21 de nov. 2020

SONG TO ORPHANS / CANÇÓ PELS ORFES

Una cançó publicada gairebé 50 anys després de ser composta, va ser una de les descartades pel Greeting from... (1972) i pel que he llegit (a l'impresindible blog Cowboys of the sea ) només ha estat interpretada en públic una vegada durant la gira de Devils & Dust, el perquè és un misteri i és una proba més de que el fons d'armari que pot tenir Springsteen pot ser inacabable. Val a dir que les adaptacions que fa de cançons "antigues" em semblen brillants.


Una grabació per la ràdio del 73

Solo & Acoustic Tour 2005


CANÇÓ PELS ORFES

La multitud es reuneix i intenta fer soroll

Els generals poetes negres i cecs amb els inquiets i cridaners nois blancs

El temps passa ràpid i l’aliança creix incompleta d’alguna manera

On, tot i les cries de lleona

Vàrem tenir envellides ovelles iònquis

Quants perdedors he vist dient «Hollywood o fracàs»

I han acabat cavalcant fantasmagòriques polsegueres d’Arizona

Animadores promiscues i nens amb grans amplificadors

Sonant al buit

Vampirs de l’alta societat, ex-campions dels pesos pesats

Confonent sutge per terra


Deixa’m anar Big Mama, com Old Faithful al final del dia

Creu-me, bona Linda, l’aurora t'il·luminarà el dia

La confederació està al meu nom

Els gossos no passen de la línia

L’aliança necessita un home més fort

Notes com se’t tensen els muscles?


La cortina de la porta oneja

Madonna fa sonar els timbres

La vaig veient de casa en casa

Fent els últims petons i desitjant sort

A cada heroi rodamón i misteriós

Per tal que els nens trobin un lloc

Que ja no trobaran amb la mama i el papa

En els seus caps de setmana a l’espai


Bé, fills busquen uns pares

Però els seus pares han marxat tots

Les ànimes perdudes busquen salvadors

Però els salvadors no duren gaire

Aquells sense nom, aquells ximplets renegats que no busquen res

Que viuen les seves vides en cançons

Que duren el que dura una espelma

I després de xiuxiuejar un «Bona nit» se’n van


Deixa’m anar Big Mama, com Old Faithful al final del dia

Creu-me, bona Linda, l’aurora t'il·luminarà el dia

La confederació està al meu nom

Els gossos no passen de la línia

L’aliança necessita un home més fort

Notes com se’t tensen els muscles?


Les missions estan plenes d'ermitans buscant un amic

Els terrats estan plens d’homes gat, que tan sols busquen la manera d’entrar

Hi ha orfes abandonats en muntanyes de plata

Perduts en carrerons celestials

Esperen en Moisès, aquell vell rodamón boig

Ell agafa tots els perduts



Ara ja no et fas gran escoltant llegendes buides

O solitàries cançons de bressol

Billy El Nen tan sols era un noi de granja

Que va fer camí tot voltejant les seves pistoles

La nit, llarga i desmanegada

I parla amb la llengua de sa mare

I canta cançons de bressol als refugiats amb un brunzit amplificat


Deixa’m anar Big Mama, com Old Faithful al final del dia

Creu-me, bona Linda, l’aurora t'il·luminarà el dia

La confederació està al meu nom

Els gossos no passen de la línia

L’aliança necessita un home més fort

Notes com se’t tensen els muscles?


La confederació està al meu nom

Els gossos no passen de la línia

L’aliança necessita un home més fort

Notes com se’t tensen els muscles?




8 de nov. 2020

BURNIN' TRAIN / TREN ARDENT

Un dia algú amb poca feina s'hauría de dedicar a agrupar les cançons de Springsteen per temàtiques: culpa, redempció, esperança, salvació... em dona la sensació que les que aniríen a redempció i/o salvació serien les més nombroses i Burnin' Train en formaria part, és una de les que més m'agrada de Letter to You, a un ritme ràpid però sense desbocar-se marcat per en Weinberg (això de fer servir la bateria a ritme de tren ja ho va fer Taylor a Breaktrough de Queen) Springsteen es torna a recolzar en un amor per salvar-se el mateix tot i que l'altre persona tampoc sigui un exemple de tranquilitat, llits d'espines, flames i trens llançats a tota velocitat als que tot i així Springsteen vol pujar per salvar-se.



TREN ARDENT


Zero és el meu número

El temps el meu caçador

Et volia per curar-me

Però en canvi m’has ençès

Estem fora, més enllà de les fronteres

Et vaig rentar en aigua beneïda

Vàrem xiuxiuejar pregàries negres

I ens aixecàrem en flames


Porta’m en el teu tren ardent

Porta’m en el teu tren ardent


Un sol blanc cremant

Ales negres batent


Faig córrer els meus dits pels plecs del teu ventre

Mentre jeus respirant

Amb la nostre fè compartida

Que s’alça negre i decaiguda

Agafa’m i treu-me d’aquesta gàbia mortal


Porta’m en el teu tren ardent

Porta’m en el teu tren ardent


Alguna cosa brilla en la llum sota el teu pit

La teva olor espèssa en el meu tors


En el teu llit d’espines

T’he portat brillants regals

Assecat la suor del teu front

I tocat els llavis

Fulles tacades de suor

Fora la pluja inacabable

Nena, estic beneït per la teva sang

I marcat per Caín


Porta’m en el teu tren ardent

Porta’m en el teu tren ardent