17 de des. 2014

Sergio Gisbert, talent en acústic.

El dissabte passat i en motiu de la festa que l’Stone Pony (club de fans de Bruce Springsteen) va organitzar per celebrar el 25è aniversari del club al Casino by Arcs de Vilafranca de Penedès vaig tenir l’oportunitat de veure en directe a Sergio Gisbert, val a dir que en Gisbert té una banda tribut a Springsteen, els Spirt in the Night, que segons diuen els entesos és la millor que hi ha, aquest cop però va venir sol i ens va oferir un concert en format acústic (una decisió que pel que vaig saber li fou mig imposada), he de reconèixer que sóc un fan absolut de l’Springsteen acústic, i tenia moltes ganes de veure si el de Saragossa estava a l’alçada.

Foto: Jose Maria Fernandez


D’entrada diré que en Sergio té prou presència per omplir ell sol l’escenari, sense gran escarafalls ni pretensions (de Springsteen  n’és un admirador no pas un imitador) i amb una indumentaria amb la qual un servidor se sentia plenament identificat (camisa a quadres, texans, camperes…) però que ja fa uns anys que vaig deixar de banda, d’entrada ja em va caure bé… per obrir el concert va triar My Hometown, una bona elecció, una peça tranquil·la per obrir orelles i que el mateix Bruce ha interpretat molts cops en acústic o amb acompanyaments molt lleugers de la banda, a primer cop d’ull (o potser hauria de dir d’orella?) ja es veu que en cap cas Gisbert vol ser Springsteen, i crec que sincerament no li cal, com a músic que és (ja porta vint i tants anys tocant, té 4 àlbums propis i 7 amb diferents grups)  crec que sap com mantenir-se al seu lloc, no cal semblar Bruce Springsteen per fer-li un homenatge, el concert va seguir amb The Promised Land i Dancing in the Dark,  després va interpretar una de les seves cançons i sincerament em van venir moltes ganes d’escoltar l’àlbum sencer, tot seguit va canviar la guitarra pel banjo i va interpretar Stay (de Jackson Brown) i Cover Me , he de dir que si bé no és que sigui una de les meves cançons preferides (segons la Lou has de ser dona perquè t’agradi…) la veritat és que si més no tocada amb un banjo va tenir la seva gràcia…The Promise va precedir Reason To Believe, per mi una de les millors cançons de Springsteen d’un dels seus millors àlbums, i Gisbert la va clavar, The River, Bobby Jean i Drive All Night se succediren per deixar pas a una brutal i magnífica Further On (up the road) que ens va tornar  a ensenyar a un Gisbert que diria jo que li agraden més els temes més “rockanroleros” que no pas les balades, Thunder Road va posar punt  seguit al concert…i dic seguit perquè en Sergio va tornar a sortir,  es veu que algú va tenir la brillant idea de passar-li una espècie de mix on hi havia una cançó de cada àlbum de Springsteen... o sia 19 cançons concentrades en 16 minuts, com ell mateix va dir “a ver como sale el invento este…” i la veritat és que se’n va sortir prou bé, no només de l’invent aquest sinó tot el concert, espero tornar-lo a veure aviat, si és amb els Spirt millor, m’agradaria veure’l explotant a fons el seu potencial, la llàstima és que va ser massa curt, és el que té anar de teloner, ja que després del concert d’en Sergio va tocar un tal Manel Fuentes amb els Spring’s Team Band, es veu que com a “showman” és molt bò…que voleu que us digui… jo amb 20 minuts ja en vaig tenir prou.

