Mentre escric això va sonant "High Hopes" o sia que podríem dir que és una ressenya en directe, i de moment crec que el títol d'aquesta entrada és prou encertat, a primera escoltada i obviant les ja conegudes (High Hopes, 41 Shots, The Ghost...i Dream Baby Dream) he de dir que m'agrada, d'entrada però potser li sobra una mica de producció però em sembla que em passarà com amb "Wrecking Ball" que a la que l'hagi escoltat un parell de vegades més d'aquesta sobreproducció ni me'n adonaré. Ara com ara l'única que em grinyola una mica és "Harry's Place" (em recorda ,salvant les immenses distàncies i només a nivell musical, a "57 Channels") i la lletra és la més dura i fosca del disc, "Just Like Fire would" és fàcil, entretinguda i sense pretensions..i acabo de llegir ( a l'imprescindible bloc Cowboys of the sea) que no és seva sinó d'un grup australià i que és del 1986 !!!, "Down in the Hole" millora a mida que avança però una mica més de ritme no li aniria malament..però és que la lletra tampoc és que sigui gaire alegre..."Heaven's Wall" una espècie de cançó protesta a base de mencions bíbliques crec que li hagués anat millor amb un estil més simple i no tant recarregat. "Frankie Fell in Love" divertida i fresca i pel que es veu inspirada en les aventures amoroses de Springsteenn i Van Zandt quan eren joves. "This is Your Sword" bona cançó, us poso el que en diu en Julià Salas en el seu bloc "Bruce devuelve el guiño a todos sus fans con un tema que incluye la respuesta a la eterna pregunta planteada en ‘Born To Run’ y que sirvió de inspiración para el mosaico (petición de New York City Serenade) desplegado en el estadio de San Siro de Milán durante la gira de Wrecking Ball de 2013. Bruce y la E Street Band, espada y escudo tras los que resguardarse ante las adversidades". "Hunter of invisible game" l'imprescindible cançó sobre la salvació d'un mateix, senzilla i efectiva. "The Wall", un sentit homenatge al dos amics seus morts durant la guerra del Vietnam, i una última frase prou eloqüent "Disculpes i no hi tenen cabuda de cap manera".
La veritat és que m'ha agradat, no les tenia totes i és que aquest últims dies he llegit algunes (no gaires) crítiques d'aquest nou àlbum i la veritat és que algunes eren realment destructives, tal i com va passar amb "Wrecking Ball", me'n adono que hi ha molt de ressentiment, desengany o mala llet vers Bruce Springsteen, no sóc un "talifan" seu ni molt menys , crec que té més d'un i de dos àlbums més o menys prescindibles (Working on a dream s'emporta el premi a pitjor àlbum...per mi es clar) i que en gairebé tots els àlbums hi ha alguna cançó que se la podria haver estalviat, però hi ha qui creu que a partir de "Nebraska" o a molt estirar "Born in the USA" Springsteen només ha fet porqueria i ,com no podia ser de cap altre manera, que a aquestes alçades tregui un disc amb "només" 8 temes nous i 4 de revistats o mai tocats en estudi els sembla ja una autèntica vergonya i que l'autor de obres mestres com "Backstreets", "Darkness on the edge of town" i un llarguíssim etc... tingui el valor de treure un àlbum com aquest els hi sembla com a mínim patètic, doncs jo discrepo, no sóc cap entès en música, ni en sé ni m'hi dedico però crec que Bruce Springsteen té tant o més talent ara que fa 30 anys...de fet per mi el millor àlbum de Springsteen és "Wrecking Ball" (perquè crec que en aquell àlbum hi recull tota la seva inquietud social i personal) i si resulta que ara li ve de gust fer un disc no tant ambiciós doncs perfecte, que te quatre temes reutilitztats? i què? per mi com si vol fer un disc de versions, les que no m'agradain me les saltaré i punt, però en cap cas diré l'estupidesa que a Bruce Springsteen se li ha acabat l'inspiarció o el talent, també hi ha aquells que diuen que se senten enganyats o traïts ,és a dir que Springsteen s'hauria d'haver quedat als anys '70 o principis dels '80, no s'hauria d'haver casat, divorciat tornat a casar, haver tingut fills, fracassos, èxits i tot el que comporta viure per tal de seguir escrivint les mateixes cançons que quan tenia 30 anys...doncs per sort ha evolucionat, a provat coses noves i ha retrobat les més antigues, amb els amics de sempre i amb amics nous, als que no hi són se'ls troba a faltar però n'hi ha d'altres que ocupen el seu lloc amb tant o més talent (o algú s'atreveix a dir que cap dels "nous" te prou talent?? el carisma ja és una altre cosa, s'aconsegueix amb el temps) i la vida segueix i arribarà un dia en que Bruce Springsteen faci tregui el seu últim àlbum o faci el seu últim concert però de moment sembla que tingui corda per estona, alegrem-nos-en !!!
GRANS ESPERANCES
Dilluns al matí
segueix a la nit de diumenge
Cridant “Atura'm abans no mori el nou any"
No fa falta gaire per
matar un somriure amorós
I cada mare amb un
nen plorant als braços,cantant
Ajuda’m, dona’m força
Dona-li a una ànima
una nit sense por
Dona’m amor, dona’m
pau
No saps que avui dia
es paga per tot
Tinc grans
esperances, jo tinc grans esperances
Ve de les ciutats, ve
de la natura
Veig un exèrcit sense
alè penetrant com una boira
Suavitzaran l’amor,
dispararan a les esperances
Abans que els dòcils
heretin aprendran a odiar-se ells mateixos
Cantant, ajuda’m,
dona’m força
Dona-li a una ànima
una nit sense por
Dona’m amor, dona’m
pau
No saps que avui dia
es paga per tot
Tinc grans
esperances, jo tinc grans esperances
Ajuda’m, dona’m força
Dona-li a una ànima
una nit sense por
Dona’m amor, dona’m
pau
No saps que avui dia
es paga per tot
Tinc grans
esperances, jo tinc grans esperances
Que em digui doncs
algú, ara, quin és él preu
Vull comprar una mica
de temps i viure , potser, la meva vida
Vull tenir una dona,
vull tenir alguns fills
Vull mirar-los als
ulls i veure que tindràn una oportunitat
Ajuda’m, dona’m força
Dona-li a una ànima
una nit sense por
Dona’m amor, dona’m
pau
No saps que avui dia
es paga per tot
Tinc grans esperances,
jo tinc grans esperances
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada