Hi ha molts fans de Springsteen que creuen que temps passats eren millors, que el seu ídol ha perdut talent a mida que s'ha anat fent gran, que obres com "Born to run" (1975) o "Darkness on the edge of town" (1977) són insuperables, personalment crec que són incomparables, que no és el mateix, sóc de l'opinió que el temps dona diferents prespectives de la vida a mida que hom creix, em sembla que la discografia de Bruce Springsteen n'és un clar exemple, i per mi "Devils & dust" (2005) és un àlbum esplèndid, la veritat és que quan va sortir el vaig escoltar una i altre vegada, no és un àlbum de rock i tampoc és pop, sona a acústic però no ho és, les lletres es mouen entre el personatge que recorda la seva xicota mentre està amb una puta i l'amor que professva Maria pel seu fill Jesús, hi ha melodies animades i d'altres que van bè per dormir, tampoc hi ha cap himne d'aquells que fan rebentar un Sant Jordi però cançons com la que dòna li títol demostren que quan es té talent rarament es perd amb l'edat....més aviat al contrari.
El protagonista de la cançó és clarament identificable: un soldat enviat a combatre en un país estrany, obviament el primer que ens ve al cap és un soldat americà a Irak, però realment pot ser qualsevol soldat a qualsevol lloc, lluny de la seva casa, amb ideals propis que sovint han de passar a segon plà i totes les pors que ens poguem imaginar, Springsteen fa moltes referències a Dèu, no perquè ell sigui un fervoròs creient, sinó perquè potser és l'únic en el que pot confiar el protagonista.
El video és el de la versió acústica del magnific Dvd "Storytellers".
DIMONIS I POLS
Tinc el dit al gallet
Però no sé a qui creure
Quan et miró als ulls
Només hi veig dimonis i pols
Hem fet un llarg, llarg cami desde casa, Bobbie
Casa nostra és lluny, lluny de nosaltres
Sento un brut vent que bufa
Dimonis i pols
Tinc Déu al meu costat
Tan sols miro de sobreviure
Què passa si el que fas per sobreviure
Mata les coses que estimes
La por és una cosa poderosa
Et pot tornar el cor negre creu-t’ho
T’agafarà la teva ànima plena de Déu
I l’omplirà de dimonis i pols
Bè vaig somiar en tu l’última nit
En un camp de sang i pedra
La sang començava a assecar-se
L’olor començava a sorgir
Bè vaig somiar en tu l’última nit
En un camp de fang i òs
La teva sang començava a assecar-se
L’olor començava a sorgir
Tenim Déu al nostre costat
Tan sols provem de sobreviure
Què passa si el que fas per sobreviure
Mata les coses que estimes
La por és una cosa poderosa
Et tornarà el cor negre creu-t’ho
T’agafarà la teva ànima plena de Déu
L’omplirà de dimonis i pols
Ara cada dona i cada home
Ha de prendre el camí correcte
Trobar l’amor que Déu vol
I la fe que Ell profesa
Tinc el dit al gallet
I aquesta nit ni tan sols amb la fe és suficient
Quan em miró dins el cor
Tan sols hi ha dimonis i pols
Bé tinc a Déu al meu costat
I tan sols miró de sobreviure
Què passa si el que fas per sobreviure
Mata les coses que estimes
La por és una cosa perillosa
Et pot tornar el cor negre creu-t’ho
T’agafarà la teva ànima plena de Déu
I t’he l’omplirà de dimonis i pols
T’agafarà la teva ànima plena de Dèu
Te l’omplirà de dimonis i pols
2 comentaris:
Només puc dir que genial.
Totalment d'acord amb tu. Els que creuen que el talent es perd, s'ho haurien de fer mirar.
Publica un comentari a l'entrada