Curiosa cançó, no se gaire com definir-la i desconec que va ser primer si la idea del curtmetratge/videoclip o la cançó però són una simbiosi perfecte, sembla un relat post apocalíptic una barreja de The Walking Dead, The Road, Eli's Book, però sense sang, el protagonista sembla ser una espècie de salvador o redemptor, m'agrada.
CAÇADOR DEL JOC INVISIBLE
Em vaig arrossegar fora de la rasa
I em vaig fer un arca amb fusta de xiprer i brea*
Vaig seure al marge del camí a esperar mentre plovia
Sóc el caçador del joc invisible
Em vaig despertar la nit passada per un fort crepiteig
I un espantaocells en flames damunt les vies del tren
Hi havia ciutats buides i planes cremant
Sóc el caçador del joc invisible
Tots anem amunt però ens quedem curts i caiem durament
Aquests dies passo el temps saltant per la foscor
Travessant imperis de pols, canto el teu nom
Sóc el caçador del joc invisible
Tremolant travessem el cementiri i el fum negre
Rodolem
Cap a la vall
On la bèstia té el seu tron
Allí cantaré la meva cançó i esmolaré la fulla
Sóc el caçador del joc invisible
Força és vanitat i temps és il·lusió
Noto la teva respiració, la resta és confusió
La teva pell toca la meva, que més explicar
Sóc el caçador del joc invisible
Ara prega per tu mateixa per tal de no caure
Quan l’hora de la salvació vingui a nosaltres
Quan la nostre esperança i fe i valor i confiança
Es pugui aixecar o s’esvaeixi com pols entre la pols
Hi ha un regne d’amor esperant a ser reclamat
Sóc el caçador del joc invisible
Sóc el caçador del joc invisible
Sóc el caçador del joc invisible
*Referència bíblica, Déu va ordenar a Noè que construís l'arca amb aquests materials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada