sol

Ara tria tu mateix una cançó per cantar

I cantala fins que l’aprenguis

Cantala amb força i cantala bé

Envia els rapinyaires directius  directes a l’infern

Els cobdiciosos lladres que vingueren per tot arreu

I menjàren la carn de tot el que trobàren

Els crims dels quals han quedat sense càstig

I ara van pel carrer com  a homes lliures

Ells portàren la mort a la nostra ciutat, nois

La mort a la nostra ciutat

La mort a la nostra ciutat, nois

La mort a la nostra ciutat

"Wrecking Ball", raons per creure

Per fi !!! ja el tenim aquí !!! Springsteen ja ha llançat la seva bola de demolició !!! és veritat que ja fa alguns dies que es podien escoltar totes les cançons a través d’internet però jo he preferit esperar a tenir-lo fisicament per poder-lo escoltar d’una tirada i assegut al sofà, amb el llibret a les mans per anar llegint la lletra de les cançons, bé, We take care of our own , Death to my hometown i Shackled and drawn si que les havia escoltat.. un té voluntat però no tanta.

Aquests dies he llegit algunes crítiques sobre el disc i la veritat és que hi ha, obviament, opinions per tots els gustos però m’ha sorprés molt la mala llet que destilaven algunes d’aquestes critiques i comentaris, no fa falta dir que tothom té els seus gustos i que el disc no té perquè agradar a tothom però em sembla que una part dels fans pensen que a partir de “Darkness on the edge of town” la carrera de Springsteen ha anat en caiguda lliure o que tot el que fa en l’actualitat no mereix cap mena ja no de consideració sinó de respecte, he arribat a llegir que el que hauria d’haver fet després de la mort d’en Danny i d’en Clarence era no treure més àlbums…sense comentaris, però que cadascú opini el que vulgui que jo diré la meva.

M’ha agradat, no diré que molt però si que bastant i fins i tot més del que m’esperava i em sembla que a com més l’escolti més m’agradarà, evidentment hi ha coses que m’agraden més i coses que m’agraden menys però en general trobo que és un molt bon àlbum, el punt fort de l’àlbum, i això crec que ningú ho pot discutir, són les lletres. Realment crec que el senyor Springsteen està força cabrejat i desil-lusionat amb el senyor Obama, home, no crec que sigui res personal, més aviat està emprenyat amb com s’ha gestionat aquest somni per el que ell va treballar, la majoria de lletres tenen molta mala llet i una bona dosi de crítica, l’única concessió a l’alegria (d’estar viu com a mínim) la trobem al tema que dona títol al disc i a les ja conegudes Land of hope and dreams i American Land (encara que aquesta última només apareix a l’edició especial com a bonus track juntament amb Swallowed up), trencant l’esquema del disc  trobem  You’ve got it una magnífica peça que sona a “Born in the USA” o “Tunnel of love”, realment encara no sé quina és la que més m’agrada (de lletra) però crec que Death to my hometown i Jack of all trades són realment molt bones.

Pel que fa a l’apartat estrictament musical…bé…doncs la veritat és que per mi li sobren cors, picades de mans i trompetes i li falta sobretot alguna harmònica, em dona la sensació que aquest àlbum amb la Sessions Band seria una joia, fins i tot crec que si hagués estat un àlbum acustic (o semi-acústic) seria una obra mestra, no sé, per mi que s’han passat amb la producció, sembla que haguessin dit “Vinga nois, omplim-ho tot que hi ha espai de sobres !!!” però la veritat és que la base de les cançons m’agrada molt (excepte Rocky ground i Swallowed up que ara per ara les trobo bastant infumables) aquest aires de folk i música celta que tenen moltes de les cançons els trobo genials, potser per això me sembla un disc molt “Seeger”. Si voleu llegir una excel-lent crítica (tant per la forma com pel contingut) us recomano la que va fer en Txals a "On the route", sobretot per la bona dosis d’humor que hi posa.

De moment només l’he escoltat una vegada, encara que mentre escric això va sonant de fons, i crec que un altre cop Bruce Springsteen m’ha donat motius de sobres per seguir creient en el que fa, no sempre ho ha fet, però aquest cop si, personalment crec que “Wrecking ball” està a anys llum de“Working on a dream”, supera ampliament a “The rising” i passa al davant de “Magic” si bé és veritat que la intencionalitat del quatre àlbums és diferent sóc de l’opinió que si músicalment no t’agrada per molt bones que siguin les lletres no hi ha res fer, “Wrecking ball” és d’aquells àlbums que ho té tot, potser per alguns no al nivell dels àlbums de fa trenta anys…però els temps canvien i no és qüestió d’estar mirant pel retrovisor tota la vida…o t’acabaràs fotent de cap.

Wrecking ball