Adele Ann Zerilli Springsteen (4-5-1925 / 31-1-2024)
El desig
Un carrer brut ple de neu mig fosa per la pluja
Un noiet i la seva mare tremolant davant l’aparador d’una botiga de música vinguda a menys
Aquella nit al capdamunt de l’arbre de Nadal hi brilla una estrella
I a sota una guitarra japonesa nova de trinca
Recordo el matins, mare, sentint l’alarma del teu rellotge
Jo tot estirat al llit escoltant com et posaves a punt per la feina
El so de la teva capsa de maquillatge sobre la pica
I les noies a l’oficina, totes amb pintallavis, perfum i faldilles
I com d’orgullosa i contenta anaves tot caminant de casa a la feina
Si els ulls del papa eren finestres a un món tant mortal com real
Tu no podies fer que deixes de mirar però vas fer que no m’hi arrossegués
És un món vell i divertit, mama, on els desitjos d’un noiet esdevenen reals
Bé, en tinc uns quants a la butxaca i un d’especial només per tu
No és cap trucada un diumenge, flors o una targeta del dia de la mare
No és una casa en un turó amb un jardí i un petit pati
Vaig agafar el meu hot rod* a Bond Street, sóc vell però em coneixeràs d’un cop d’ull
Trobarem un bar on soni rock’n roll i nena sortirem a ballar
Bé, aquest era jo amb les meves botes Beatle**, tu amb els teus rínxols roses i pantalons matador***
Pujant al sofà per fer un twist pels tiets i les tietes
Vaig saber trobar una noia per mi mateix, mare, ho vaig esbombar el dia del teu aniversari
Ella m’esperava al porxo del davant mentre tu em deies que sortís
I que digués el que havia de dir
La nit passada vam seure tots junts rient de les coses que la guitarra ens va portar
I tot estirat i despert pensava en les altres coses que ens havia portat
Bé, aquesta nit estic recollint peticions aquí, a la cuina
Aquesta és per tu, mama, deixa’m sortir i dir-ho
És tard, però noia, si buscaves una cançó trista, no la tocaré
*Cotxe antic modificat per fer curses
**Botes de canya baixa, acabades en punta i fetes de cuir, popularitzades pel Beatles
***Pantalons de cintura alta i cenyida però camals amples
