La mort sempre fa mal, sobretot quan és inesperada, injusta, innecessària, el buit que deixa la persona que ha marxat és inmens i difícil d'omplir (si és que mai s'omple), com va dir en Txals "Springsteen a vegades és balsàmic", i és que aquesta cançó va ser escríta pensant en les famílies que vàren perdre els seus éssers estimats aquell llunyà 11-S però, com passa sovint amb tantes cançons, aquesta també trascendeix aquell moment concret i serveix per posar lletra i música a aquest sentiment tant doloròs que pot ser l'enyorança per qui ha marxat.
Que la terra et sigui lleu Roc.
NO HI ETS
Camises
a l’armari, sabates a l’entrada
La
mare a la cuina, amb els nens
Tot
al seu lloc
Tot
al seu lloc
Però
tu no hi ets
Tasses
de cafè a l’aigüera, jaquetes a la cadira
Diaris
al sofà, però tu hi faltes tu
Tot
al seu lloc
Tot
al seu lloc
Però
tu no hi ets
Fotos
a la tauleta de nit, la tele al menjador
La
teva casa espera, la teva casa espera
A
que hi entris, a que hi entris
Però
no hi ets, no hi ets
No
hi ets, quan apago els llums
No
hi ets, quan tanco els ulls
No
hi ets quan veig sortir el sol
No
hi ets
La
canalla pregunta si tot va bé
Ens
abraçaràs aquesta nit?
Comença
un nou dia, i ja arriba el capvespre.
Tinc
massa espai al llit, massa trucades
Tot
està al seu lloc?
Tot,
tot
No
hi ets, no hi ets
Déu
donant voltes pel cel, el dimoni a la bústia
Tinc
pols a les sabates, i moltes llàgrimes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada