Backstreets és per mi una de les millors cançons de Bruce Springsteen, una cançó sobre l'amistat trobada i perduda, la lleieltat, la fe, la traició...per mi és un dels quatre pilars de "Born to run" , juntament amb Thunder Road, la mateixa Born to run i Jungleland ,crec que una de les coses que fa que Backstreets sigui una joia és la feina que fa en Roy Bittan al piano, em sembla que fa una de les millors interpretacions que ha fet mai, recordo que fa un temps a la revista Stone Pony va sortir un article que aprofundia en la cançó i en feia un ampli analisi, però ara mateix no sé on la tinc... així que us poso un enllaç a l'entrada sobre Backstreets d'un blog d'una periodista basca , la veritat és que està força bé (tant el blog com la periodista...) Bruce y Africa .
Tal i com sona a "Born to run"
Londres1975
Toronto 1984
Solo and acoustic Tour
Un suau i tediós estiu
Terry i jo ens férem amics
Provant en va de respirar
El foc en el que haviem nascut
Escapant-nos cap a les afores
Aferrant-nos a la fe amb les
dents
Dormint en aquella casa
abandonada de la platja
Perdent el temps en el calor
I amagant-nos als carrerons
Amagant-nos als carrerons
Amb un amor tant dur i ple de
derrota
Corrent per les nostres vides
durant la nit en aquells carrerons
Ballant lentament en la foscor
A la platja de Stockton’s Wing
On aparquen els amants
desesperats
Sèiem amb els últims de Duke
Streets Kings
Arraulits dins els nostres cotxes
Esperant que sonessin les
campanes
En la humida calor de la nit ho
podíem deixar perdre tot
Per anar a córrer pels carrerons
Corrent pels carrerons
Terry vas prometre que viuríem
per sempre
Vas fer-ho en aquells carrerons
Inacabables sessions en tabernes i disfresses de Valentino
On ballarines feien caure
llàgrimes
Pel carrer malvestides amb
parracs
Corrent en la foscor
Algunes malferides, algunes
moribundes
A la nit a vegades semblava
Que podies sentir tota la maleïda
ciutat plorar
Culpa les mentides que ens
mataren
Culpa la veritat que ens va fer
fugir
Pots culpar-me de tot, Terry
Ara no m’importa
Quan el daltabaix va arribar a
mitjanit
No hi havia res més a dir
Però el vaig odiar
I et vaig odiar quan te’n vas
anar
Estirat aquí en la foscor
Ets com un àngel al meu pit
Tan sols una altre rodamón de
cors
Vessant llàgrimes de deslleieltat
Recorda totes les pel-lícules,
Terry
Que anàrem a veure
Probant d’aprendre com caminar
com els herois
Pensàvem que ho havíem de ser
I després de tot aquest temps
Per descobrir que sóm com els
altres
Penjats pel parc
I obligats a confessar
Per amagar-nos en els carrerons
Amagar-nos en els carrerons
On prometerem que sempre seríem amics
En el carrerons fins a la fi
Amagant-nos en els carrerons
Amagant-nos en els carrerons
3 comentaris:
Per a mi també és una de les seves millors cançons. És brutal. És dificil de dir, però crec que per a mi aquesta és la millor cançó del imprescindible Born To Run.
Salutacions!!
Un tema que posa els pèls de punta! Molt d'acord en que és un dels quatre pilars de Born To Run.
Salut!
Aquí hi ha emoció, passió, intensitat,.... i per això per nosaltres Backstreets és una cançó absolutament imprescindible.
No es pot dir que els últims treballs siguin detestables, ni molt menys, però nois... no hi trobem això.
Gràcies per la traducció. És fantàstica
Publica un comentari a l'entrada