“Vaig escriure moltes cançons sobre mares i fills i pares i nens....he estat explicant que hi ha tres estadis en la vida d’un nen, quan són petits i et miren i pensen que ets perfecte, i després arriben a l’institut i, per descomptat, aquest és el tercer estat, quan pensen que ets idiota, l’estat intermig és que siguis unidiota tolerable i si no ho fas bé, el següent és ser un refotut idiota , em temo que no pts evitar els tres primers,és part d etot això de ser pares, el quart… a veure si el podeu evitar… però aquesta és una cançó que vaig escriure poc després de tenir el nostre primer fill i, ja sabeu, sempre penses que ho faràs millor que els teus pares i d’aquesta manera els podràs honrar, intentes escollir les coses bones que ells vàren fer per tu i deixar la resta, si pots… per descomptat, no pots, comets una pila de les mateixos errora, els vells clixés, “Baixa la música” o alguna cosa similar, sembla inevitable, acostumaba a sentir-me avergonyit, ara ja no em preocupa dir aquetses coses… Sóc pare! “Baixa-la d’una vegada!” però no sempre, hauría d’avergonyir-me, però… de totes maneres, aquesta és una cançó sobre les segones oportunitats… vivía a l’oest al arribar el meu primer fill així que l avaig ubicar a l’oest, boníc lloc on renéixer i intentar fer lo correcte, es diu “Llarga Espera”, que Déu us acompanyi.” (10-05-2005, St. Paul, MN)
PD:
A la primera estrofa apareix la paraula “mesquite”,fa referència
a un tipus d’arbre de l’oest americà i el nom original no té
traducció.
Amb la E Street, Brisbane 2017
LLARGA ESPERA
Allà on el rierol és poc
fondo i sorrènc
I la lluna apareix acaronant
les estrelles
El vent passa entre els
mesquite i s’acosta bramulant per sobre els turons
Directe als meus braços
Directe als meus braços
Cavalco ràpid tot portant un ram
de roses
I mapa nou que vaig fer
Aquesta nit reneixaré
despullat i enterraré la meva vella ànima
I ballaré sobre la seva tomba
I ballaré sobre la seva tomba
Ha estat una llarga espera,
estimada
Ha estat una llarga espera,
però ja ho tenim aquí
El meu pare tan sols era un
estrany
Vivía en un hotel del centre
Quan jo era un nen ell era tan
sols algú
Algú que jo veia per allà
Algú que jo veia per allà
Ara aquí dessota i tibant de
la meva camisa
I tinc els meus propis nens
Bé, si jo tingés un desig en
aquest oblidat món de Déu, nens
Sería que els vostres errors
fossin només vostres
Sí, els vostres pecats han de
ser només vostres
A fora, sota els braços de
Casiopea
On Orió esgrimeix la seva
espasa
Tu i jo Rosie espetegant com
cables creuats
I tu respirant en el teu són
Tu respirant en el teu són
Bé, tan sols queda una
guspira del foc de camp
Dos nens al sac de dormir al
costat
Rebusco sota la teva camisa,
poso les mans sobre del teu ventre
I en noto una altre que fot
patades dins
I aquesta vegada no ho fotre
enlaire
Ha estat una llarga espera,
estimada
Ha estat una llarga espera,
però ja ho tenim aquí
Ha estat una llarga espera,
estimada
Ha estat una llarga espera,
però ja ho tenim aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada