Citant al mateix Springsteen: " Quan estava a Asbury Park hi havia dos carrers, Kingsley Avenue i Ocean Avenue, juntes formaven una espècie d'oval. I els divendres a la nit allà s'hi consumia la mitat de la gasolina d'Estats Units de semàfor a semàfor. Però fora de la ciutat, i havia aquell petit camí de terra, i era allà on feien curses improvisades". Una mostra més de que l'imaginari de Springsteen no és tant imaginari sinó que sempre té un rerafons ben real.Aquesta és una de les seves millors balades, uns protagonistes que es mouen entre l'alegria de viure del que més els agrada (curses de cotxes) i l'amargor de saber que és una vida sense futur, però tot hi això seguiran buscant la terra promesa.
Versió acústica durant la gira "Devils & Dust" al concert de Badalona
Estadi Olímpic de Montjuic el 18/05 del 2012, uns dels moments màgics de la nit.
Tinc un Chevy del noranta-sis amb un 396
Culata retocada i un Hurst al terra
Aquesta nit ella s’està esperant al pàrquing
Fora de la botiga Seven-Eleven
El meu company Sonny i jo la vàrem construir directament de
la ferralla
I vé amb mi de ciutat a ciutat
Correm tan sols pels diners, sense cap condició
Les apuntàrem i després les esborràrem
Aquesta nit, aquesta nit la pista està bé
Els vull eliminar a la primera tanda
L’estiu ha arribat i fa bon temps
Per córrer pel carrer
Acceptem tot el que trobem
I cobrim tots els estats del nordest
Quan les pistes tanquen correm pel carrer
Desde les pistes forestals fins les interestatals
Alguns nois tan sols van deixant de viure
I començen a enfonsar-se poc a poc, peça a peça
Alguns nois van a casa desde la feina i es renten
I van a córrer pel carrer
Aquesta nit, aquesta nit la pista està bé
Els vull eliminar a tots dels seus seients
Cridant per tot el món, anem a córrer pel carrer
La vaig trobar a la pista fa tres anys
En un Camaro amb aquell tipus de L.A.
Vaig deixar enrere el Camaro i vaig endur-me la noia ben
lluny
Però ara hi ha arrugues al voltant dels ulls de la meva nena
I a la nit plora fins que s’adorm
Quan torno a casa la trobo fosca
Ella sospira, “Nen, ho has fet tot bé?”
Ella seu al porxo de casa del seu pare
Però tots aquells bonics somnis s’han esvaït
I es queda tota sola amb la mirada fixa en la nit
Amb els ulls d’algú que s’odía tan sols per haver nascut
Per tots aquells corredors desconeguts a qui a vençut
Retronant per aquesta terra promesa
Aquesta nit la meva nena i jo, conduïrem cap al mar
I rentarem aquests pecats de les nostres mans
Aquesta nit, aquesta nit brilla l’autopista
Millor que surti del nostre camí, senyor
Perquè l’estiu ha arribat i fa bon temps
Per córrer pel carrer
2 comentaris:
M'encanta.
Gran cançó, de les que més m'agraden d'ell. El country portat a un lloc molt obscur. Salut, m'ha agradat molt aquesta traducció.
Salut i força
Publica un comentari a l'entrada