"Darkness on the edge of town" és considerat per molts com el millor àlbum de Bruce Springsteen, la veritat és que personalmemt se'm fa molt díficil escollir-ne un, en una altre entrada ja vaig dir que tant aquest com "Born to run" eren incomparables que no insuperables, però potser aquest és l'àlbum més rodó d'en Bruce, cançons com Badlands, Racing in the street, The promised land i la mateixa Darkness on the edge of town segur que estarien ben amunt en el rànquing de cançons preferides dels seguidors.
La canço que li dona títol és la que tanca l'àlbum, i com hi ha mòn que és un dels millors finals que es poden imaginar, molts cops costa d'explicar "de que van" les cançons, potser per a un tenen un significat molt clar però per d'altres estàn plenes e subtileses o de dobles lectures, a vegades saps el que sents quan les escoltes però costa posar-ho per escrit. Poster en aquesta en Bruce es veu a ell mateix a punt de saltar al buit (el 1978 ja era una estrella del rock gràcies a "Born to run", o sigui que el següent àlbum era el de la consagració o el de la patacada) havia deixat moltes coses enrere que li havien costat sang, suor i llàgimes i ja estava a punt per forgar-se el seu propi destí i atrevesar aquesta foscor al límit de la ciutat.
Primer video, gira del '78 amb la curta introducció músical que utilitzava durant la gira (si la memòria no em falla és una part d'una banda sonora d'Ennio Morricone), el segon vídeo és de la versió acústica del '90, magnífica, com gairebé totes les versions acústiques que fa.
Ells encara fan curses als Trestles
Però la sang mai els hi va bullir a les venes
Ara he sentit que ella té una casa a Fairview
I un estil que prova de mantenir
Bé, si ella em vol veure,
Li pots dir que sóc fàcil de trobar,
Digue-li que hi ha un lloc sota el pont d’Abrams,
I digue-li, hi ha foscor al límit de la ciutat
Tothom té un secret, Sonny,
Alguna cosa que senzillament no pot afrontar,
Alguns companys passen tota la vida intentant amagar-lo,
El porten amb ells a cada passa que fan.
Fins que un dia se n’han de desprendre
Desprendre-se’n o deixar que els enfonsi,
On ningú fa cap pregunta,
o et mira massa estona a la cara,
En la foscor al límit de la ciutat.
Alguns companys ja van néixer amb una bona vida,
D’altres companys l’aconsegueixen de qualsevol manera,
He perdut els meus diners i he perdut la meva dona,
Aquestes coses no sembla que m’importin massa ara.
Aquesta nit estaré en aquell turó perquè no puc parar,
Estaré en aquell turó amb tot el que tinc,
Vides en la línia on els somnis són trobats o perduts
Seré allà a l’hora i pagaré el preu,
Per desitjar coses que només es poden trobar
En la foscor al límit de la ciutat.
1 comentari:
El meu preferit del Boss, aquí hi han cançons estremidores, Something in the night té versos realment punyents. Una meravella de la seva època. Coincideixo amb tú respecte a Born to run, i és que amb l'ampla discografia de Bruce parlar-ne d'un disc per damunt d'un altre no té sentit, quelcom pot tindre el seu preferit. Llegir-la en catlà és tot un plaer. Gràcies i salut!!!
Publica un comentari a l'entrada