"Nebraska" és sense cap mena de dubte l'àlbúm més auster de Bruce Springsteen, s'ha escrit força sobre aquest àlbum i no seré jo el que digui res de nou (però si hi voleu aprofundir no us perdeu l'excelent resenya que en va fer en Txals al seu magnífic blog (aquí teniu un enllaç On the Route - Nebraska ) la cançó que li dona títol és realment crua, en quatre estrofes Springsteen explica la vida i miracles de Charlie Starkweather, que va matar deu persones sense motiu aparent, va compondre aquesta cançó després de veure "Badlands" de Terrence Malick i protagonitzada per Martin Sheen i Sissy Spacek.
L'original
La versió en directe de l'indispensable Live 75/85
Durant la gira de "Devils & dust"
La vaig veure allà dreta damunt la gespa tot fent giravoltar
el seu bastó
Ella i jo anàrem a fer
una volta i deu persones innocents moriren
Desde la ciutat de Lincoln, Nebraska, amb una retallada del
.410 a la falda
A través de les ermes terres de Wyoming vaig matar tot el
que es posava al meu camí
No puc dir que ho sento per les coses que férem
Com a mínim durant una estoneta senyor jo i ella ens divertírem
El jurat va emetre un veredicte de culpabilitat i el jutge
em va sentenciar a mort
Mitjanit al magatzem de la presó amb una corretja de pell al
voltant del meu pit
Sheriff quan l’home empenyi la palanca senyor i cruxeixi la
meva nuca
Estigui segur que la meva boníca noia estarà asseguda a la
meva falda
Ells em declararen no apte per viure que dins aquest gran
buit s’havia de llençar la meva ànima
Ells volien saber perquè vaig fer el què vaig fer
Bé senyor suposo que hi ha una mica de mesquinesa en aquest
món
1 comentari:
Disculpam la tardança, tenia pendent aquesta lectura. Sobretot moltes gràcies per l'enllaç, un honor. Nebraska potser sigui el disc que més fons m'ha calat, a dia d'avui continue pensat que te alguna cosa misteriosa que la fa sonar fantasmal al mateix temps que propera. M'al·lucina. Mai amb tant poc es va aconseguir tant.
Salut company.
Publica un comentari a l'entrada