Lost in the flood / Perdut en la inundació

Forma part del "Greetings from...", veterans de guerra, curses de cotxes, baralles entre bandes... l'univers urbà de Springsteen començava a fer-se visíble, una cançó que sempre m'ha agradat molt però que m'ha donat molta guerra per traduïr-la, un té les seves limitacions i el vocabulari en anglès em dona la impresió que és més ric que el nostre...moltes vegades entens el significat d'una paraula o frase però no i acabes de trobar l'equivalent en català...s'ha fet el que s'ha pogut.

Vídeos: primer, versió d'estudi; segon, concert de Londres l'any 1975 (primera visita a Europa); tercer, versió acústica durant la gira "Devils & Dust" i quart, amb la E Street.

                             

El pistoler esparracat està tornant cap a casa com un fugitiu famolenc

Camina per la ciutat tot sol

Dèu ser del fort sent que diu una noia d’institut

Les afores són plenes d’homes-llop marietes transvestits per assasinar

El cop i la fugida, demanen santuari, sota una pedra sagrada s’amaguen

Trenquen vigues i creus amb espasmòdica perfecció

Monjes corren nues per les estànces del Vaticà prenyades, pregant per una immaculada concepció

I a Main Street tothom va borratxo per haver begut sang profana

Antiqüat somriu dolçament mentre el pistoler respira profundament, amb el turmells enfonsats en el fang

I jo dic, “Eps, pistoler, això són arenes movedisses, això són arenes movedisses això no és fang

Has perdut els sentits a la guerra o els vas perdre en l’inundació?”

Aquell pur germà americà, d’ulls apagats i cara inexpressiva

Competeix els diumenges a Jersey en un Chevy Super Vuit de serie

El condueix lentament pel revolt, al costat posa “Cap a la glòria” aerografiat en vermell, blanc i blau.

Es recolza a la capota tot explicant històries de curses, els nois l’anomenen Jimmy el Sant

Bé aquesta flamarada i soroll noi, està posant aquest puto motor a punt de rebentar

Condueix directament cap a un huracà, es converteix en un punt i desapareix

I no queda res enrere tan sols una mica de sang allà on el cos va caure

Això és, res que tu poguessis vendre només andròmines per tot l’horitzó,  un bon comiat per un autèntic home d’autopista

I vaig dir, “Ep noi, creus que això és oli? Tio, això no és oli això és sang”

Em pregunto que estava pensant quan va ser colpejat per la tempesta

O tan sols es va perdre en l’inundació?

Els mariners amb samarretes de satí de la Vuitena Avinguda xiuxiuejen a l’aire

Alguna rencarnació de Maria em mira fixament desde un aparador

I el millor apòstol del Bronx s’està dret amb la mà al paquet

Tot s’atura, en sents cinc, trets ràpids, els polis venen per aire

I ara els bronzit de les bales de les bandes dels barris alts, estàn disparant pel carrer

I aquest nano del Bronx comença a deixar-se anar però cau es desploma als seus peus

I algún noi ve maleint per la cantonada però un poli el fa fora

Jeu al carrer aguantant-se la cama i cridant alguna cosa en espanyol

encara respirava quan vaig marxar

I algú va dir, “Ep tio, has vist això? El seu cos colpejà el terra amb un soroll preciós.”

Em pregunto que volia dir el tio o és que tan sols estava perdut en la inundació?

Ei tio, has vist això, aquests pobres nanos s’estàn posant en un embolic

Em pregunto què els hi ha fet posar, o tan sols estàn perduts en la inundació?