17 de març 2011

Growin'up / Creixent

De les primers cançons que em van enganxar de veritat, una de les joies de "Greetings from Asbury Park, N.J." (1973), una cançó de rebeldia feta per un jove de vint i pocs anys que ni s'imaginava el que arribaria a ser, Springsteen de jove era el típic raret, tímid, poc interès pels estudis, típica família de classe mitja americana on el pare passa per multitud de feines etc....i l'única via d'escapada que va trobar va ser la música, en lloc de fer el carcamal pels carrers buscant brega va saber fer-se el seu propi lloc a base de tocar la guitarra, escriure cançons i lluitar per aconseguir la seva propia banda, va creixer gràcies les seves cançons, que és on plasmava (i continua fent-ho) les seves propies inquietuds i idees.

Un magnífic video dels inicis i un altre de la gira del 84/85, us el recomano si teniu temps i ganes de practicar l'anglès.....Springsteen i Big Man amb les seves històries.






Estava petrificat a mitjanit penjat de la meva disfressa
Em vaig pentinar el cabell fins que va quedar bé i vaig comandar la brigada nocturna
Em vaig exposar al dolor i vaig ser travessat per la pluja i caminava com una crossa torçada
Vaig passejar tot sol per una zona de pluja radioactiva i en vaig sortir amb l’ànima ilesa
Em vaig amagar en la furiosa boira de la multitud però quan em diguèren “Seu” em vaig aixecar
Oooh…creixent

La bandera pirata onejava del meu màstil, les veles desplegades a tot drap
Tenia una graduada en jukebox com segon de bord, no podia navegar però segur que podia cantar
Vaig enviar un B-52 i els vaig bombardejar amb blues i portava el canvi amb la directa posada
Vaig trencar totes les normes, metrallar el vell institut, ni una sola vegada vaig pensar en aterrar
Em vaig amagar en la furiosa boira de la multitud però quan diguèren “Baixa” jo vaig pujar
Oooh…creixent

Em vaig agafar un mes de vacances a l’estratosfera i saps que és molt difícil aguantar-hi la respiració
Juro que vaig perdre tot el que havia estimat o temut, era el nen espacial vestit de cap a peus
Bé, els meus peus finalment arrelaren a terra però tenia el meu petit lloc a les estrelles
I juro que vaig trobar la clau cap a l’univers en el motor d’un vell cotxe aparcat
Em vaig amagar al pit maternal de la multitud però quan em diguèren “Empeny avall” jo vaig tibar amunt
Oooh…creixent, oooh…creixent

2 comentaris:

Redacció ha dit...

Excel·lent, m'encanta aquest tema, m'emociona a cada escoltada. Especialment la versió del Live, quasi res, quanta força. Et pase aquest link, es l'introducció que fa a Growin Up en aquell Live:
http://www.blogseitb.com/brucespringsteen/2010/04/16/springsteen-y-su-guitarra/
Salut Bruce Català!!!

Keks ha dit...

M'encata aquesta! ufffff...
Gaaaaasss al Bruce en català!