Aquí teniu el video grabat per en Javier Lopez Romo del Medley final


SET LIST

-MY HOMETOWN
-THE PROMISED LAND
-DANCING IN THE DARK
-EAST COAST ROAD
-INCIDENT ON THE 57TH STREET
-STAY
-COVER ME
-THE PROMISE
-REASON TO BELIEVE
-THE RIVER
-BOBBY JEAN
-DRIVE ALL NIGHT
-FURTHER ON (UP THE ROAD)
-THUNDER ROAD
-MEDLEY NEVER DONE BEFORE

Aquesta crònica també ha estat publicada al meu altre blog: http://cosesdeloriol.blogspot.com.es/




25 de nov. 2014

OUTLAW PETE / PETE EL BANDIT

A principis de mes Springsteen va treure un llibre infantil, era l'història d'en Pete el Bandit portada al còmic pel dibuixant Frank Caruso, ningú pot negar que les cançons de Springsteen tenen , moltes d'elles, suficient entitat per fer-ne un llibre, una pel·lícula o el que sigui, curiosament però l'escollida per fer-ho per primera vegada ha estat una cançó que forma part del, en la meva humil opinió, pitjor àlbum que ha fet mai, per sort és de les poques cançons que més o menys m'agrada. A vegades s'ha comparat Outlaw Pete amb Jungleland, personalment crec que amb l'únic en que s'hi pot trobar una semblança és amb l'estructura musical, ja que les dues cançons tenen dues parts ben diferenciades, i potser amb el to èpic de la mateixa música, les històries són prou diferents i diria que aquesta és l'única incursió de Springsteen  en el llegendari "Far West" americà,  per la resta...que voleu que us digui, com un ou i una castanya. 

La portada del llibre

Tal i com sona al l'àlbum

Al festival de Glastonbury del 2009


PETE EL BANDIT

Un nadó va néixer al camí dels Apalatxes
Al sis mesos ja n’havia pasat tres a la presó
Va robar un banc en bolquers i els petits peus descalços
Tot el quE va dir fou: “Nanos, el meu nom és Pete el Bandit”
Sóc Pete el Bandit, sóc Pete el Bandit, pots sentir-me?

Als 25 va robar un Mustang
I va cabalgar per tot arreu sota la volta del cel
Pare Jesús, sóc un bandit, assasí i lladre
I només paro per sembrar el meu dolor
Sóc Pete el Bandit, sóc Pete el bandit, pots sentir-me?

Va fer un camí de llàgrimes per tot el país
I on anàva les dones ploràven i els homes morien

Una nit es va despertar amb una visió dela seva pròpia mort
Ensellà el seu cavall i marxar cap al profund oest
Va casar-se amb una noia navajo i s’establi en el no res.
I mentre queia la neu ell aguantava la seva preciosa filla contra el seu pit
Sóc Pete el Bandit, sóc Pete el Bandit, pots sentir-me?
Pots sentir-me? pots sentir-me?

De l’est, muntant un semental irlandès va venir el caça-recompenses Dan
Tenia el cor en flames i accelerat per la possiblilitat d’atrapar-lo
Va trobar en Pete pescant pacíficament al riu
Tragué al seva arma i la carrregà
Digué: “Pete, et penses que has canviat però no ho has fet”

Apunta amb la pistola,  premè el gatell i cridà “Som-hi!”
Pete va treure un ganivet de la seva bota i el llençà
Va travessar el cor d’en Dan
Dan somrigué i s’estirà, dessagnant-se al sol
Xiuxiueja a l’orella d’en Pete “ No podem desfer le que hem fet”
Ets Pete el Bandit, ets Pete el Bandit, pots sentir-me?
Pots sentir-me? pots sentir-me?

Durant quaranta dies i quaranta nits en Pete va cavalcar sense parar
Fins que segué al cim glaçat d’una muntanya
Va veure un falcó en un desert, planejant pels corrents d’aire
Va anar fins al caire i clavà els esperons al costat del poni

Alguns diu que en Pete i el poni es vàren esvaïr en l’aire
I d’altres que segueixen gelats en aquella cornisa
Una jove noia navajo es renta al riu,  la seva pell és clara
I porta trenat als cabells un tros dels pantalons de pell girada d’en Pete
Pete el Bandit, Pete el Bandit, pots sentir-me?
Pots sentir-me? pots sentir-me?
Pots sentir-me?
Pots sentir-me? pots sentir-me?

1 de maig 2014

SPARE PARTS / RECANVIS

“ Hi havia un noi i una noia, es van conèixer en un petit bar d’una ciutat d ela costa i començaren  a sortir; ell era pintor de cases i ella estava boja per ell. era un noi amb un temperament molt tendre i feia bromes tota l’estona, realment era molt educat i a ella li recordava en Marlon Brando, es van enamorar i a l’hivern es traslladaren a un petit apartament a un parell de cantonades de la platja, les coses anaven realment bé… i després ella es va quedar embarassada, junts feren plans per casar-se i suposo que ell era massa jove o una mica imprudent…i es va espantar i va marxar…però ella mai el va deixar marxar realment, perquè el tenia present…a la seva ment i al seu cor…cada dia i cada nit, com un somni…com un vell somni que el món li va arrabassar i li trencava el cor una vegada i una altre cada dia que passava..perquè arriba un moment que has d’agafar el passat i oblidar-te’n. Ara, aquesta és una cançó sobre una dona lluitant per entendre el valor de l’existència individual i el valor de la vida del seu fill, lluitant per aconseguir que aquells vells somnis es facin realitat, per oblidar el passat i trobar quelcom nou i bonic i amb sentit en la seva vida” 23-04-1988, Los Angeles, durant la gira de “Tunnel of Love”, extret del magnífic blog d’en Julià Salas Cowboys of the Sea


El vídeo oficial, algú me pot dir si realment feia falta donar-li una guitarra a la Patti?? la tenia desendollada ??

L'imprescindible versió acústica



RECANVIS

En Bobby va dir que sortiria, en Bobby es va quedar dins
La Janey va tenir un nen no va ser cap  pecat
S’havien de casar un dia d’estiu
En Bobby es va espantar i va fugir corrents
La Jane es va mudar amb la seva mare a Shawnee Lake
Ella deia a la mare: “A vegades la meva vida sembla un immens error”
S’estva  a l’habitació de darrera tot passant l’estona
Més tard aquell hivern va arribar un nen

Recanvis
I cors trencats
Mantenen el món girant

La Janey bressolava aquell nadó amunt i avall nit rera nit
Però ella era una noia jove i enyorava les llums de la festa
Mentrestant al sud de Texas en un brut pou de petroli
En Bobby va sentir alguna cosa sobre el seu fill i va jurar que mai tornaria

Recanvis
I cors trencats
Mantenen el món girant

La Janey va sentir alguna cosa sobre una dona de Calverton
Va posar el seu fill dins el riu i va deixar fluir el riu
Va mirar el seu noi dins el bressol on jeia
Va agenollar-se plorant i resant
La boira cobria l’aigua i la lenta marea
La Janey aguantà el seu fill a la vora del riu
Amb l’aigua fins la cintura i el sol va brillar
El va agafar a braços i el portà cap a casa
Mentre ell jeia adormit al seu llit va fer un cop d’ull al voltant
Va obrir un calaix de l’escriptori i va treure’n el vell anell de compromís
Va treure’n el vestit de casament i va lligar aquell anell a la faixa
Va anar directament cap a la casa d’empenyorament i en va sortir amb uns bons calers

Recanvis
I cors trencats
Mantenen el món girant


5 de març 2014

JOHNNY 99

Escrita l'any 1981, Johnny 99 és una de les cançons més dures del "Nebraska", és un reflex d'una part de la societat americana que ni de bon tros havien assolit allò de l' "american way of life" ans el contrari, veien com de mica en mica el sistema els deixava de banda...és a dir una cançó de fa 33 anys que podria haver estat escrita avui mateix. 

Moltes de les cançons de Springsteen estan protagonitzades per perdedors, són gent que perden la feina, la dona, la casa, etc...però en Johnny 99 s'emporta el premi al més gran del perdedors, i tant perdedor se sent que li demana al jutge que faci el  favor d'enviar-lo a la cadira  elèctrica...

La versió original

Gira "Born in the USA"

Gira "The Ghost of Tom Joad"

Gira "We Shall Overcome"


JOHNNY 99

Bé, ells tancaren la fàbrica de cotxes de Mahawah a finals de mes
En Ralph  va sortir a buscar feina però no en va poder trobar cap
Va venir a casa borratxo de barrejar Tanqueray i vi
Tenia una pistola va dispara  a un treballador nocturn ara li diuen Johnny 99

Alla a la part de la ciutat on quan tens el semàfor en vermell no et pares
Johnny balancejava  la seva pistola i amenaçava de volar-se el cap
Quan un poli fora de servei el sorprengué per l’esquena
Davant del Club Tip Top van emmanilar a Jhonny 99

Bé, la ciutat li va proporcionar un advocat d’ofici però el jutge era Malvat John Brown
Va entrar al jutjat i va començar a enfonsar en Johnny
“Bé, la prova és clara, anem a dictar una sentència justa pel crim fill
Presó durant 98 i un any de més i així el seguirem anomenant Johnny 99”

Una baralla va esclatar al jutjat van haver de fer fora la xicota d’en Johnny
La seva mama es va aixecar i va cridar: “Jutge no faci això al meu noi”
“Bé noi, t’agradaria fer alguna declaració
Abans no vingui l’algutzir  i se’t emporti per sempre?”

“Ara jutge tinc deutes que cap home honrat pot pagat
El banc està executant l’hipoteca i s’emportaran la meva casa
Ara no estic dient que això em faci un home innocent
Però va ser això i molt més el que em va posar una pistola a la meva mà”

“Bé, senyoria em sembla que estaria millor mort
I si pots prendre la vida d’un home pel que passa pel seu cap
Després et faria res seure en aquesta cadira i pensar-hi una vegada més jutge?
I deixa que m’afeitin el cabell i em posin a la fila de les execucions”



15 de gen. 2014

"HIGH HOPES", l'esperança no s'ha de perdre mai

Mentre escric això va sonant "High Hopes" o sia que podríem dir que és una ressenya en directe, i de moment crec que el títol d'aquesta entrada és prou encertat, a primera escoltada i obviant les ja conegudes (High Hopes, 41 Shots, The Ghost...i Dream Baby Dream) he de dir que m'agrada, d'entrada però potser li sobra una mica de producció però em sembla que em passarà com amb "Wrecking Ball" que a la que l'hagi escoltat un parell de vegades més d'aquesta sobreproducció ni me'n adonaré. Ara com ara l'única que em grinyola una mica és "Harry's Place" (em recorda ,salvant les immenses distàncies i només a nivell musical, a "57 Channels") i la lletra és la més dura i fosca del disc, "Just Like Fire would" és fàcil, entretinguda i sense pretensions..i acabo de llegir ( a l'imprescindible bloc Cowboys of the sea) que no és seva sinó d'un grup australià i que és del 1986 !!!, "Down in the Hole" millora a mida que avança però una mica més de ritme no li aniria malament..però és que la lletra tampoc és que sigui gaire alegre..."Heaven's Wall" una espècie de cançó protesta a base de mencions bíbliques  crec que li hagués anat millor amb un estil més simple i no tant recarregat. "Frankie Fell in Love" divertida i fresca i pel que es veu inspirada en les aventures amoroses de Springsteenn i Van Zandt quan eren joves. "This is Your Sword" bona cançó, us poso el que en diu en Julià Salas en el seu bloc "Bruce devuelve el guiño a todos sus fans con un tema que incluye la respuesta a la eterna pregunta planteada en ‘Born To Run’ y que sirvió de inspiración para el mosaico (petición de New York City Serenade) desplegado en el estadio de San Siro de Milán durante la gira de Wrecking Ball de 2013. Bruce y la E Street Band, espada y escudo tras los que resguardarse ante las adversidades". "Hunter of invisible game" l'imprescindible cançó sobre la salvació d'un mateix, senzilla i efectiva. "The Wall", un sentit homenatge al dos amics seus morts durant la guerra del Vietnam, i una última frase prou eloqüent "Disculpes i no hi tenen cabuda de cap manera". 


