Un any de traduccions

Doncs això, que avui fa un any que vaig inaugurar el blog i em sembla que és un bon moment per fer una mica de valoració de la feina feta fins ara, que no ha estat ni molta ni poca sinó la que s’ha fet i punt, és ben cert que m’hauria agradat fer-ne més ,en total hi ha trenta sis cançons traduïdes i sis entrades diverses, però un té el temps que té i afortunadament,crec, hi ha vida (i molta) més enllà de Bruce Springsteen…

Però he de reconeixer que m’ho passo molt bé “perdent” el temps d’aquesta manera, he constatat que la feina del traductor (aficionat) és realment complicada (no em vull arribar a imaginar el que deu costar de traduïr un llibre…ni que sigui d’en Dan Brown….) i que no és el mateix una traducció que una adaptació i si bé intento fer la primera a vegades no hi ha més remei que anar cap a la segona, i és que l’àngles em dona la impressió que és una llengua molt més rica… a vegades m’he trobat que per traduir un sola paraula en anglès una de dues o he de posar-hi una frase sencera o canvio el significat per un altre que si assembli, a tall d’exemple a We take care of our own en la versió original diu “From the shotgun shack to the Super Dome”, segons el diccionari “shotgun shack”  és : un pis de dimensions reduides amb totes les habitacions a un costat del passadís i se l’anomena aixi perquè s’un sol tret d’escopeta (shotgun) el podries travessar de banda a banda, algú em podria dir com traduïr aixó??? a mi em va semblar que barraca era el que millor i quedava, en la mateixa frase i tenim el Super Dome i aquí ja entra en joc la culturilla que tingui cadascú: el Super Dome és un gegantí pavelló d’esports que hi ha a Nova Orlenas i si bé el seu nom significa Super Cúpula em sembla que el més adient és deixar-ho en l’anglès original com faig amb tots el topònims (a no ser que em despisti…) una altre cosa són el sobrenoms que tenen alguns dels personatges de les cançons aquests si que els tradueixo, bàsicament perquè em semblen divertits i/o curiosos.

Obviament el blog em serveix per “aprofundir” en l’univers springstinià i coneixer molt millor la seva obra i així poder disfrutar molt més de les seves cançons, no és que abans no les disfrutes (evidentement) sinó que ara la disfruto no tan sols escoltant-la (normalment mentre faig la tarducció em poso la cançó en qüestio  en mode “repeat”…) sinó llegint-la, entent-la  i imaginant-me dins el meu cap la història que en Bruce ens explica, ja sé que no és el mateix Thunder Road o Lost in the flood que Cadillac Ranch o I’m going down però que caram !!! jo les disfruto totes !!!.

Gràcies al blog també he conegut molts altres blogs de gent que realment en saben molt ja no només d’en Bruce sinó de tot el que sigui música en general i rock en particular, m’agradaria agraïr especialment a en Txals (On the route i No se viure sense rock) i en Juanjo (Radio Ningunaparte i que vaig coneixer personalment aquest disabte a l’Springsteen’s Day ) la seva ajuda, al primer per el seus consells a l’hora de fer el blog i els seus comentaris sempre tant encertats i ben posats i al segon per posar a l’abast de tothom uns magnífics concerts que sino fos per ell la majoria ni sabriem de la seva existència i per poder anar seguint la vida (músical) del de Nova Jersey gràcies al seu esplèndid blog,

Gràcies a tots els que heu entrat al blog i m’heu anat seguint…(encara que no us atreviu a deixar cap comentari ni a fer cap petició), espero que aquestes traduccions us facin , com a mínim, passar una bona estona i alleugerir-vos una mica de la feina o dels mal de caps diaris ja sigui imaginant-vos conduïnt un Cadillac,  fugint amb la vostra parella per una interminable carretera o bé recordant les aventures urbanes amb la vostra colla.