La veritat és que m'ha agradat, no les tenia totes i és que aquest últims dies he llegit algunes (no gaires) crítiques d'aquest nou àlbum i la veritat és que algunes eren realment destructives, tal i com va passar amb "Wrecking Ball", me'n adono que hi ha molt de ressentiment, desengany o mala llet vers Bruce Springsteen, no sóc un "talifan" seu ni molt menys , crec que té més d'un i de dos àlbums més o menys prescindibles (Working on a dream s'emporta el premi a pitjor àlbum...per mi es clar) i que en gairebé tots els àlbums hi ha alguna cançó que se la podria haver estalviat, però hi ha qui creu que a partir de "Nebraska" o a molt estirar "Born in the USA" Springsteen només ha fet porqueria i ,com no podia ser de cap altre manera, que a aquestes alçades tregui un disc amb "només" 8 temes nous i 4 de revistats o mai tocats en estudi els sembla ja una autèntica vergonya i que l'autor de obres mestres com "Backstreets", "Darkness on the edge of town" i un llarguíssim etc... tingui el valor de treure un àlbum com aquest els hi sembla com a mínim patètic, doncs jo discrepo, no sóc cap entès en música, ni en sé ni m'hi dedico però crec que Bruce Springsteen té tant o més talent ara que fa 30 anys...de fet per mi el millor àlbum de Springsteen és "Wrecking Ball" (perquè crec que en aquell àlbum hi recull tota la seva inquietud social i personal) i si resulta que ara li ve de gust fer un disc no tant ambiciós doncs perfecte, que te quatre temes reutilitztats? i què? per mi com si vol fer un disc de versions, les que no m'agradain me les saltaré i punt, però en cap cas diré l'estupidesa que a Bruce Springsteen se li ha acabat l'inspiarció o el talent, també hi ha aquells que diuen que se senten enganyats o traïts ,és a dir que Springsteen s'hauria d'haver quedat als anys '70 o principis dels '80, no s'hauria d'haver casat, divorciat tornat  a casar, haver tingut fills, fracassos, èxits i tot el que comporta viure per tal de seguir escrivint les mateixes cançons que quan tenia 30 anys...doncs per sort ha evolucionat, a provat coses noves  i ha retrobat les més antigues, amb els amics de sempre i amb amics nous, als que  no hi són se'ls troba a faltar però n'hi ha d'altres que ocupen el seu lloc amb tant o més talent (o algú s'atreveix a dir que cap dels "nous" te prou talent?? el carisma ja és una altre cosa, s'aconsegueix amb el temps) i la vida segueix i arribarà un dia en que Bruce Springsteen faci tregui el seu últim àlbum o faci el seu últim concert però de moment sembla que tingui corda per estona, alegrem-nos-en !!!




GRANS ESPERANCES

Dilluns al matí segueix a la nit de diumenge
Cridant  “Atura'm abans no mori el nou any"
No fa falta gaire per matar un somriure amorós
I cada mare amb un nen plorant als braços,cantant
Ajuda’m, dona’m força
Dona-li a una ànima una nit sense por
Dona’m amor, dona’m pau
No saps que avui dia es paga per tot
Tinc grans esperances, jo tinc grans esperances

Ve de les ciutats, ve de la natura
Veig un exèrcit sense alè penetrant com una boira
Suavitzaran l’amor, dispararan a les esperances
Abans que els dòcils heretin aprendran a odiar-se ells mateixos
Cantant, ajuda’m, dona’m força
Dona-li a una ànima una nit sense por
Dona’m amor, dona’m pau
No saps que avui dia es paga per tot
Tinc grans esperances, jo tinc grans esperances

Ajuda’m, dona’m força
Dona-li a una ànima una nit sense por
Dona’m amor, dona’m pau
No saps que avui dia es paga per tot
Tinc grans esperances, jo tinc grans esperances

Que em digui doncs algú, ara, quin és él preu
Vull comprar una mica de temps i viure , potser, la meva vida
Vull tenir una dona, vull tenir alguns fills
Vull mirar-los als ulls i veure que tindràn una oportunitat

Ajuda’m, dona’m força
Dona-li a una ànima una nit sense por
Dona’m amor, dona’m pau
No saps que avui dia es paga per tot
Tinc grans esperances, jo tinc grans esperances